Ens situem cap a l'any 1791, a França, en plena Revolució francesa. S'havien proclamat Els Drets de l'Home; corrien conceptes com els de "Llibertat, Igualtat, Fraternitat". Era un moment revulsiu, de rebel·lió, de deixar enrere el passat per abraçar noves idees, noves propostes de futur; els pobres, els miserables tenien veu; els carrers podien esdevenir seus, per sempre. La reialesa perdia els seus privilegis, era enderrocada. Els pobles volien ser lliures.
No, no estic parlant dels nostres desitjos i les nostres lluites encara que reclamem que els carrers siguin sempre nostres i vulguem pobles lliures i viure amb dignitat, estem als anys noranta del segle XVIII.
I una dona va alçar-se d'entre la massa d'homes i va defensar que si s'havien redactat els Drets Universals de l'Home i del Ciutadà, bé hi hauria d'haver els de la dona. 
Jo havia cregut fins ara que els Drets Universals de l'Home eren això, universals, entenent-ho com a globalitzador per a tothom. Llegiu-los, compareu-los. No estan pensats per la dona, ni aboleixen l'esclavitud., però sí que són els precursors dels Drets Humans declarats per l'ONU el 1948; n'havien passat ja uns quants, d'anys!Els Drets Universals de l'Home i el Ciutadà es van redactar el 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent i foren el primer pas per redactar una Constitució.
L'Olímpia de Goja (Olímpia Gouges, en francès) occitana, encara que se la conegui més amb el nom francès si la busqueu per l'infal·lible Google, redactà els Drets Universals de la Dona i la Ciutadana el 1791, fent esment en dones i homes, ciutadans i ciutadanes. Una avançada al seu temps i al nostre, que sembla que descobrim la sopa d'all.
Olímpia nasqué a Montalban el 1748, escriptora, activista política, feminista i abolicionista, morí el 1793 guillotinada per les seves idees polítiques; no se li respectaren els drets que va redactar.La redacció comença amb un preàmbul:
"Les mares, les
filles, les
germanes, representants de la Nació,
demanen constituir-se en Assemblea
Nacional.
Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu pels drets de
les dones són les úniques causes de desgràcies públiques i la
corrupció dels governs, han resolt exposar en una declaració
solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de les dones, de
manera que aquesta declaració, constantment present a tots els
membres del cos social, els recorda constantment els seus drets i
deures, de manera que es poden comparar els actes del poder de les
dones i els del poder dels homes en tot moment, respectant
l’objectiu de qualsevol institució política, de manera que les
queixes dels ciutadans, ara basades en principis simples i
indiscutibles, recorrin sempre al manteniment de la constitució, a
la bona moral i a la felicitat de tots.
En conseqüència, el sexe més gran en bellesa com en coratge, en patiments materns, reconeix i declara, en presencia i sota els auspicis de l’ésser suprem, els drets de la dona i de la ciutadana".
Hi ha disset articles, algun d'ells ben sucós:
Article I
Les
dones neixen lliures i mantenen la igualtat dels homes en drets. Les
distincions socials només es poden basar en una utilitat comuna.
Article II
L’objectiu
de qualsevol associació política és la conservació dels drets
naturals i imprescriptibles de la Dona i l’Home: aquests drets són
llibertat, propietat, seguretat i, sobretot, resistència a
l’opressió.
Article III.
El
principi de tota sobirania resideix essencialment a la Nació, que és
només la unió de la dona i l’home: cap cos, cap individu, pot
exercir autoritat que no se’n derivi expressament.
Article
IV.
La
llibertat i la justícia consisteixen a retornar tot el que pertany
als altres; així, l'exercici dels drets naturals de la dona només
limita la tirania perpètua a què s'oposa l'home; aquests límits
han de ser reformats per les lleis de la naturalesa i la raó.
Article V.
Les
lleis de la naturalesa i la raó defensen totes les accions
perjudicials per a la societat: tot allò que no es defensa per
aquestes lleis, sàvies i divines, no es pot impedir i ningú no pot
ser obligat a fer allò que no estigui
ordenat.
Article X.
A
ningú li hauria de preocupar les seves opinions, les dones tenen
dret a pujar a la bastida; també han
de tenir dret a la
pujada a la Tribuna; sempre que les seves demostracions no pertorbin
l’ordre públic establert per la llei.
[...]
Article XVI.
Tota
societat en què no es garanteixi la garantia de drets ni la
separació de poders determinada no té constitució; la constitució
és nul·la, si la majoria dels individus que componen la Nació no
han cooperat en
la seva redacció.
Article XVII.
Les
propietats són de tots els sexes units o separades; tenen un dret
inviolable i sagrat per a tothom; ningú no es pot privar d’ell com
a veritable patrimoni de la natura, tret que la necessitat pública,
legalment establerta, ho requereixi òbviament i en la condició
d’una compensació justa i prèvia.
I acaba amb un Epíleg que és tant o més interessant que totes les lleis:
"Dona, desperta; el seny de la raó s’escolta a
tot l’univers; reconeix els teus
drets. El poderós imperi de la natura ja no està envoltat de
prejudicis, fanatisme, superstició i mentides. La torxa de la
veritat ha dissipat tots els núvols de la follia i la usurpació.
L’home esclau ha
multiplicat les
seves forces, necessitava fer servir les teves per trencar els
grillons. Després d'haver estat lliure, es va convertir en injust
amb la seva parella. O dones!, dones, quan deixareu
de ser cegues?
Quins avantatges heu obtingut en la revolució? Un menyspreu més
marcat, un desdeny
més senyalat. En segles de corrupció només heu governat sobre
la debilitat dels homes. El vostre imperi és destruït; què us
queda?, convicció de les injustícies humanes.
Tenim por que els nostres legisladors francesos, correctors d’aquesta
moral, durant molt de temps penjada de les branques de la política,
però que ja no està de moda, us repeteixin: dones, què tenim en comú
vosaltres i nosaltres. Tot, podríem respondre. Si s’obstinessin en la
seva debilitat, per col·locar aquesta inconseqüència en contradicció
amb els seus principis, oposeu valerosament la força de la raó i les il·lusòries pretensions de superioritat; reuniu-vos sota els estendards
de la filosofia; desplegueu tota l’energia del vostre caràcter i aviat
veureu aquests orgullosos, ja no servils adoradors rampants als
vostres peus, sinó orgullosos de compartir amb els vostres tresors
l’Ésser Suprem". 
"Siguin quines siguin les barreres
que us oprimeixin,
el vostre poder és superar-les; només ho
heu de voler. Ara
tornem a la imatge horrible de
què heu estat a la societat; i ja que es
tracta d’una qüestió en l’actualitat, d’una educació
nacional, vegem si els nostres savis legisladors pensen saludablement
en l’educació de les dones".
[...]
"Sota l’antic règim, tot era viciós, tot era
culpable; però no podríem veure la millora de les coses en la
mateixa substància dels vicis? Una dona només necessitava ser bella o
amable; quan tenia aquests dos avantatges, veia un centenar de
fortunes als seus peus. Si no les aprofitava, esdevenia un personatge
estrany o una filosofia insòlita, que la portaria a menysprear la
riquesa; llavors ja no es considerava res més que un mal cap; el més
indecent era respectat amb l’or; el comerç de dones era una mena
d’indústria rebuda a primera classe, que a partir d’ara ja no
tindrà crèdit".
[...]
[...]
Aquest Epíleg m'ha fet pensar en un poema de Joan Salvat Papasseit, Somni, que va musicar una gran dona, també lluitadora, Teresa Rebull:
Vosaltres, dones, heroiques com mai,
Sigueu valentes que l'empresa és gran:
Les nostres filles que aprenguin l'afany,
Per Catalunya reseu català
Vosaltres, dones, heroiques com mai.
Els temps han passat, s'han aconseguit algunes batalles, però està encara en nosaltres i en el nostre afany, poder acabar la lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada