SOLITUD
Tres estrelles i una lluna
són tot el meu bressol
i una nit espessa i clara
tot el meu consol.
Si jo fos ocell captaire
aniria fins al sol.
Quina fressa, quina remor!
d'on ve aquest llunyà so?
No sentiu com el vent tremola
i com bramula el tro?
Si jo fos el vent galant
aniria endavant.
Pujar als cims, baixar a les valls,
escoltar la pluja, mirar el cel,
la vida feta de fusta i encenalls;
un vidre transparent, un vidre opac,
un càntir ple de forats.
Si jo fos la pluja clara
cridaria a tot cor.
Núria Comas, 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada