Castell Jalpí: un matí artístic

Benvingudes les sortides del CEC de dibuix i pintura. Et permeten caminar pausadament, observar la natura i dibuixar o pintar amb tranquil·litat. Cadascú al seu nivell, és a dir, no cal ser una artista consumada, ni saber-ne molt o poc. Cal tenir la motivació de voler aprendre sempre, el desig d'expressar-te (encara que sigui segons el dia o moment), la paciència de l'observació i marxar amb la satisfacció d'haver aconseguit un repte més.

Avui, doncs, ens hem dirigit cap a Arenys de Mar i hem seguit una part de la ruta dels Rials d'Arenys fins a arribar al Castell de Jalpí, un edifici enorme, de planta rectangular, protegit com a bé cultural d'interès local. Aquest edifici fou bastit sobre una masia existent ja al segle XIII i que passà per diferents amos. En el segle xix, una pubilla Jalpí es casà amb l'hereu Borràs de Barcelona. L'any 1899 la casa fou reformada per August Borràs i Jalpí, indià, que es casà amb la Senyora Sofia de Algorta y Albaroa, i convertí l'antiga masia en un petit castell. L'arquitecte de la reforma va ser Miquel Madorell i Rius. En aquesta època es va fer el llac, els jardins i totes les reformes de la finca.

Un passeig de plataners porten fins l'entrada del que podria semblar un veritable castell, amb les seves torretes i els merlets. Vés a saber quins desitjos tenia el senyor August Borràs, per voler sentir-se senyor d'un castell en ple segle XIX! L'hereu del matrimoni, el senyor Miquel, es va enamorar d'una jove d'un rang social diferent dels senyors de Jalpí i les lluites familiars acabaren amb la pèrdua de tota la fortuna de la família.

A partir del 2004, el grup SERHS va reformar interiors i exteriors i ha convertit el lloc en un indret singular on s'hi fan diferents activitats culturals, casaments i visites guiades.

Els exteriors estan ocupats pel llac que reflecteix l'edifici en les seves aigües per on s'hi passegen ben cofois una munió d'ànecs de coll verd. És un bon lloc per passejar-s'hi un matí de diumenge, amb un sol que escalfa i una llum adient per a desplegar el tamboret, treure el bloc de dibuix, els llapis, la tinta, les aquarel·les o altres estris que vulgueu fer servir per pintar.

Arrecerades sota els arbres, veient com els ànecs volten i els pit-roigs salten entre les branques nues de fullam, saludant a la gent que passa en un passeig tranquil, ens posem a la feina.

És complicat dibuixar un edifici d'aquestes magnituds, amb finestres cisellades, merlets, i diferents blocs que es van sobreposant uns als altres. S'ha de decidir primer què es vol agafar i anar a poc a poc; mirar, calcular, observar, decidir... De tant en tant, una mica de passejada per moure les cames, de tant en tant una petita conversa amb algun infant que s'atansa meravellat del dibuix que, tu, dubtes que respongui gaire a la realitat. Els ulls d'admiració dels infants sempre m'han fet sentir molt petita.

Un cop acabada la tasca i abans d'entumir-nos de l'aire fresc de tarda que comença a córrer, recollim eines, pintures, llapis i bloc, fem fotos del magnífic casalot ara que ja n'apreciem línies i racons i pleguem per anar a dinar el que portem a la motxilla acompanyat d'una canya al "xiringuito" que hi ha a prop.

La tarda és lluminosa. Baixem per un altre tram de rial fins al poble i l'estació per tornar cap a casa, que avui sí que van a l'hora els trens!