Hem conegut el Bodon novel·lista, contaire i poeta a través de fragments dels seus textos i dels poemes musicats per cantautors com: Mans de Breish, Èric Fraj, Josiana, Claudi Martí i Rosalina que ens han amenitzat el viatge fins a Albi, la nostra primera parada.
Lloc de naixement del pintor Henri Toulouse-Lautrec, és agradable passejar pels seus carrers medievals i per la plaça que envolta la catedral, on trobem una placa dedicada a A. J. Boussac, majoral del felibritge i escriptor, mort el 1964. La catedral gòtica de Santa Cecília és un dels monuments més visitats i està declarada patrimoni de la humanitat.
Prosseguim el viatge fins al nostre allotjament al càmping du Lac de Bonnefon. En un paratge a tocar del llac, amb els arbres despullats de l'hivern, un cel estrellat i uns xalets que ens ajuden a descansar sense brogits ni sorolls. El sopar el fem a la petita localitat de Naucèla, al restaurant Les Vouyageurs on celebrem la trobada amb la filla d'un altre escriptor occità Robèrt Martí.
L'endemà comencem la ruta literària pel Segalar tot descobrint els escenaris de les obres de Bodon: Contes del Viaur, Contes del Drac, Contes del Balssàs i d'altres com La grava sul camin, Lo libre dels grans Jorns, Lo libre de Catòia o La Quimera. No analitzarem aquí aquestes obres, us recomano que les llegiu i rellegiu i en seguiu l'itinerari si podeu. La lectura i les explicacions del Jaume són úniques, però. I llegir-les allà on passa l'acció no té preu.
Naucèla és un poble petit, però amb encant, a prop d'on va néixer Bodon: 
"Dempuèi la miá malautiá èri pas brica robust, un traci de raumàs me voliá pas quitar, lo nas me sagnava sovent...
Mos parents creguèron que poiriái pas jamai trabalhar la tèrra. Tanben quand aguèri passat lo certificat s'imaginèron de me far butar los estudis. Me sortiguèron de Malarega per me claure al cors complementari de Nòvacèla". (La grava sul camin)
Hem escalat el Ròc de l'Espinassòla i, arremolinats entorn del roc i les mates seques de l'hivern, hem sentit els llops: "Los lops, sul ròc de l'Espinassòla, ornhavan. Acarnassits, partissián de prompte. Cadun voliá sagnar qualque feda perduda. Lo grand lop gris, el, demorèt per gardar Balssanon, que lo crentava pas mai". (Contes dels Balssàs).
Passejant pel poble de Sauvatèrre, on hem estat acollits per una excelsa persona que ens ha guiat pel poble i ens n'ha explicat la història, hem assaborit l'encant dels seus carrers medievals i la plaça porxada. Donem les gràcies a la Regina Privat per la seva dedicació i acolliment.
Hem baixat fins al riu Viaur i el Pont de Ciron: "Davalèrem la còsta de la Batalha. Lo pes del blat ajudava. Las vacas se daissavan butar. Al greand pas caminàvem totes. Al cairefoc de las tres plancardas virèrem vèrs lo Pont de Ciron. Aquí, sul planòl, lo parlh devià tirar. Passèrem qualques gòssas bòrias perdudas: Las Molencas, lo Bòsc Redond. Travers+erem l'Espinassòla". (Lo libre de Catòia)
La casa on va néixer Bodon és a Crespinh, un poble tranquil de cases de pagès que en diriem aquí. Ara la casa acull un museu on us trobareu els diferents contes per les estances de la casa en un recorregut màgic i emocionant.
L'abadia de Bonacomba, escenari de la primera part de La Quimera i de les discussions entre els monjos de la Bonacomba que es fan ressò dels enfrontaments ideològics que sacsegen l'occitanisme contemporani, està encaixonada a la vall, entre boscos d'arbres ara despullats i la frescor del petit riu. Ja no hi ha monjos a Bonacomba; en un temps hi visqueren la comunitat de Lanza del Vasto. Ara s'ha vengut a mans privades i, el dia que hi hem arribat nosaltres, es feia el traspàs. Hem tingut sort de poder entrar! Una gran abadia, en un lloc ple de lliris de neu. El mateix Bodon deia de La Quimèra: "Aqueste libre vól pas ésser un libre d'istòria. Es puslèu lo miralhejadís de nostra quimèra interiora. La quimèra que volèm caçar".
En tot moment ens ha acompanyat el Joan Fulhet que ens ha fet d'amfitrió i al que li donem el nostre més sincer agraïment. També hi ha hagut temps per compartir una vetllada amb els occitanistes i occitans de la zona, entre ells en Sèrgi Carles, professor d'occità, escriptor i traductor. La vetllada serví per parlar de l'actualitat de l'occità dins l'estat francès. I l'acabàrem amb uns carquinyolis i un bon moscatell, abans de sopar tots junts i conversant en una agradable sobretaula.
I, abans de marxar d'aquest petit país de la gran Occitània, ens féu plaer d'acostar-nos a la capital del Roergue: Rodès, amb la seva catedral encimbellada dalt d'un turó. Una passejada pels seus carrers fins a l'antic sanatori on hem acabat les lectures tant amenes de les obres de Bodon.
"La paura femna brandiguèt lo martèl que tustèt sus la pòrta ferrada. Dos còps, tres còps aital. Mas dedins degun respondiá pas. Se n'anava tornar, la paura femna. Alara la pòrta d'entredubriguèt. Una serviciala jovenòta, plan vestida, avancèt lo cap e demandèt sens sortir: "Què vòls, la vièlha?
—Voldrái parlar al sésnher Joan de Balzac, lo Luòctenent Criminal. Es ben aicí lo seu ostal?
—Òc, es aicí. Mas qual siàs, tu?
—Joana de Caste, veusa Balssà, de La Pradèla de Canesac, en Albigès."
(Del frgament "La catedrala", Contes dels Balssàs, 1954)
I ja de retorn cap a casa, sabem segur que recordarem aquests dies, recordarem en Joan Bodon, que hem fet una mica més nostre, i estem segurs que no deixarem passar pas cinquanta anys per tornar-hi!
Aquel jorn, sabi que vendrà
e benlèu dins qualques annadas.
Escotatz-me plan, camaradas:
aquel jorn, sabi que vendrà.
Aquel jorn, totes los amics
anarem beure de vin roge
e menarem tan de rebrotge
que se serem estabordits.
Los drollons nos agacharàn
Galoparàn per las carrièiras
Aquò serà tota una fièira
Las dròllas nos caressarànCantarem las nòstras cançons,
Retronirà dins la nuèch clara
la jòia dels trabalhadors.Aquel jorn sabi que vendrà
e benlèu dins qualques annadas.
Escotatz-me plan, camaradas:
aquel jorn, sabi que vendrà.
(Text Joan Bodon. Canta Mans de Breish)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada