Els Trastorns de Conducta són un tema d'actualitat als centres, al carrer. Les demandes més sovintejades cap a l'assessorament de l'EAP giren al voltant del tema: no preocupen tant les dificultats d'aprenentatges, ni tant sols les discapacitats a no ser que vagin acompanyades d'una problemàtica conductual, però tot i així, en aquests casos, l'explicació és el síndrome i un cop diagnosticat el síndrome i feta la corresponent “demanda” de medicació, sembla que els professionals quedem més descansats, tot té una explicació fora del context escolar, és el nen que té una “malaltia” que “comporta” i per tal, no cal aprofundir en buscar estratègies diferents d'organització, d'adaptació de currículum, de metodologies d'aula, d'auto formació,... cal que la família faci i el nen/noi es posin en tractament: són ells els que han de solucionar el problema.
Cal fer un esforç de comprensió, d'entendre les conductes com a producte i conseqüència que “alguna cosa passa”, com una expressió d'un malestar; cada conducta té la seva funció. Cal entendre el per què de la conducta, quins beneficis persegueix per a qui la fa i quins mecanismes es posen en marxa en el pensament. Aquests alumnes tenen necessitat de ser escoltats, de posseir un marge de confiança dels adults, de que se'ls consideri com a protagonistes positius del seu propi desenvolupament a través del diàleg, de la conversa i de l'acompanyament guiat pels professionals i les seves famílies.
És evident que la formació del professorat i la incorporació de psicopedagogs en el centre facilita la identificació dels trastorns de conducta i dels alumnes pertorbadors. Per altra banda, la inclusió escolar és la clau per poder atendre en igualtat de condicions tots els alumnes, però cal una aposta decidida per a portar-ho a terme i dotar als centres de recursos humans i de formació. En la base de tot està la nostra reflexió i la implicació de tots els docents, atrevint-nos a buscar estratègies que donin resposta al nen/a i, possiblement, generant canvis a l'aula que repercutiran en benefici de tots.
Cal també continuar incidint i prioritzant la coordinació entre tots els serveis educatius que atenen els centres (ELIC, EAP, CRP), els serveis externs ja siguin municipals o d'altra índole i els serveis i professionals de la xarxa educativa, de salut i de lleure. Cal crear i potenciar una veritable xarxa que permeti el treball coordinat entre tots: des del CSMIJ a l'Hospital de Dia, des dels serveis Socials a l'EAIA, des dels centres de suport als esplais o organismes que tiren endavant activitats extraescolars, centres de tractament i monitoratge.
En un altre escalafó, també caldria pensar en la necessària, i imprescindible, coordinació entre els diferents Departaments de la Generalitat: Educació, Salut, Benestar Social, Treball, Justícia.
Però centrant-nos en el nostre propi entorn i en la nostra funció i, parlant com a assessora psicopedagògica, emmarcaria les actuacions dins el centre partint del treball en l'acció tutorial amb els alumnes a poder realitzar per tot l'equip docent. I no tant sols dirigir les actuacions a alumnes que presenten les alteracions de conducta si no a tots els alumnes del centre donant prioritat a una tasca més preventiva. Crec que el diàleg i el compartir són la base de la convivència. Les orientacions han d'anar encaminades al desenvolupament de les habilitats socials, al coneixement d'un mateix i de l'altre i a reforçar els aspectes necessaris dels aprenentatges, base de l'èxit i de l'autoestima.
En aquest sentit, caldria incloure en aquest procés al professorat, a l'alumnat, al personal del centre i a les famílies.
Mireu-s'he la Notícia de "El Punt": Lamentable, pel que fa als adults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada