Ruta de l'Ermita d'Espiells

Una volta, en un matí de dijous esplendorós, per terres d'Anoia, entre vinyes i paisatge suau. És una ruta que es pot fer en tot temps, tot i que si l'hagués de tornar a fer, triaria a mitjans d'octubre o començaments de novembre quan les fulles de parra deuen lluir, sota el sol, el seu groc i vermell transparent a contrallum, presagi de les bombolles d'un bon xampany. Ara, també és agradable. Els ceps esperen tranquil·lament la rebrotada de la primavera; els seus troncs tortuosos s'alcen entre filferros donant-se les mans en una sardana de fileres. Queda encara algun tros de vinya amb els colors de tardor o alguna fulla solitària entre la negror dels ceps.

Arribats al barri de Vilarnau de Sant Sadurní d'Anoia podem deixar el cotxe al pàrquing que hi ha al començament de  l'itinerari i seguim les indicacions que portem escrites recollides de la web "femuntomb.net" sobre la Ruta de l'Ermita d'Espiells. Mira, m'agrada el nom!

Anem agafant pistes i bifurcacions amb atenció per no despistar-nos; les cruïlles estan ben remarcades. Passem entre vinyes tenint al davant la muntanya de Montserrat i la Serra de l'Ordal. Un camí planer que ens porta, en un xic de davallada, fins al Gual de Can Catasús on hi ha una passera de pedres molt ben col·locades per travessar el riu Anoia entre canyissars. Passat el riu un cartell indicador ens assenyala un corriol costerut en direcció al torrent de can Petit. Remuntem doncs, cap amunt entremig de pi blanc i llentiscle. A la sortida del bosc tornem a trobar les vinyes i la gent que hi treballa en les feines de podar. Més endavant, la pista desemboca a la carretera d'Espiells que hem de seguir uns 200 metres. Des d'aquí, cal prendre un camí que ens passaria pel mig de l'edifici de l'escola de Viticultura, però, des de la carretera, ens adonem que està ben enfangat i decidim continuar per l'asfalt i trobar algun altre racó per travessar les vinyes. Al cap de poc, un caminet de gespa verda ens porta cap a la direcció que volem prendre: al davant tenim l'ermita.

L'ermita d'Espiells es troba a prop del Caseriu d'Espiells, un agregat de Sant Sadurní. És una església preromànica de la que destaca el campanar. Documentada ja el 986, Sant Benet d'Espiells és símbol de  perseverança, ja que reconstruïda i modificada en diferents ocasions, va ser testimoni al segle XIX del primer cas de la plaga de la fil·loxera que arrasaria tota la vinya catalana. Avui, segurament pels temps que corren, està tancada. Un mur alt l'envolta però, podeu treure el cap per la reixa de la porta i asseure-us al pedrís que envolta la soca d'un arbre per fer un repòs tot prenent un dels últims sols de tardor.

Cal tornar enrere i arribar fins l'agregat d'Espiells, pujar pel primer carrer que s'endinsa al bosc i arribar a la Miranda d'Espiells, un turó amb vistes cap a la plana i Sant Sadurní. Un cartell ens explica que el mot llatí "specula" vol dir "talaia"; l'atalaia de la capital del Cava. Des de la torre de guaita, edifici blanc i rodó, veiem al dessota un polígon industrial que no devia existir entre els segles VI i VIII quan el monticle ja va ser ocupat pels nostres avantpassats, segons les retes que s'han trobar i reposen sota terra. S'han trobat restes arqueològiques d'un antic espai funerari anterior al cementiri de Sant Benet: fins a 18 tombes en les que es van trobar restes òssies i fragments de ceràmica en mal estat de conservació. La necròpolis ha estat saquejada diverses vegades. Avui, les restes no es veuen, però els voluntaris han condicionat la zona com a espai d'esbarjo.

Deixem enrere Espiells i baixem per una pista amb uns revolts molt marcats fins la finca del Maset. Al cap de poc sortim al polígon industrial El Molí d'en Guineu, on hi trobem un anar i venir constant de camions; a prop hi ha el magatzem central de Mercadona i altres empreses d'embalatge i distribució. Ens arribem un moment al pont sobre el riu Anoia per veure el seu pas tranquil que no s'atura a contemplar el treball de l'espècie humana. Agafem un carrer que fa la volta perimetral al polígon, però de seguida el deixem per seguir un corriol paral·lel entre l'Anoia i les mercaderies; un corriol de fulles seques al terra que esdevé catifa sota el trepig dels peus: Sembla, talment, que el polígon no existeixi. Uns cartells ens avisen que no passem cap a la llera del riu coberta de canyissar, ja que és una zona protegida de nidificació d'aus; això fa que avancem en silenci, sentint tan sols cruixir de les fulles.

Al moment que el carrer del polígon fa un revolt molt marcat cap a la dreta, seguim una pista recta i el deixem definitivament. A la nostra esquerra continua el riu, a la dreta un mur de la mateixa roca viva que fa un intent allargassat de vauma. Més enllà, arribem al punt on abans hem pujat el camí del torrent d'en Petit i ens tornem a trobar amb el Gual de Catasús que ens serveix per travessar de nou el riu al mateix punt que fa unes dues hores.

Continuem la pista que ens porta fins a l'entrada del magatzem de les caves Codorniu on els operaris estan fent un recés de la feina i prenem un camí a la dreta que ens condueix entre vinyes despullades a banda i banda fins al llac d'en Raventós i Blanc. Els arbres verds i grocs s'hi emmirallen, els troncs secs baden fins l'aigua amansida. Mai diríeu que esteu tan a prop d'un lloc poblat. Una lleu pujada i trobem ja el primer tram de camí que hem fet en iniciar la ruta i que ens dirigeix cap al pàrquing. 

Acabem l'excursió a les Caves Pere Ventura on carreguem unes quantes ampolles que, aquestes sí, seran bombolles ben agradables per aquestes festes que s'acosten!