MIMOSA (Acacea
dealbata)
"Un
dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d’aquell blau de
nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig
veure que l’arbre que teníem al damunt era una mimosa. Començava
a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una
mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta
boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha
les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla
que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va
semblar que sortissin d’un cel… seda a sota d’una mimosa. I
ell va dir: és el pol·len, no es posi mai més a sota d’una
mimosa".
Conte:
Aquella paret, aquella mimosa. La meva Cristina i altres contes,
Mercè Rodoreda
Mimosa
Avui la mimosa altivase m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats.
S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima, d’un sol any…
Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà…
Déu te guard, galant minyona…
Mil perdons… que Déu te guard!
Joan Maragall, 1909
La Mimosa és símbol de sensibilitat i delicadesa, però també el dubte de no ser correspost i l’amor que es viu en secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada