que es feu dir Pere IV
qui sap per quin bon fat!
Fatigats d'esperar
hem encetat el camí
i de fe a desdir.
Arribats a la creu de Ricó
les endevinalles hem cercat,
cap d'elles hem trobat
encara que sa majestat,
al front ens ha enviat.
Bones festes encara hem dit,
que, malgrat la calor,
Nadal, Reis i tió.
En un matí ennuvolat
hem passat per Can Roca
admirant, tal com toca,
Amb l'amor de l'home,
i ja és hora que se sàpiga,
ens hem anat traient roba
tot admirant el paisatge,
que de balmes i forats
Sant Llorenç ens té enamorats.
I, per fi al Marquet de les Roques
a veure si així,
també ens paguen unes vacances
tot i que, a poder ser i dir
nosaltres les voldríem
perdurables i per gaudir.
Amb esforç pugem suant,
que peus i mans hem d'apuntalar
per anar tirant amunt
cap al coll d'Agramunt.
I ja els més agosarats
no poden parar de pujar
fins a arribar al castell de Pera ensorrat;
quina pena, quin mal fat!
Des de baix, petits els veiem
mentre els altres esperem
per dinar; que no estem per brocs!
I ja a la migdiada
ens donen feina per recitar
uns poemes del bestiari;
I entonem tots amb molta fe
pregant a Déu i seguint la lloca,
tot bevent un suís un tastet
"Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo soc la vaca de la mala llet!
I amb un bon sol de febrer
més bèsties anem trobant:
bens i someres i gos llebrer.
Les fonts són seques,
però un bon caminoi
cap a Sant Llorenç ens ha de retornar.
tornem a dir i repetir
que jo soc jo
i nosaltres som nosaltres
Aquest jorn acabem,
esperant rellegir endevinalles i poemes
sigui a Sant Llorenç o a Sant Magí,
que en Pere IV ens acompanyi
durant tot el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada