Tot va començar quan en una de les sortides del dijous, ja fa uns quants anys, un grupet de gent que érem, va portar torrons i neules per compartir i, espontàniament, es va posar a cantar sense partitures! Recordo que ja llavors, la Núria va fer veure que tenia un faristol al davant i va dirigir com si d'una coral es tractés. I l'Andreu ja va cantar a cor que vols, eixamplant el pit i entonant. I de mica en mica, any rere any, hem anat creant i mantenint la tradició.
Aquest 2025 ens hem ajuntat 58 persones!
El lloc triat ha estat un recorregut per La Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues, poc coneguda i poc transitada pels 
excursionistes que sempre tenim tendència a anar cap al nord.
La colla dels 58, puntuals a la trobada, han facilitat el que hagués pogut ser una sortida poc reeixida pel nombre de gent, però tothom ha col·laborat i, sobretot, hem tingut en compte que més que una caminada amb tots els ets i uts, es tractava de compartir la muntanya, els camins, el retrobament amb gent que, per diferents circumstàncies, potser veus poc, l'anar xerrant i fent amistat i el sentir-nos tots fent pinya al voltant del CEC.
Hem començat per seguir la pista cap a l'Arboretum del que l'Ajuntament en fa propaganda a la seva pàgina web. Molta il·lusió hi havíem posat. Ens imaginàvem una estesa d'arbres amb el seu nom científic i popular, que sempre és bo aprendre, i, encara que ja sabíem que n'ha ha de fulla caduca, també sabem que n'hi ha de fulla perenne. Uns arbres que ens ensenyessin la seva copa, la seva escorça, la seva capçada, les seves arrels, potser, els seus sentiments i la 
seva presència. Però, hem tingut un desengany; i dels grossos. Val a dir que l'Arboretum necessita un fort manteniment, un tornar-lo a repensar. Perquè, no és que sigui finals de tardor i per tant no veiem les fulles, és que, pràcticament tampoc hem vist els troncs. Un tronc escanyolit en molts arbres, unes peces de ceràmica amb el nom la majoria trencades. Un camí gairebé impracticable, amb un sot semblant als aixaragalls del Maresme, amb un bon tub mig soterrat i un terrenys ben erosionat. Bardisses per aquí i per allà i el camí que ens permetia fer "una circular" ben desaparegut, de tal manera que era millor tornar pel mateix lloc que no pas enfilar-nos i saltar com les cabres.
O sigui, que una mica molt decebuts hem tornat pel mateix camí cap a La Pobla i hem anar a fer el tast de vins i olis al Mas Blanch i Juvé.
Això sí que ens ha agradat! Un pagès que defensava el seu ofici de pagès ens ha explicat tot el procés del vi mentre ens feia una visita guiada pel celler i ens cantava les excel·lències dels vins i les vinyes. Ha estat un plaer. Que bé, oi, quan trobes una persona —no soc
enòleg,eh, soc pagès! ens anava recordant— que et sap explicar les coses d'una manera entenedora. Perquè, de fet, nosaltres tampoc som someliers, si no excursionistes de xiruca que ens agrada conèixer i saber més coses del nostre país.
Ja ha començat situant la comarca desconeguda de Les Garrigues. Allà on no els arriba la boira, que la deixen a la Segarra, però si que els arriba la humitat que necessita la vinya malgrat que faci una bona època que el temps canvia. I hem anat seguint per estances amb cubs de metall i botes de fusta arrenglerades formant un passadís amb els dibuixos dels infants de l'escola que aprenen a estimar la seva terra.
Finalment ha arribat el tast. En podríem dir que molt generós! Torrades de pa i torradetes per anar 
empastifant amb els olis deixats a les taules: de romaní, de timó, vell i novell. N'hem menjat a pleret, tot regat amb un vi blanc, un vi negre que ens ha agradat força i un terce vi més fluixet. O sigui, per triar i remenar i omplir la gola. Remenar la copa, decantar-la pel goteig, ensumar el vi, fer una mullada als llavis, i beure'l. Tot un procediment de bons gurmets! Hem quedat saciats. Qui porta dinar per després es posa les mans al cap només de pensar-hi. Els que no n'hem portat, previsors com som, ens n'hem alegrat.
I després d'una bona xerrameca i d'un ambient que s'anava escalfant i pujant de to amb l'alegria dels vins i els olis, després d'escurar la taula, hem sortit més xirois i contents. Ja tornarem per comprar. Primer anem a la Vinya dels Artistes, que se'ns fa tard per dinar!
Val la pena fer la volta per la Vinya. Vinya i oliveres. I anar trobant escultures al mig dels camps; escultures que artistes famosos i alguns 
no tant han anat fent i deixant per omplir aquest paisatge fet de turons suaus, de verd d'oliveres i de soques i de rabasses. Pels tocs de campana hi hem passat tots. Per l'escultura en forma de "Arc de la Defense" ens hi hem emmirallat i fet una foto de conjunt; amb la A invertida ens hem embadocat i amb la pedra amb taps incrustats hem donat valor a la roca; amb l'abella a contrallum i amb les paraules del cos en una estructura hem somiat, o amb una barca penjada dalt les oliveres que ens porta cap a mar.
No deixeu d'anar-hi. Als peus d'aquest petit turonet hi ha la Pobla de Cérvoles lluint al sol d'una tarda que comença a minvar, amb el campanar de veritat que s'alça entre els teulats, en un paisatge ben relaxant. Per anar seguint l'itinerari de les escultures heu d'anar seguint els conillets que us marquen el camí, però, vigileu no en 
perdéssiu cap! De vegades salten o s'amaguen.
I anem ja marxant, uns més ràpids i altres entretenint-se més, que han de fer gana!
Arribem a la plaça de Les Pobles, allà on s'ajunten al terra tots els pobles que son Les Pobles, la de Cérvoles al mig, la de Massaluca, la de Claramunt, La Pobla de Lillet, La Pobla de Segur, la Pobla de Montornès... I en aquest marc, en una Pobla sense gaire gent, dinem. els que encara en tenen ànsia i esperem el moment de la festa.
Destapem torrons, obrim ampolles de vi bo, moscatell i ratafia, mengem bombons, tastem el fuet de xocolata fet artesanal per la 
Candela, provem els Pistakius i Pameles de Badalona, riem, xerrem... i quan tot està ja encetat, ens asseiem a les escales de la plaça disposats a fer Nadal.
L'Orfeó recentment creat "Grup de Dijous" entona el Noi de la Mare, el Desembre Congelat, El petit vailet, El trineu, el Rabadà, Joia en el món, Santa Nit i Fum,fum, fum Tot aconduït per la Núria, entonat per la Neus i amenitzat per les maraques de l'Andreu. Des del lloc de "directora" fa goig de veure la fe i la il·lusió que hi posa tothom, 
les ganes de fer xerinola i de formar part d'aquesta gran i Gran colla.
I amb el sol a la posta, amb el punt de llibre amb poesia per a la col·lecció, ens acomiadament fins l'any vinent, desitjat un bon Nadal. El 2026 hi tornarem!
Abans d'acabar, però, una recomanació a l'Ajuntament de La Pobla de Cérvoles: la idea de l'Arboretum és molt bona; cal cuidar-la i mantenir-la en bones condicions, perquè ni als que estem avesats a la muntanya ens ha estat fàcil seguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada