Ermites de Marganell

No podíem encetar l'any del Mil·lenari de Montserrat sense fer-li l'ullet a la muntanya. La serralada ens ha acompanyat tota l'excursió amb la silueta retallada al cel blau i clar en un matí fresc i a voltes ventós. Una sortida tranquil·la que permet retrobar els companys de tantes rutes un nou any, caminar xerrant, gaudir del temps, del paisatge i de la història a través de tres ermites romàniques dels municipis de Castellbell i el Vilar i Marganell.

Sortim del poble de les pageses de Montserrat passant per davant de l'església de Santa Cecilia, la patrona dels músics. Potser des de Marganell poden sentir els cants de l'escolania que tenen per patrona Santa Cecília en aquest poble assolellat. De fet, fins l'any 1982 el poble s'anomenava Santa Cecília de Montserrat, segons una nota del Viquipèdia. Es pot dir que la tenen duplicada la Santa: al poble i a mitja muntanya de Montserrat.

El camí s'enfila costa amunt per un corriol fins a resseguir un tram curt de carretera des d'on s'agafa una pista entre pinedes que passa per la magnífica masia de cal Gras i per alguna barraca de pedra seca. Temps ha, hi havia feixes de vinya per aquests vorals i la masia conserva unes tines. A la zona de la Solella del Pujolet, en un revolt ben marcat, cal seguir un petit i curt corriol relliscadís per arribar a la Balma Gran de Marganell; una cavitat a la roca ideal per aixoplugar-nos però amb un accés gens recomanable en temps de pluja. La balma està "defensada" per una imatge de la "moreneta" que segur, que us deslliura de relliscar gaire!

Tornem enrere cap a la pista i anem davallant fins a la carretera tot sortint per davant del camp de l'Estevenó i la seva masia del mateix nom. Darrere d'ella la silueta de Montserrat continua altiva i orgullosa. Cal creuar la carretera i, després de passar per la barraca del Poldo, dirigir-nos a l'ermita de Sant Jaume de Marganell o de Castellbell, enmig d'un prat verd. L'ermita és tancada i només hi podem veure una mica acostant-nos a la reixa de la finestreta tot acostumant els ulls a la foscor. Ens anem arreplegant cap al sol, que quan et pares a l'ombra es fa sentir la baixada de temperatura. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat Marganell. Aquest lloc és documentat des del 924. L'església apareix citada el 1102 en un document en que els propietaris, Bertran Sunyer, la seva esposa Adelendis i els seu fill donen l'església de Sant Jaume de Marganell al monestir de Santa Cecília de Montserrat.

Un cop reconfortats continuem per Cal Ticó, la Feixa de Cal Agustí i la barraca del Pla de Masroig. Al
mig del Pla, ens trobem amb el Mirador de del Pla de Masroig, un mirador magnífic de tota la serralada de Montserrat. Un petita escultura de ferro ens reprodueix els cims de la muntanya, una còpia en miniatura. Un lloc ideal per aprendre els cims i les formes, observar atentament cada replec de roca i potser, si l'ull ens hi arriba, cada forat i cada ermita, però això no és possible.

Acabem de travessar el Pla i remuntem la pista fins a Sant Cristòfor de Castellbell. Sant Cristòfor és una entitat de població del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest poble de pagès, format per un escampall de masies centenàries, està centrat per l'església de Sant Cristòfol d'un romànic primitiu del segle XI. És un edifici ben conservat d’una sola nau amb absis semicircular, que en aquest cas i a diferència de la majoria d’esglésies romàniques de l’època, es troba orientat al nord i no a sol naixent com de costum.

A l'altra extrem del Pla, trobem la barraca del Pla de Masroig i sota seu la Balma dels Pobres, difícil d'accedir-hi i de veure des de dalt. 

Una mica més enllà, passats els terrenys de la Vinya del Moro, el camps de l'Agustí i la Vinya del Macari, travessat el torrent de la Teula, arribem a la darrera ermita del nostre recorregut d'avui: Sant Esteve de Marganell.

L'ermita ha estat restaurada. L'alcalde de Marganell, Ramon Costa, al que agraïm la seva atenció. ens ha explicat els treballs de restauració i els desitjos de poder dedicar l'ermita a concerts musicals o altres activitats. De fet, ara és el lloc on celebren la Festa del Panellet, el segon diumenge de maig.

Sant Esteve està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una església d'una única nau, amb un únic absis situat a llevant, sense cap mena de decoració i desproveït d'obertures. Al cantó de ponent s'obre una porta que fou construïda el 1824 com indica la llinda. A l'extrem sud s'alça el campanar de factura moderna i d'estructura quadrada, ben conservat. El teulat original inexistent, ha estat restaurat per un teulat de vidre que deixa passar una bona claror a tot el recinte. El lloc de Marganell és documentat des del 924; les notícies documenten l'església el 1143, data en què Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l'abat Guillem, l'església de Sant Esteve de Marganell. En estar unida a Santa Cecília seguí les vicissituds d'aquest monestir, que el 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat. El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir. El 1936 fou del tot malmesa a rel de la guerra, abandonada i en estat ruïnós durant uns quants anys, acaba de ser restaurada amb l'esforç del municipi. 

Aquí fem un mos. I retornem cap al poble travessant el torrent del Florí i arribant de nou a la carretera per entrar al municipi per davant del mur pintat no fa gaires mesos amb una escena que recorda el mercat de les pageses de Montserrat que han fet famós el poble amb la mel i el mató. Montserrat sempre present!

Després d'un cafè per a escalfar-nos una mica, deixem Marganell i Montserrat, Montserrat i Marganell tot havent conegut aquest petit indret esguardat per una gran serralada.