Berguedà: uns quants gorgs

Aquests dies he fet caminades sota el sol ardent i un ambient asfixiant de dia i m'he passejat per alguns gorgs del Berguedà. Alguns que ja coneixia, d'altres que he descobert. L'aigua ajuda a passar la calor; realment tenen raó quan diuen que l'aigua és vida.

Gorgs de la Riera de Margansol a Borredà, de la Riera de Merlès, a prop del Cobert de Puigcercós i gorgs de la zona de Sant Jaume de Frontanyà. Amb ganes de banyar-m'hi: no ha pogut ser. Els que no estan secs del tot, conserven ben poca aigua, amb verdet i tot, talment una estora vellutada feta d'herba molla i d'aigua que no corre. Això sí, amb sabaters saltant amunt i avall fent curses enrere i algunes truites petites; espiadimonis volant i moltes papallones. I orugues penjant, tot filant, des dels boixos ben escurats per la papallona que se n'ha afartat!

Com canvia un paisatge que s'ha vist amb aigua fresca relliscant per les pedres i formant petites cascades que senties des del camí, a paisatges secs, sota un sol de justícia, boixos menjats i arbres que reclamen aigua. I no us penseu, les fonts no estan gaire millor. Un rajolí pacient per omplir la cantimplora a la Font de la Mata que té tres brocs grossos. La de la Mola raja una mica més, que la Florentina, des del cementiri, encara la deu cuidar. 

La riera de Margansol havia de ser un bon lloc per fer-hi una volta a l'estiu quan la calor es fa evident. Remullar-se al gorg del Salt, sota el poble, ara no té gaire sentit. El Salt ha desaparegut, un rajolí d'aigua que baixa entre les herbes de pou, ens el recorda. La pedra nua. Passada la torre Perot, el Gorg de la Ribera ha tingut una mica més de sort tot i que es veu perfectament el terra fangós. Més enllà del Molí del Sobirà, el Gorg Verd reflexa els troncs secs del voltant en la poca aigua que li queda. El Gorg petit, s'ha fet més petit. Al Gorg dels Desitjos hi pots arribar entre rocs i pedres; quan hi sigueu, no us oblideu de desitjar i demanar a qui sigui que plogui per l'amor de Déu! I torneu cap al poble passant pel càmping i masia de Campalans amb l'herba ben groga i un sol que us estenalla. De res ha servit traginar tovallola.

La Riera de Merlès ha tingut una mica més de sort, però, qui l'ha vista i qui la veu! Aigua encara en queda en alguns sectors, gent que omple basses i camins també. Podeu travessar els recs amb les sabates ben seques. Tant és que aneu Cobert cap avall fins al càmping Riera de Merlès, com Cobert cap amunt pel Refugi de Puigcercós i el càmping Saiol. La sensació de sequedat és la mateixa. On hi havia salts, l'aigua hi ha deixat de saltar, on hi havia frescor i ombres hi teniu esbarzers, maleses, matolls secs..., tot preparat per començar un foc, tot plegat unes quantes esgarrinxades.

I que en direm dels Gorgs de Sant Jaume? Una trista pena. Des de Sant Esteve de la Riba cap amunt, quasi ni us adoneu que passeu un gorg. La riera de Llentes no us mulla; a la presa d'aigua que hi ha més amunt del Molí de la Riba hi queda la corriola i una paret de pedra ben despullada de l'element líquid; uns quants joncs que es van obrint i deixen anar el cotó, uns cucs penjant dels boixos secs i una forta escalfor del terra. Travesseu la riera entre rocs:ah, per aquí passava aigua? Us meravella el Gorg de Caselles: com pot ser que encara hi hagi aigua (no la que hi havia) si l'omple un rajolí de saltant? El gorg del Prat i el de Tubau fan pena, però el Gorg de Montner és completament sec: ah!, hi havia un gorg? Sí, el 2020 hi havia un gorg i la presa d'aigua era fantàstica per fer fotografies de reflexes d'arbres i branques, amb els joncs que s'hi remullaven. Hem traginat tovallola i sabates de goma a l'esquena.

No hem anat als gorgs de la Riera del Molí, el gorg del Matxo o el de les Feixes o el de l'Esquerda, ni ens hem arribat fins el gorg de Moreta. Ens ha fet mandra i una certa cosa de no trobar-hi aigua.

A Sant Jaume encara hi ha un gorg que Déu n'hi do de l'aigua que té tot i que el saltant que es conserva és la mínima expressió del que era. Aquí sí, ens hi hem pogut banyar uns quants dies i nadar i tot! Està apartat dels altres i segueix un altre curs. És el naixement de la Riera de Margansol (Margansol, Mergançol, Merdançol..., que he trobat diferents noms per a la mateix riera). No us diré pas on és! Faré com els boletaires. És el gorg on m'he banyat sempre quan he anat a Sant Jaume (l'època de colònies als Oms, als estius de la infantesa amb la família a ca l'Eloi de jove a cal Marxandó o a Casablanca i ara "de gran"). L'he retrobat sempre i també aquesta vegada! I m'ha fet feliç ficar el cap sota l'aigua i estirar-me uns estona a la gespa. I me'l guardo per mi. Ep!, no és que sigui meu, no! Segur que molta gent el coneix, però no hi trobo mai ningú. S'hi està bé llegint una estona, remullar-se i fer un trosset del camí vell.

Demà, que ja marxo, hi tornaré a donar-li les gràcies i a emparaular una nova trobada, un nou estiu, una nova estada a prop de Sant Jaume, ja sigui a La Pobla o a Borredà com aquest any, que temps era temps hi havia tres fondes a Sant Jaume i ara no hi ha gaire gent ni per la Festa Major.