Ruta: dels Monjos a l'Arboç

La darrera sortida de l'any la fem per terres del Penedès. Una comarca eminentment agrícola en d'altres temps, ocupada per la vinya quasi en la seva totalitat i, avui en dia, industrialitzada, prop de Barcelona.Fou el 1012 que Bernat Borrell la incorporà al Comtat de Barcelona i el 1936 quedà dividida entre el Baix Penedès, l'Alt Penedès i el Garraf (o Penedès Marítim segons alguns autors).

El Penedès ens transporta a terres de vi. I durant tot l'itinerari hem tingut presents les vinyes; en aquesta època, els ceps despullats de fulles, reposant a la terra aspre i recordant-nos la verema ja acabada i el vi novell per encetar.
A la sortida dels Monjos fem una breu parada al Memorial Històric que ens recorda l'aeròdrom dels Monjos, on s'ha recuperat el refugi republicà i s'ens explica la importància de l'aviació durant la guerra civil. Els ceps encara s'alcen altius i els camins, ara transitables, són un homenatge als republicans que defensaren aquestes terres.
El castell de Penyafort, situat al sud del municipi de Santa Margarida i els Monjos , recorda més una masia fortificada que un castell en estat pur. Un castell ple d'història i avui en dia, un lloc on s'hi celebren fires i aplecs. El passem sense entretenir-nos-hi gaire, que el cel és rúfol i encara ens queda un bon tros de camí.
Altra cop els ceps ens acompanyen, ja sigui secs o amb algunes fulles daurades pel sol, les masies escampades amb les vinyes al voltant, paisatge típic de la comarca, ens fan de guia; la pista que seguim està rivetejada d'unes petites flors blanques sota els ceps i d'uns masos senyorívols  a l'horitzó dels camps conreats.
Columbaris, flors grogues, romaní, llentiscle i garric ens fan més plaent el camí ara que s'acosta Nadal. Esparregueres esperant els fruit preuat i bruc florit que omple de rosa l'espai. De tant en tant, algun bolet de pi o algun molleric.
Al cap d'una estona de bosc mediterrani, arribem a albirar el pantà de Foix i el conjunt arquitectònic del Castellet. L'interès del pantà de Foix es deu en la gran varietat d'ambients ecològics que s'han generat al seu entorn i és una de les poques zones humides del Penedès, amb un ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant dels castells de Penyafort i de Castellet de gran importància estratègica durant l'edat mitjana.
Mig reflectint-se al pantà, el castell de Castellet s'alça majestuós i sobirà i ens serveix d'aixopluc per un dinar de Nadal, amb torrons, neules, xocolata, dàtils i cointreau!
Improvisadament, (o no,!) formen una coral amb directora i tot! Homes i dones cantem a l'uníson: El Rabadà —en Ramon—, el Fum, Fum,Fum i Allà sota una Penya, amb una mica de vent i moltes ganes de compartir aquests dies que ens esperen amb goig, alegria i companyonia. Caldrà anar pensant en una coral de debò del CEC com la darrera que va existir, la Coral Mont Tàber, en el record de l'Entitat. El cant, la música, ens fa més companys, més alegres; ens duu l'esperit nadalenc, ens fa sentir més com una pinya... I ens acabem el cointreau entre les Núria que avui formem part d'aquest grup excels!
Deixem el pantà, les cançons i el racó del Castellet que ens enamora. Seguim el Foix, ens emmirallem en les canyissars i, al fons, el Castellet ens diu fins a reveure. El dia ha estat un jorn de finals de tardor i inicis d'hivern, amb el companys de tot un any reflectits en la foto de conjunts, encara que en faltin uns quants.
Al deixar el poble, podem dir que diem adéu, també, a una forma de vida ancestral. Forjats en ferro en acompanyen el carter amb la seva bicicleta, els "mulos", la dona del forn i el mossèn amb els escolans vestit amb birret, casquet i punyetes de puntes. Més enllà, les dones del poble amb els infants a les cabasses i els ases amb alguna excursionista moderna, i a la pedrera, els picapedrers retallant els rocs i carregant-los als carros amb els matxos preparats per davallar cap a Vilafranca o cap a Barcelona. Tota una vida de pagès extingida i recordada per un artista local que ha deixat la seva empremta al poble i a la pedrera.
Seguim un tros el Foix i arribem a l'Arboç que ens rep amb la seva Giralda i el seu Colom marcant el camí de la independència amb una estelada de fons.
Ha estat una sortida, la darrera de l'any del grup dels dijous, molt agradable i ben aconduïda i retornem a les nostres llars enduent-nos amb nosaltres un record i unes ganes de continuar el proper 2020.
Encara aprofitem el retorn amb tren per a refermar l'amistat, informar-nos de les properes sortides que ens esperen el gener i desitjar.nos entre tots i totes un Bon Nadal i un millor 2020!
Per a tots vosaltres i que puguem continuar escrivint!

Fins aviat! A reveure!