Uns dies per Borredà

El Berguedà sempre ha sigut una comarca admirada i visitada. Potser darrerament ha perdut una mica d'interès pels estiuejants, habituats ara a anar més lluny, en viatges que potser, per culpa de vagues i d'altres incidents, són més complicats de fer. Jo m'he mantingut fidel a uns estius a casa, a prop de les nostres muntanyes i paisatges, encara que combinant-ho amb algun viatge quan només podia gaudir de vacances de mig juliol i agost (un privilegi que no tenia tothom).

I aquest any he tornat al Berguedà per descobrir nous racons i rememorar-ne de coneguts, que sempre m'ha agradat passejar-me per llocs de records i, al mateix temps, descobrir llocs que no hagi estat mai. Cada petit racó és una descoberta i sembl estrany que, en aquest país tan petit, on tot està a l'abast, quedin tants llocs per conèixer i per fruir i per caminar. Moltes vegades, hi ha gent que m'ha dit que m'ho conec tot; no és pas veritat! Com més voltes i més camines sense moure't de casa, més t'adones que tens encara molts llocs per descobrir. I si n'hi ha de racons! Fins i tot els coneguts, quan fa temps que no s'hi va, esdevenen nous.

I és el que m'ha passat aquests dies.

Acostumada a caminar i voltar per Sant Jaume de Frontanyà, he dedicat unes estones a conèixer els voltants de Borredà, tan sols a deu kilòmetres!

De Borredà he fet la volta pels gorgs de Margansol; uns gorgs que en altres temps de pluges benignes havien de representar un goig en banyar-s'hi els estius, a la fresca dels arbres. Ara, estan a una expressió mínima de la seva capacitat, però la volta és senzilla i maca, sempre que la feu, en temps de calor, tornant a casa cap al migdia.

De Borredà cap a l'ermita romànica de Sant Sadurní de Rotgers. S'hi pot arribar amb cotxe, però no us perdeu de fer l'excursió a peu. Sortint del poble, agafeu el GR4 fins el Collet de Cirera, passant per la capella de la Mercè i la font una mica eixuta de Cirera i arribeu a la petita ermita voltada de bosc i declarada bé cultural d'interès nacional. És un lloc tranquil, on sempre hi podeu trobar algú que fa el mateix camí; una petita joia d'aquesta zona. Des d'aquí, podeu pujar al Pla de les Bassotes, una mica embardissat, per baixar cap a Santa Magdalena de Guardiolans, ja dins el terme de Vilada. Un mur tot a l'entorn us priva d'arribar-vos fins la porta. El lloc també és solitari amb algunes cases per l'entorn. En l'hora que he arribat el sol us estenalla, l'herba és ben groga i ben seca i les ombres són escadusseres. Retornem cap a Borredà pel GR 241, tot passant per la font del Pradell i la masia del Pati per un tros de GR molt poc cuidat, amb troncs talats i secs al mig del pas, esbarzers i matolls que us priven de caminar còmodament; no m'estranya gens que els focs prenguin força!

Per anar al castell de Palmerola us heu de desplaçar al Cobert de Puigcercós i agafar una petita carretera que segueix el curs de la riera de Merlès. Al cap de poc, trobareu un pàrquing on deixar el cotxe. Passeu pel refugi de Puigcercós i segui el rec de la Roca travessant el bosc de Puigcercós i el Sollell de la Farga fins a sortir a una pista un cop travessada la carretera de Les LLoses i que en pendent amunt us deixarà al castell de Palmerola. El castell i l'església de Sant Vicenç de Palmerola formen un conjunt molt harmònic. Situats dalt d'un turó, ens parlen d'història. Ha estat reconstruït, però sobta la seva conservació en un lloc aïllat i solitari. Passegeu-vos-hi, doneu-hi la volta i entreu-hi a poc a poc, sense fer soroll: potser encara sentireu Bernat Guillem de la Portella amb la seva muller Sibil·la de Pinós o Bernat Guillem de Pinós que parlen des de l'escalinata. L'interior descuidat. Les vistes de fora valen la pena. Davalleu cap a la collada de Cal Jaume i la collada de les Cases fins a Sant Julià de Moreta, una masia convertida, com tantes d'altres, en casa rural i l'església petita de Sant Julià de Moreta, coneguda també com a Sant Julià de Vilacorba, que domina el paratge. Retorn cap a Borredà; us recomano seguir la pista i deixar les dreceres: impracticables si no us voleu esgarrinxar! Pel pont d'en Solà i el càmping Saiol arribareu altre cop al punt de partida.

Per anar al poble abandonat de Salselles us heu de desplaçar al càmping Riera de Merlès, per sota del Cobert de Puigcercós i seguir el torrent de Salselles. El campanar sobresurt dels arbres, herbes i matolls que ja han ocupat el que fou un poble. Sembla que a principis del segle XXI hi ha projectat recuperar el Santuari de Santa Maria de Salselles i el campanar ja està ben assentat. Malauradament, no es pot dir encara el mateix de l'església, a la que li manca tot el teulat, encara que conserva mig desvagat el púlpit, i les cases del voltant, menjades per les heures i la malesa. Si pugeu cap a cal Rabat i el Serrat de les Cabres Mortes, no deixeu d'arribar-vos a la Roca Plana i el Roc Espatllat, uns miradors excepcionals sobre el Berguedà i les muntanyes del Pirineu. Podeu baixar al càmping pel Roure Gros i Vilartimó.

Des del Cobert de Puigcercós també us podeu acostar a Sant Pere de Serrallonga. Deixant el cotxe al pàrquing de sota el Refugi, segui una pista asfaltada (GR241) fins passat el Molí de Dayans, arribeu fins el Rec de Dayans, ara sec, on preneu un corriol costerut sempre amunt fins a espetegar a la pista que us porta a Can Damià, una casa mig ocupada situada dalt d'una espècie de cingle amb unes vistes sobre tot el territori. Continueu amunt una estona i arribareu a Sant Pere de Serrallonga. Una ermita del terme d'Alpens on encara hi fan aplecs per Sant Pere. L'estat de conservació és molt bo; llàstima que avui faci tanta calor i l'herba està recremada pel sol. Haurem de tornar per primavera! Aquesta calor acovardeix una mica i tornem pel mateix camí tot i que es pot retornar pujant al Puigdon i passant per la font de Baumala.

També us recomano algun itinerari amb cotxe. Sortint de Borredà, agafeu la carretera de les Lloses i atureu-vos a Sant Vicenç de Maçanós, visiteu Santa Maria de Matamala, ja a la comarca del Ripollès i feu una volta per Sant Martí de Vinyoles i per Sant Sadurní de Sovelles, un lloc del que m'he enamorat i del que, fins ara, no en sabia res. Una plana oberta al Pirineu, una caseta enmig d'arbres d'una mida fantàstica per mi, una imaginació posada en la primavera o la tardor. No em faria res de poder-hi estar!

Capítol a part mereixen els itineraris que es poden fer des de Borredà cap a Sant Jaume de Frontanyà. Demà m'hi poso! Ah!, i no deixeu de passejar-vos per Borredà!