MARGARIDA
(Chrysanthemum frutescens)
—Perdona, nena; anem sempre tan atabalades, que no havíem fet cas de tu. Què ens demanaves ara fa un moment?
—Us demanava que em contéssiu moltes coses, i si sabeu quan fou que s'habità aquest castell.
—No calia impacientar-te -respon la formiga;- és cosa de què una nena estudiosa et podia informar.
La noia s'avergonyeix. Com la formiga és molt prudent, fa que no ho veu, i torna, molt afectuosa: -És fàcil d'oblidar-se'n, i t'ho faré recordar. Aquest castell, i tots els castells com aquest, són d'aquella època en què els cavallers portaven llança; i portaven cota de malla i un casc amb plomes. I les dames portaven una paperina al cap o portaven dues trenes.
Dalt dels merlets esclaten les rialles. És el
llangardaix.
Llibre: Margarida, Lola Anglada
Margarida somiava
amb set poms de flors,
el nuvi estimava,
gaudia d'amor.
Vestit de mil hores,
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnx45xKUGptLDoDHDsBf39PrZLoY57FlqHmshsZYPjKqSS3Cuxpitgeeem6WZv1P22VCzL5wXn2-7VKytciAMsXNeRv0g4eqi1ij0773-fAmVnn5FxpQr4UVw76jaoVCxS0JkFYieKbzg/s200/Foto0024.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvfDIDCmUTNaFrnTdQCRsFBc6xqX4nHABYPvcwD1KXvTRoseRoRHxSPClncj2a4_a8NLw48q8tnywcawqR0yrvIzj3nc24A03cBueUf7lMq-eK4t3A9BdBmlHULMu3YMa5Lk6oqrQQH7A/s200/CAM00580.jpg)
mocadors de feina
no són mocadors.
Margarida volia
anar a la mar,
l'hivern té mal dia,
avui, no hi serà.
Margarida, la vida
no és complaent,
fa mal temps, convida
tenir el foc encès.
fa mal temps, convida
tenir el foc encès.
----
Joan Josep Roca Labèrnia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada