El Salí de Cambrils

Al Solsonès encara queda el salí. És a dir, no queda, l'han recuperat fa pocs anys per a poder visitar una de les últimes salines de muntanya. L'obtenció de sal era una de les feines necessàries en temps remots; i no tan remots. La fabricació de sal a Cambrils d'Odèn, o Cambrils del Solsonès (cal no confondre-ho amb el Cambrils de Tarragona,  prop de la platja!) es va tancar cap als anys seixanta del segle passat i es va tornar a obrir el 2015 per a poder explicar una de les activitats de les nostres muntanyes.

La sal, necessària per als ramats i per la gent, ha estat de fa segles un be cobejat. Pobles, i diferents civilitzacions l'han fet servir, caravanes pel desert, carreteres gelades, lluites i defensa de la mercaderia per aquests camins dificils... tots uns usos que fan de la sal l'or blanc a posseir.

A Cambrils s'han esforçat per recuperar-ho després d'haver estat molts anys abandonat i fora d'ús. Ara fabriquen sal per a consum propi i per als visitants, per a donar a conèixer una activitat que va propiciar la riquesa d'una part del país. El Solsonès no té nucli de poblacions importants fora de la capital, Solsona, i alguns pobles com Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra, Sant Climenç, i poques entitats més. (Potser aviat Torà, que malda per formar part de la comarca). Territori de les mil masies escampades, actives, de muntanyes "menors" disseminades per tot el territori, de parròquies amb la seva rectoria al costat, de boscos, de camps, de pagesos que treballen la terra, aspre i seca en alguns contorns. Té per capçalera el Port del Comte, la Serra d'Odèn i la Roca de Canalda; té el pantà de Sant Antoni i la Llosa del Cavall, té el naixement del Cardener a prop de La Coma, una vall regada per la Ribera Salada i, com hem dit, una infinitat de masies amb les seves arcades i els escuts al llindar de les portes. Terra fronterera entre la Catalunya nova i la Catalunya vella. Una comarca poc transitada per excursionistes i amb uns tresors paisatgístics dignes de ser coneguts.

En aquest entorn hem fet una de les sortides "culturals" del CEC (jo crec que tot és cultural si es camina sabent el que trepitges i cerques la història dels camins i obres els ulls per observar i el pensament per entendre la vida passada i actual).

Cal que us arribeu fins a Solsona, una capital de comarca assequible a tothom, amb bisbat inclòs. Si podeu, passegeu-vos pels seus carrerons entre muralles, perdeu-vos per carrers estrets i places  amb portes mil·lenàries i, tal volta, arribeu-vos fins el Castellet que domina la ciutat.

A Cambrils, a mig camí de Port del Comte, trobareu les antigues salines. Una visita guiada molt interessant que, en un recorregut circular, us farà conèixer les diferents terrasses, els quatre molins, les canalitzacions de fusta amb estalactites de sal, el seu transport i la dura vida dels salinaires.  La zona està dividida en dos paratges al voltant del riu Fred i amb un desnivell d'uns cinquanta metres entre un i l'altre. Hi ha un petit museu on es pot entendre el treball d'homes i dones en l'extracció de la sal, la seva fabricació i el seu emmagatzematge. Una gent que es feia també les seves teules on escrivien oracions a Déu per a que conservés la seva subsistència: les anotaven a les teules destinades a la teulada i així, el vent, les feia voleiar cap al cel. Arribaven abans, segur!

L’existència de la font Salada, que va formar la Ribera Salada, paradís de banys per la gent de la contrada, va permetre a final del segle passat la construcció de les salines de Cambrils. El Salí de Cambrils, des d’una perspectiva històrica, és un exemple de l’activitat productiva desenvolupada a la muntanya.

La visita es pot acabar amb activitats terapèutiques al voltant de l'aigua salada. A més, hi ha una piscina amb aigua terapèutica amb una concentració de sal molt elevada, que arriba gairebé al nivell de la del mar Mort. L'alta concentració salina que arriba als 33 g, de sal per cada litre d'aigua ajuda al cos perquè es pugui beneficiar de les seves poderoses qualitats terapèutiques, desintoxicants i remineralitzants.

Com a antisèptic, desinflamatori i bactericida. Per la congestió nasal i dels bronquis, l'asma i l'aclariment de les vies respiratòries. Desinflamatori i antial·lèrgic, analgèsic, relaxant, desintoxicant i activant de la circulació sanguínia. Pel reumatisme, l'artritis, l'osteoartritis, la bursitis; per la cel·lulitis i contra el dipòsit de toxines i greixos amb una acció diürètica. Restaura la pell, estimula la relaxació, és un calmant i un tranquil·litzant. Estimula el creixement del fol·licle pilós. Humecta, suavitza i desintoxica la pell donant-li un aspecte rejovenit i saludable i a més a més actua contra la retenció de líquids.

Això sí, heu de vigilar no ensorrar-vos a l'aigua, que després no en podreu sortir i ni fiqueu les mucoses dins que sortireu amb uns ulls ben vermells i una boca ben salada! Tot el cos esdevé una petita salina de pell blanquinosa, talment estrelletes de diamants. Però, us imagineu un bany amb totes aquestes propietats i a més a més en un entorn de muntanyes, amb un aire net i fresc, amb el cant dels ocells i la bona companyia del grup d'amistats? Jo cerc que tot ajuda: l'aigua, els arbres, els ocells, el paratge muntanyós i la gent. Un dia fantàstic!

Després, ja relaxats, és hora de dinar. I el dinar, a Cambrils, vol dir Ca l'Agustí. Un edifici vermellós de fa temps, una cuina casolana i abundant i una xerrameca agradable en una tarda de dijous. Què més es pot demanar?

Doncs sí, es pot demanar més! Una volta en cotxe per la carretera de Pont del Clop, pujant al mirador de Serra Seca per albirar fins la Serra del Montsec de Rubies, el pantà d'Oliana, el Port del Comte i un encadenament de muntanyes sense fi. Pareu a la parròquia de Montpol, avui casa de colònies, i arribeu-vos fins a Santa Eulàlia de Timoneda, l'església preromànica plena de timó, de lilà, de lliris blaus i amb un llorer plantat fa uns quants anys per la vocal que ens acompanya. Bells i vells records! Si mireu cap al migdia veureu la plana de Solsona i més enllà, quan es perd l'horitzó, treuen les puntes les serres de Montserrat. Quina enyorança!

I, per avui, o per un dia, ja en tindreu prou, que cal digerir bé el paisatge i guardar, avui també, un record perdurable d'aquesta jornada!

Gràcies a tots per acompanyar-m'hi!