CAL SAC: Les fonts de Navarcles

16 de desembre 2022

Les fonts de Navarcles

Bé, i hem arribat a finals d'any! Mes darrere mes, setmana a setmana, hem anat caminant per pistes, corriols i dreceres, per alta muntanya i per la plana, per les valls, els colls i les comes. Hem conegut més el nostre patrimoni cultural, hem fet amistats noves i hem conservat les més antigues. I ha arribat l'hora de tenir bons desitjos per a tothom, de compartir aquests dies que resten del 2022 i ho volem fer caminant, xerrant i celebrant-ho col·lectivament.

I com cada any, el Ramon i la Montse ens han preparat una sortida adient per a poder-ho fer. Aquesta vegada en terres bagenques: un recorregut per les fonts de Navarcles.

Els que hem sortit de Barcelona i rodalia hem tingut un bon xàfec de bon matí. Un xàfec que ha propiciat els ben sabuts i pacients embussos de cotxes de sortida de la gran capital, que per això ho és de gran! Sort que a partir de Terrassa el tema automobilístic s'aclareix i el temps també. Queda una llenca de boira espessa cap a Manresa, ai làs, cap allà on anem! Una llenca per sobre del terra, però que ens deixa veure les muntanyes escarpades de Montserrat, talment com si al mig hi hagués una capa blanca, un cotó fluix estès, un no res.

Aviat ens hi endinsem i notem la humitat de l'ambient i el terra moll. A Navarcles estan dins la boira, però la nostra esperança és que, segur, s'esvairà a mig matí.

La trobada de tots plegats la fem amb alegria: alguns feia temps que no coincidíem, d'altres ens anem retrobant. En Ramon agafa el lloc de capdavanter i totes i tots el seguim en bloc.

Abans de deixar el poble ja trobem la Font dels Sobreeixidors, en una placeta amb parada d'autobús que ens recorda que els nens d'escola poden anar a peu o "acom-peu-yats". La font fou construïda on hi havia un sobreeixidor provinent de l'aigua sobrant dels pous de Solervicenç, cap al 1899. No gaire més enllà ens trobem la Font Nova, situada en una zona d'esbarjo i que molta gent utilitza per omplir les garrafes d'aigua; el reflex del sol entre els plataners de fulles daurats li confereix un encant especial.

Caminem ben junts mentre el sol va apareixen a través de la boira i ens comença a escalfar. Els núvols van i vénen. En un lloc ombrívol i força humit, ens trobem amb la Font de Solervicenç, neta de matolls i bardisses.

A partir d'aquí ens enlairem cap al Serrat dels Alous, fins a arribar pràcticament a dalt. Les boires van escampant tot jugant entre els boscos i muntanyes. El sol escalfa de ple i ens fa treure ja vestimenta sobrera tot recuperant forces. És l'hora d'anar fent grupets per xerrar i prendre algun mos. Seguim la pista en davallada anant encara amb bloc i alguna rereguarda que va venint planament.

Al davant una masia magnífica: l'Estrada, on uns gossos fermats i força pacífics avui, ens saluden al pas. Allà ens ajuntem amb el GR3 que seguim fins a pujar cap a l'església de Sant Pere de Viladecavalls vell, situat al terme municipal de Calders, ja al Moianès. La masia que l'acompanya, el Llucià, és grandiosa i ben conservada i fa pensar molt en una casa de colònies, que no ens queda clar si està destinada a aquest ús. Admirem les gallines i l'espantaocells.

Un tram més enllà, arribem a Sant Pere de Viladecavalls amb la nova església d'un color rogenc i davant per davant de la colònia Jorba. Val ben la pena que us arribeu fins la Colònia Jorba tot travessant la riera de Calders per un pont de fusta. La presa baixa amb aigua, el lloc humit i els arbres amb els colors tardorencs confereixen una bona bellesa al paisatge d'aquest racó. La Colònia Jorba o Colònia de Manganell fou una colònia tèxtil construïda el 1892 per l'empresari manresà Pere Jorba. Està encara habitada, unes 29 persones hi conviuen, però ja no funciona com a producció tèxtil si bé té d'altres usos empresarials. Trobem un noi que ens va explicant la història recent i el dia a dia de la colònia. Als seus carrers encara hi ha els cartells de forn de pa, escola de nens, escola de nens... Tot un món complex, el de les colònies, que bastiren l'avenç industrial del nostre país a principis de segle XX.

Retornant cap a l'església, ens aturem a la Font de l'Avi, un lloc d'aplecs i trobades de la gent de la zona. Si beveu d'aquesta aigua, sabreu ben bé quina és la seva composició química: un cartell us n'anuncia els tant per cents. I unes lletres gravades a la pedra us canta l'excel·lència de beure aigua!

A l'era de l'església nova dinem, tots asseguts en fila al seu pedrís. Tots?, gairebé; alguns han preferit menjar a les escales per repenjar les esquenes i poder veure com menjaven els altres (de fet, però, és que no hi cabien al pedrís!)

I ara sí. Ha arribat l'hora de les postres, allò que tots anhelem i hem carretejat a les motxilles; tots?, gairebé, que hi ha coses que pesen o no hi caben. I surten torrons, carquinyolis, arrugats de Tàrrega i galetes de neula de Badalona, torrons d'Agramunt típics, bombons, xocolates i fins i tot unes ampolles de moscatell! Com diu algú: apa, el sucre!

I ara és l'hora, també, desitjada per gent que no ha parat de preguntar quan seria l'hora de... cantar! I hem cantar nadales fent un rotllo ben fet tal com una coral professional: baixos i tenors a una banda, sopranos i contralts a l'altra. Anem a Betlem, una mica desafinat perquè encara tenim el torró a la boca; El trineu, el Fum, fum, fum tan nostre, el Noi de la Mare, el Petit vailet amb un solista i tot i el Rabadà on tots els homes han anat responent com un sol rabadà que no creia amb el que li deien els pastors. Un rabadà que volia fer la seva, no com el cor d'homes que hem tingut que han anat tots ben conjuntats i ben coordinats, que ja ho voldrien moltes corals! Al davant una directora, pobra!, que fent gestos amb el braç ha aconseguit que tothom estigués atent. Més que res, el mèrit ha estat de les ganes de col·laboració i participació de tothom!

I hem recollit satisfets i hem brindat per unes bones festes i per retrobar-nos al nou any que està a punt d'estrena. Hem tornat cap a Navarcles en una tarda serena., i hem passat per la Font de l'Angle, la darrera font del nostre recorregut. Envoltada d'una estora de fulles marronoses acabades de caure, el broc de la font es troba dins una petita cabana de pedra, amb seients interiors, sembla feta a posta per refrescar-se els dies d'estiu.