Viatges a Suïssa

Ara que tant parlem de la Unió Europea i del tràngol que estem patint "tots junts", me n'adono que hi ha països que no surten mai a les notícies, ni ara! Els Nòrdics surten poc i Suïssa gairebé gens. Tinc previst anar a un país nòrdic aquest any, però potser se'm cancel·larà i em sabria greu, és clar! Si hi vaig, us en parlo més endavant.

Però pensant en viatges i en Europa, he anat a parar a Suïssa.

He anat diverses vegades a Suïssa i és d'aquells països que sempre m'atrau tornar-hi: el paisatge, les muntanyes, la netedat, les casetes de fusta semblants a la de l'Heidi quan se'n va a les muntanyes amb el seu avi malhumorat.

La primera vegada el 1972 en aquell viatge que vam fer tot just acabat el COU, amb l'Àngels. Vam comprar bitllet de tren fins a Ginebra i a partir d'allà tot en autoestop!, carregades amb la motxilla i el sac a l'esquena, travessant ciutats i carreteres, passant per Taizé i París i Rotterdam, tornant a Zuric i Berna i Friburg i travessant fronteres per Perpinyà i el Voló i arribant a casa amb una parella italiana acabada de casar que tenien un altre projecte però els vam fer anar cap a Blanes on es va agafar un noi de Malgrat de Mar que ens va dur a Badalona! Tot plegat, dormir i menjar de franc!

El 1979 unes vacances amb la tenda canadenca, la meva mare i la gossa, la Xispa, una Fox-Terrier ben nerviosa que anava al darrere de tot el que es movia. I amb l'R5 blau amb el qual en vaig fer algunes de bestieses enfilant-me per camins i pedregals però no a Suïssa, que allà tothom pot arribar fàcilment a casa seva per molt amunt que visqui, no com aquí, que els pobles del Pirineu han estat abandonats dels serveis bàsics i semblava sempre que anaves de safari punxant rodes i quedant encallada a molts revolts.

Però, no és de les condicions del Pirineu que parlem ara, ho deixarem per més endavant.

Al 79 ja vam passar per Gruyères i vam pujar a la Jungfrau i al Schiltorn. Ens agradava pujar amb els trens, funiculars o cremalleres, caminar per les altures, dinar al bar unes patates fregides i una botifarra acompanyada d'una cervesa tot admirant el paisatge 360 graus i baixar a peu si es podia. Aquella immensitat de muntanyes nevades retallades al cel blau, les marmotes esperant menjar dels caminadors, els corbs voleiant a prop, els marges dels camins florits, la gent caminant amb la motxilla a l'esquena i aquell aire fresc entre boscos d'avets. Tot acompanyava en un mes d'agost de vacances abans de retornar a la rutina de sempre. Quina il·lusió poder-ho fer amb els pocs mitjans que teníem!

El 1981 hi vaig tornar amb la Isabel O. i la Neus C. i alguna més. Crec que una setmana santa. La Isabel, de mare nascuda a Suïssa, hi tenia encara la casa dels pares i en vam fer alguns de viatges cap a Kreuzlinger, a la part més de la Suïssa alemanya del llac Constança. A l'hivern i a l'estiu. Amb ella o sense ella, que ens deixava les claus i hi anàvem amb la mare o amb l'Àngels o amb els de Pax i el seu germà Arcadi. Veig les fotos: que joves que érem! Va ser en una d'aquestes sortides que ens vam assabentar de la mort del Papa Pau VI.

El 1987, amb la colla de la UEC, De fet, vam anar a Chamonix i a Val d'Isère, però vam aprofitar fer una entrada a Suïssa, cap al Cerví i el Mont Rosa. En Fredi, amb la seva reflex penjada al coll i menjant un tros de pa, no donava crèdit al paisatge que l'envoltava, no sabia cap a on mirar. I les dones ens en rèiem! En Fredi va aconseguir sempre ser l'únic baró voltat de dones en les sortides i viatges de la colla! Ell, que depenia per tot de la seva dona: Tere!, on tinc la màquina?; Tere! No es podia queixar, podia fer fotos que de models no n'hi faltaven! En Fredi segur que ara deu ser a les seves muntanyes, esperant la Tere.

I encara el 1996 amb la meva mare, aquesta vegada ja sense la Xispa i en un apartament de l'Interhome, que ens hi vam aficionar! Vam anar a la zona de Montana, més solana, i vam tornar a caminar i a pujar i a baixar! I visitar poblets on vam trobar unes quantes festes tradicionals en un estiu que recordo calorós.

Unes quantes vegades més durant aquests anys fins a la darrera, el 2017, d'això no en fa gaire! Vaig permetre'm el luxe d'anar a un hotel que devia haver tingut els seus anys d'esplendor, de fusta vella, però tranquil, molt tranquil. A la recepció la mestressa, una senyora ja gran, típica suïssa amb barret, que entenia perfectament als catalans. 

En una punta del llac d'Interlaken, però no a peu de llac, dalt d'un turó de gespa verda, des d'on es dominava la plana, envoltada de muntanyes que em donaven el bon dia des de la finestra. Vaig tornar a pujar amb aquests trastets que t'estalvien el desnivell i baixant a peu per camins i corriols, per Mürren, per la Jungfrau, pel Mont Pilatus... em va faltar altra vegada el Cerví, una pluja consistent m'ho va privar.

Van ser uns dies relaxats, anant al meu aire, fent fotografies de flors i arbres i verd i muntanyes.

I Suïssa em va tornar a agradar i em va dur records i en vaig fer de nous per quan hi torni a anar!