Flors

VINAGRELLA (Oxali pes-caprae)

La popular i omnipresent vinagrella, que tothom ha mossegat i xuclat per sentir el seu característic gust àcid, és Oxali pes-caprae. La intuïció dels infants una vegada més encerta, ja que és un òptim refrescant per als intestins. No tan bona és una altra característica d’aquesta herba de campanetes de color groc llimó: la seua implacable reproducció. Durant el febrer i el març grans extensions del camp pitiús n’apareixen entapissades, ofegant altres espècies autòctones. La vinagrella, d’origen sud-africà, ha trobat a les Pitiüses un hàbitat ideal i gràcies al seu sistema de reproducció per bulbs (no fa llavors) es multiplica alegrement i impedeix que altres espècies prosperin.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Vinagrella a les Illes, Agret al País valencià, Avellanet, Fel i Vinagre... Com moltes de les flors dels nostres entorns tenen diferents noms populars segons la zona.

Linària

Mutisia acuminata

Aquests dies estic posant en ordre les flors i plantes. És a dir, les estic catalogant. En tenia ja moltes d'endreçades, però encara queda molta feina per fer. Buscar el nom científic i el nom popular i ficar totes les d'una mateixa espècie a la seva carpeta corresponent. En molts moments, és una feina d'investigadora pacient. Sort de les aplicacions d'Internet que et permeten fer una recerca ràpida i d'alguns grups del facebook on la gent aficionada al mateix tema pot anar compartint les seves observacions i troballes.

Angèlica

Hi ha flors i plantes per tot! Una espècie es pot subdividir en quantitat de famílies i una mateixa flor es pot dir noms diferents o també podem trobar que un mateix nom serveix per a flors diferents.

Besneula

Es pot dir ben bé que és una feina de camp, pacient, perseverant.

M'agrada donar noms a les coses, reconèixer-les a la muntanya o al camp, fotografiar-les i poder-ne gaudir, de la imatge, de l'aroma, de la situació i del record. N'hi ha d'una bellesa indescriptible; n'hi ha d'exòtiques i cridaneres; n'hi ha de petites i simples, tant, que hi passem pel costat i ni ens n'adonem. N'hi ha que les hem vist tota la vida i ni en fem cas.

Corniol

És curiós que, quan estudiava, no és que m'agradés gaire la part de la botànica; em tiraven més els animals. Se'm feia pesat allò dels noms com fotosíntesis, pistils o aquelles definicions de fulles i formes que no s'acabaven mai. Jo crec, a més, que no em deien gairebé res els noms que m'havia d'aprendre en un castellà normatiu.

Amaryllis Belladona

Així i tot, quan anava d'excursió amb els escoltes i després amb els centres excursionistes, en gaudia de caminar observant els marges i els camps i les podia reconèixer i donar noms en el meu idioma. A la UEC havíem fet algun cicle d'excursions per reconèixer plantes amb el Batet i acostumava a anar-hi. És de llavors que me n'han quedat els noms.

És important donar noms a coses, plantes, animals o persones. Els dónes una entitat, els confereixes un valor no només nominatiu sinó també afectiu, en certa manera de pertinença que no de possessió.

Les flors donen color a la nostra vida.

Tornant a la nostra vinagrella, m'ha semblat curiós el nom de fel i vinagre com se la coneix. D'un groc llampant ocupant prats immensos i marges de camins, ressaltant en el verd de l'herba, no pensaries mai en un nom que té altres connotacions més, diguem-ne, religioses.

Tu has vist tomar sa corona,
corona de jonchs marins,
son ceptre d' or una canya,
que n' esgalabra sos dits.
 Veus que la creu l' aclapara,
y altre n' hi vols afegir;
tè set, y ab fel y vinagre
cremas son llavi sovint.
 Si may t' ensenya las nafras,
giras la cara y te 'n rius,

si ab unglots de cuca fera
no las hi acabas d' obrir.

Nit de Sanch, Jacint Verdaguer