09 de març 2020

Mimosa

MIMOSA (Acacea dealbata)



"Un dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d’aquell blau de nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig veure que l’arbre que teníem al damunt era una mimosa. Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d’un cel… seda a sota d’una mimosa. I ell va dir: és el pol·len, no es posi mai més a sota d’una mimosa".
 

Conte: Aquella paret, aquella mimosa. La meva Cristina i altres contes, Mercè Rodoreda

 



               Mimosa

Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima,  d’un sol any…

Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà…

Déu te guard, galant minyona…
Mil perdons…  que Déu te guard!
                                                                    Joan Maragall, 1909
                                                    

  
 
Proverbi
Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.
Joan Salvat-Papasseit
Óssa menor, 1925


La Mimosa és símbol de sensibilitat i delicadesa, però també el dubte de no ser correspost i l’amor que es viu en secret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada