Baetulo, ciutat romana

Com a "badalonensis", descendent dels antics romans que ocuparen aquestes terres del litoral mediterrani, tot i que ara visc a cinquanta metres fora muralla, allà a l'Eixample del segle XIX, sobre la sorra i amb la companyia de la salina marina dins de casa, US DONO LA BENVINGUDA A LA CIUTAT DE BAETULO!

Els excursionistes del CEC hem fet, aquest matí, un caminada pels temps i, resseguint la Via Augusta, ens hem arribat a la Baetulo emmurallada pels romans. El viatge en el temps ha estat, però, un recordatori i un aprenentatge, portat per una guia excel·lent, amb el que ens hem adonat que avui en dia no hem inventat res.
En una visita al Museu de Badalona hem conegut que Baetulo va ser una ciutat construïda sobre el turó d'en Rosés, entre les rieres de Canyet i Canyadó cap a l'any 100aC, emmurallada com a defensa dels enemics que poblaven aquestes terres, situada entre la Serralada de Marina i el mar, que fou una ciutat important com així ho confirma el seu subsòl. Importància que li vingué de la producció i comerç del vi que alimentava les tropes de soldats de l'Imperi romà.

Ens hem netejat a les Termes tot passant pel fregidarium, tepidarium i caldarium, hem vist les botigues de llegums i herbes aromàtiques, hem fet un mos a la fonda on ens han servit un menjar ràpid a l'estil dels nostres McDonalds, hem escrit notes amb l'stilo i la plaqueta de cera, hem passat per la palestra on hem fet exercicis gimnàstics i hem donat una volta pel peristil amb les flors i aus que ens han alegrat la vista.

Hem degustat el vi avinagrat i aquell altre més delicat guardat especialment per als grans convidats, hem tastat el garum i les fruites de l'època, ens hem perfumat amb olis i ungüents i hem vist els coloms perfumats voleiant per sobre nostre.; hem jugat com infants amb els ossos i el tres en ratlla i ens hem empolainat amb pólvores i joies vistoses. No hem pogut assistir a cap espectacle ja que el teatre ha deixat de ser per les inclemències dels temps i dels homes moderns que l'han reduït a quatre pedres mal comptades. Tampoc hem pogut oferir cap present als déus ja que el temple romà reposa sota el temple cristià que encara oneja sobre el turó des que la Baetulo va perdre importància cap al segle IIIdC. Tot i així, hem estat protegits tothora per la deesa de la ciutat: la Venus de Badalona.
Hem recorregut els carrers, observat les clavegueres i ens hem estirat un xic en el triclinium.
Hem estat invitats, per un magnat romà que ha volgut deixar el seu nom en l'anonimat, a visitar la Domus del carrer Lladó, al barri més antic de Dalt la Vila, la Casa dels Dofins anomenada així pel mosaic amb dibuixos de dofins que s'ha conservat al seu interior tot i que el que hi ha és una còpia de l'original que reposa en algun lloc de Barcino, ciutat romana posterior a la nostra que li va anar prenent el lloc preeminent que ocupava Baetulo talment com passa en els nostres dies. Ens hem passejat per les estances i hem pogut veure una reproducció de la vida de la família de la casa en un dia laborable, posem-hi un dijous qualsevol de començaments de gener.
Davallant pel carrer Laietania hem visitat també el Jardí de Quint Licini, prohom de la ciutat que va ser el 106è Cònsul a Roma. Quin goig poder compartir les converses de les dones de la domus prop de l'estany que ens ha procurat frescor en aquest assolellat dia d'hivern!
Hem retornat als nostres temps amb la sensació de conèixer una mica més d'on venim i de saber que hem heretat tantes coses dels romans.
Els badalonensis que continuem a la ciutat us agraïm la visita i us encoratgem a tornar, potser, per anar a d'altres temps històrics i altres racons de la ciutat: el llegat del Modernisme, la fàbrica de l'Anís del Mono, els 600 anys d'història del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra o el passeig per la Rambla i una banyada al mar que ja no està poblat de pirates.