Poble Vell d'Òdena

El darrer poble perdut, abandonat, deshabitat... d'aquest any 2025 ha sigut el Poble Vell d'Òdena. Un poble amb unes característiques diferents dels altres. El poble nou d'Òdena, el municipi actual és viu i ben viu i al costat mateix del nucli abandonat. Què ho fa, doncs que el mateix poble s'abandoni i es crei al costat de les runes com ressorgint de les seves cendres?

Ens hem de remuntar al segle XIX  per entendre-ho. Imagineu-vos al segle XIX i començaments del XX quan l'assentament d'Òdena, dalt d'un turó, dominava la conca que duu el seu nom. Situat dalt d'un turó fet de guix de 420 metres d'altitud, amb les comunicacions ben diferents a les d'ara. No hi passava ni l'A2, ni C-37, ni la C-15,  ni la C-25 ni l'AP-7. Un turó prop d'Igualada, uns camins de carro, un turó fortificat des del segle X, un castell documentat per primera vegada el 957, arran de l’arribada de repobladors cristians i davant de l’ofensa musulmana i l’objectiu de controlar el territori.Una possessió dels Òdena que el van vendre als Cardona; un nucli que va anar creixent fins el segle XIX i que en la Guerra civil  va patir el saqueig i la crema de l'església i la destrucció del nucli. 

Acabat el conflicte, el bisbat de Vic va decidir vendre les restes malmeses que quedaven de la parròquia de Sant Pere i de tota la finca. És així com la part més valuosa de l’antic conjunt urbà fortificat, incloent-hi el castell, el temple parroquial i diverses estructures defensives, es van acabar destruint. Més enllà del conflicte, les característiques urbanes obsoletes, i especialment la seva obsoleta posició aturonada, van provocar un degoteig constant de població. A això s'hi va sumar l’inici d’una explotació extractiva de guix, al turó on s’emplaçava el nucli que va escapçar bona part de la seva superfície. Punts del nucli van patir destrosses per tal d’adaptar els carrers medievals al pas dels vehicles de l’empresa extractora. A partir dels anys setanta, al despoblament i la ruïna d’allò que quedava del lloc s’hi va afegir la inactivitat de l’administració i també l’expansió urbanística d’un nou nucli, l’actual Òdena, a una zona molt més planera i més ben comunicada, que van ajudar a incrementar el despoblament del nucli vell. 

En aquest dissabte una mica tèrbol però amb bon temps, hem descobert una Òdena diferent. Molts de nosaltres hem passat moltes vegades per les carreteres que l'envolten, però crec que ningú hi havia entrat gaire. Recordem el túnel del Bruc i els globus aerostàtics que s'alcen cap al cel en una de les trobades més importants d'aquests elements, però ningú s'havia passejat pel poble antic, per can Palomas, cal Cavaller, cal Colpi o les parets esberlades de l'antic Ajuntament ni pel mur que queda en peus de les antigues escoles, segurament la de nens i la de nenes. Tot un món que hem descobert amb la pedra encara blanquinosa del seu subsòl.

Des d'aquí ens hem arribat fins el cups mig derruïts i enterrats de cal Pessetero, el pont de guix que està prop i per on devien passar els carros que transportaven el guix extret de les guixeres i pels boscos de l'entorn. De vegades, sembla estrany que, enmig de tanta carretera i de tanta velocitat, quedin llocs ben verges, boscos frondosos de pins i muntanyes en silenci que esguarden el pas del temps amb serenor.

La pista és fàcil de seguir, En un moment donat, en un revolt, cal agafar un corriol que ens porta fins el torrent d'en Rossinyol per on hi deu passar en àpoques de més pluja un cabdal d'aigua que forma uns petits gorgs que ara estan pràcticament secs. El lloc és idíl·lic fins que uns motoristes trenquen el silenci amb el soroll i brunzir del gas a tota marxa.

Recuperada la pista, passem per la font de l'Enric mig tapada per bardisses i arribem als forns de calç i més tard als forns de guix pel Camí de les Guixeres ja prop del poble. 
Tots els forns de guix es construïen en un pendent i excavats al terreny de manera que per la part baixa s'accedia a la fogaina i per la part alta a la càrrega. Generalment estan fets de pedra seca. Els forns d'explotació continua solien tenir espais coberts per guardar llenya, un molí per moldre el guix cuit i una barraca pels treballadors i les eines. Cada forn tenia a prop la seva pedrera a un nivell més alt per poder moure sempre les pedres pendent avall. Podem observar perfectament la roca llisa i blanquinosa i les pedres de guix pel camí.

Arribats altra vegada al poble vell ens rep la torre Albatrana del seu castell aixecant-se majestuosa sobre el turó encara blanquinós. Una torre poligonal, de quatre pisos d’alçada i un parament totalment llis, únicament interromput pels forats de les bastides. Ha estat recentment restaurada i les seves característiques constructives s’emmarquen en aquelles pròpies dels bastiments defensius del nostre país. 

L’Ajuntament ha iniciat accions per dignificar el patrimoni del poble vell, i en l’actualitat s’aprecien una vintena d’edificacions estructurades a l’entorn de sis carrers i una plaça. El conjunt s’ha arranjat tant com s’ha pogut, adaptant-ne l’espai, aïllant les àrees potencialment perilloses i desplegant una senyalització acurada, i ha esdevingut un lloc de passeig privilegiat, amplament aprofitat per la gent de la comarca,

Acabada la sortida ens retrobem en un restaurant de la zona que prometia, can Fènix on en Mao, que sembla que s'ha atabalat força amb nosaltres, no ha deixat de petja el pobre Pol que es va encarregar de reservar. Una reserva feta triant els plats amb antelació i que, com és moda avui en dia, constava d'uns entrants per a tots (pensàvem que ja devien estar fets), un plat i postres. Però el servei ha sigut lent, molt lent. No calia estar tant al cas dels plats de cadascú, ni trucar al Pol a altes hores de la matinada si sembla que en Mao hi porta uns quants anyets a la zona. Sort que l'espera ha servit per xerrar i conèixer-nos una mica més. Al final han sobrat plats i ens volien cobrar de més. 

El menjar bo, però l'experiència no ha estat gaire bona. La propera vegada canviarem de restaurant.

Amb un mal regust de boca per aquest tema, però amb l'alegria d'haver compartit un bon dia, una sortida i tot un any de pobles, ens desitgem bon Nadal i fins l'any que ve!