Festes de maig: Badalona

Ja tornem a ser a les Festes de Maig de Badalona; no pas la Festa Major, eh! no us confongueu, que és per la Mare de Déu d'Agost. El dia culminant és el de Sant Anastasi, l'11. La meva mare em deia que aquell dia l'havia triat un alcalde de la ciutat, de no fa gaires anys, perquè és, també, el dia de Sant Felip i així tothom el celebrava a ell.
No sé si és veritat, però és el que creia molta gent de la seva generació que van veure com altres alcaldes havien estat assassinats i aquell s'hi va quedar uns quants anys i no pas sempre amb els millors records dels ciutadans!

És la festa del ball del micaco, aquest fruit tant saborós, de la sardinada a baix a mar, del ball de l'àliga i el pregó, de les besties de foc i els castells a l'aire, de l'entranyable i sempre recordada Festa del Badiu, de la plantada i la cremada del dimoni el dia 10 per la nit abans del castell de focs.

El dimoni està ja plantat a la platja i els nens de les escoles de Badalona el van a visitar i, per a que no estigui tant sol, li porten uns dimoniets fets per ells i que els posen al voltant, a la sorra, esperant ser també cremats amb el seu germà gran.

Aquest any el dimoni vol recordar les èpoques de la pirateria. Mira amb una lent de llarga vista cap a la ciutat, i pel carrer de la Mercè enllà, cap a les muntanyes de ponent; serà que veu si venen d'Almansa??

Es fa també un pa en forma de dimoni i ha esdevingut l'emblema de la ciutat. Amb ell, cremem tots els maldecaps de l'any, tot allò que no ha funcionat, amb un foc purificador que fa generar esperances noves, el brot de la primavera.

Espero que l'any que ve, el dimoni miri cap al mar, a la llunyania, a l'horitzó de la llibertat. I que puguem albirar Ítaca.
Bones festes a tots!!