Lliurament de premis 4ª edició del concors literari Enric Garriga Trullols

Entrega dels premis als guanyadors del IV Concors de Relats Brèus en occità Enric Garriga Trullols.

Ha estat per mi una satisfacció haver fet entrega d'aquests premis en un concurs que ha arribat ja a la quarta edició. Ja fa quatre anys que vaig tenir la pensada de convocar un concurs literari per a promocionar l'hàbit de l'escriptura, la utilització de la llengua occitana per part de catalans i occitans i de fer quelcom que conservés el nom del cofundador del CAOC, Enric Garriga i Trullols. A cada edició hem anat tenint participants en major nombre i uns escrits amb una major una qualitat literària. Un concurs que s'ha consolidat ja en l'àmbit català i en l'occità.

Ens ha donat suport el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya que ens ha cedit el local, el Palau Marc, per a fer aquest acte que es fa presencial i en línia per a tots els que no poden assistir. Des del CAOC els donem les gràcies pel seu suport i la difusió a les xarxes socials.

Tenim sort que, actualment, podem usar noves tecnologies que ens permeten arribar on la presència física no pot; unes tecnologies que hem après tots a fer servir — sempre s'aprèn— i que ens donen aquesta possibilitat de continuar en contacte uns i altres, sense fronteres, compartint els nostres objectius comuns.

La llengua occitana és una llengua ancestral, cantada per poetes i trobadors, en totes les seves variants: aranès, gascó, llemosí, llenguadocià, provençal... Ha estat una llengua perseguida per un estat poderós, igual que la catalana; uns estats que no poden entendre ni acceptar una riquesa cultural que fa de tots nosaltres —els de les nacions oprimides i també els dels mateixos estats que les reprimeixen— ser com som. Una llengua no és només un parlar, ni una fonètica, ni una estructura gramatical; una llengua és més que això. És una cultura, una història. És pensament i manera de ser al nostre món. Per això no s'entén aquesta fal·làcia de la uniformitat. Diversos són els homes i diverses les parles. I tothom té i ha de tenir dret a expressar-se en la seva llengua. Avui rai que hi ha traductors de tota mena!

Amb aquest concurs volem defensar aquest dret i la necessitat de pensar, d'expressar el pensament i de fer-ho de la millor manera possible: en el propi idioma i aprenent també el dels altres en un ambient de respecte i entesa.
Aquest és l'objectiu que guia al CAOC. L'agermanament amb Occitània i per extensió amb totes les nacions. Occitània i Catalunya, dues nacions agermanades per cultura i per història, amb un recorregut força paral·lel a través dels segles. Des d'aquí diem que som Occitània a Catalunya; també ens agradaria ser Catalunya a Occitània.

Esperem, doncs, a convocar el V Concors (de fet, ni la pandèmia ens va parar!), que siguin més els escrits i participants, que puguin ser en totes les variants occitanes i puguem arribar més enllà d'una frontera administrativa i política que no té en compte els anhels de la gent.

Moltes gràcies a tots els participants, moltes gràcies al jurat que cada any té la feina de triar entre tots els originals —sempre es fa difícil una tria—, moltes gràcies als socis i col·laboradors del CAOC per fer-ho possible, gràcies a l'equip editor del llibre recull dels racontes, gràcies a la junta del CAOC i a l'equip tècnic per organitzar-ho tot amb tanta cura. Gràcies a la Veu de Syrinx que ha participat en aquest acte amb aquestes cançons occitanes que ens han fet emocionar. 

I gràcies també als lectors que gaudiran llegint els contes i parlant l'idioma. 

Us esperem en el V Concors el 2024.

Núria Comas Fornaguera, presidenta del CAOC