Quines estones! Ens acompanyava amb la seva veu vellutada. Recordo que ja de jovenets el meu germà i jo cantàvem les seves cançons escoltant els discos a casa: n'hi havia que ens les sabíem de memòria!. Les facteur est mort, Il y avait un petit jardin, le metèque, i tantes d'altres. Encara ara en tinc un record de malenconia. La cançó francesa amb ell, el Jacques Brel, el Leo Ferré, en Brassens,... van significar una obertura terres enllà. Una obertura que van recollir la gent de la Nova Cançó.
La meva mare sempre estava al dia amb aquestes coses i ens va fer conèixer i estimar la música i obrir-nos al món.
Recordo alguns diumenges al carrer Mossèn Anton amb aquell primer tocadiscos que encara tinc; la música m'ha acompanyat sempre i encara ara puc cantar le facteur.
Gràcies a tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada