La pluja al meu país no vol ploure.
Hem crescut junts. Hem sigut i encara som, agombolats per les ones amb les veles empeses pels vents i dient NO tantes vegades en aquests temps, en aquest país, en aquesta pobre, bruta, dissortada pàtria.
Hem vingut d'un silenci antic i molt llarg, jo, nosaltres, éssers anònims lluitant amb el puny clos, amb la mà oberta. Fills d'una història que se'ns ha negat, però alçant-nos a través del segles i mirant la vida cara al vent. Hem mirat aquesta terra, com gos envilit pel ventre, per l'afalac del ventre, per la por, sortint d'una nit... I, malgrat tot, SOM; som d'un temps, d'un país que hem cantat a poc a poc amb tots els colors del verd.
Qui perd els orígens perd la identitat.
I ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble. SOM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada