L'escola i la rutina

Aquest article publicat avui a l'ARA: Creativitat i innovació, claus de la nova educació, m'ha recordat el que fa uns dies anem comentant algunes companyes de l'educació quan fem observacions a les aules de 3,4 i 5 anys de les escoles. El treball de les rutines i els hàbits és necessari, però potser l'estem fent massa rutinari; des que els infants entren a 3 anys i fins que acaben el P5, fan una horeta diària de rotllana amb les mateixes cançons, la mateixa successió de fets, el mateix calendari. El "sóc aquí", "avui fa sol", "di...di...dimarts!", "set són els dies de la setmana" (amb música), semblen ja la cançó de l'enfadós i més, quan t'adones, que no n'hi ni un que escolti gaire, que pugui distingir entre els blocs de pisos que envolten l'escola, el sol que ha de veure, que tingui gaire sentit recordar el dimarts pel fet de ser dimarts,...

Una amiga, ahir em comentava les espontaneïtats d'un nebot seu que va ara a la llar d'infants i que el curs vinent entrarà a "P3". Quina pena!, li vaig dir, i pensar que estarà 3 anys repetint unes mateixes coses i que quan parli per ell, amb les seves observacions, en general, se'l farà callar perquè no és el tema que toca en el moment!! Nens que no poden aguantar, encara, per desenvolupament, l'atenció seguida en el discurs del mestre se'ls titlla d'hiperactius; mestres que més que facilitadors de l'expressió i expressivitat dels nens i del llenguatge oral, fan monòlegs pensant que així desenvolupen la riquesa del llenguatge,... I no és que ho facin malament, és que no han pensat amb els que tenen al davant.

L'educació ha de sustentar-se en el subjecte que la rep, no en el subjecte que la dóna; en la creativitat i la imaginació, en el desenvolupament de la capacitat d'escolta i respecte per l'altre, en l'aprenentatge de sol·lucions, estratègies i alternatives als conflictes i reptes que ens trobem la societat d'avui en dia.

El mestre com a dinamitzador, com a facilitador i potenciador d'aquest aprenentatge de vida; no el mestre instructor de coneixements. En un ideal, el mestre dins d'una classe ni s'hauria de notar.