Margarida

MARGARIDA (Chrysanthemum frutescens)

  Margarida contempla les formigues amb tant d'amor, que una d'elles se n'interessa. Se separa de les altres i li diu:
—Perdona, nena; anem sempre tan atabalades, que no havíem fet cas de tu. Què ens demanaves ara fa un moment?
—Us demanava que em contéssiu moltes coses, i si sabeu quan fou que s'habità aquest castell.
—No calia impacientar-te -respon la formiga;- és cosa de què una nena estudiosa et podia informar.
La noia s'avergonyeix. Com la formiga és molt prudent, fa que no ho veu, i torna, molt afectuosa: -És fàcil d'oblidar-se'n, i t'ho faré recordar. Aquest castell, i tots els castells com aquest, són d'aquella època en què els cavallers portaven llança; i portaven cota de malla i un casc amb plomes. I les dames portaven una paperina al cap o portaven dues trenes.

Dalt dels merlets esclaten les rialles. És el llangardaix.

Llibre: Margarida, Lola Anglada

 

 Margarida volia

 
Margarida somiava
amb set poms de flors,
el nuvi estimava,
gaudia d'amor.
Vestit de mil hores,

 sabates de plom,
mocadors de feina
no són mocadors.
Margarida volia
anar a la mar,
l'hivern té mal dia,
avui, no hi serà.
Margarida, la vida

 no és complaent,
fa mal temps, convida
tenir el foc encès. 

----

 Joan Josep Roca Labèrnia