S'acosta Nadal

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.


Mirem l'avet de casa, 

la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.


Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.

He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.
Pluja, vent,
clima d'hivern.

 

                           Publicat per Isabel Barriel