dissabte, 20 d’agost de 2022

Agost

Agost sempre he considerat que era un mes un pèl estrany.

La majoria de la gent fa vacances els mateixos dies, fugen de la ciutat (els que hi viuen que en són molts) per anar a raure altra vegada tots junts en llocs de platja o de muntanya o en algun viatge que, ara que es torna a poder, col·lapsa hotels, restaurants i la vida de la gent que està tot l'any al mateix lloc. I no diguem de les vagues d'aeroport o taxistes que esperen els dies punta per fer-se veure millor i, d'alguna manera, desgraciar les anhelades vacances dels treballadors (perquè, n'hi ha que en fan tot l'any, a part dels jubilats, els ben peixats).

Ens acostumem a queixar de la calor, de la sequera, de les botigues tancades per vacances, de la gentada pels llocs que a cadascú de nosaltres ens agrada ser-hi únics, dels incendis i del mal servei i trobem que "com aquest any no ho havia vist mai".

No és que la ciutat quedi buida, no! Si més no, jo continuo sense trobar aparcament pels meus barris, sigui agost o dia laboral, o dia festiu o en cap hora de les vint-i-quatre que té el dia, i això que, em diuen, tothom marxa. Vaig a fer una volta amb la bici i la platja està a pleníssima, la gent corre tot suant i amb cara de patiment, qui més qui menys busca una ombra i anhelem l'aigua que no estalviem durant l'any. Això sí, no ens cansem de dir que benvingut l'estiu!

Aquest any, com molts d'altres, els incendis de boscos ha sigut una constant. Boscos que han anat augmentant per la deixadesa forçada dels camps, per la quasi inexistència de ramats que afavorien la neteja del sotabosc, per la proliferació d'apartaments que agafen ja la forma de les muntanyes i turons "enmig de la natura" com a propaganda per vendre i per la persistència de deixar les deixalles per tot arreu. Això sí, ens fiquem les mans al cap i "això no pot ser", l'administració no funciona", com aquest any no ho havia vist mai". I tot són compromisos per a que no torni a passar mai més. I l'any que va, tal dia farà un any.

Estiu, i sobretot agost, plagat de festes i concerts, com si la resta de l'any no ens poguessin fer. Cada poble que 'estimi un festival. Música, crec jo, bastant semblant. o pop o clàssica, amb els mateixos personatges. I no és que no ho trobi bé o no m'agradi la música, precisament. Però trobo a faltar ofertes que sí que durant l'any no puc sentir: on són els grups catalans?, on es fa música occitana?, i, perquè no es fa durant l'any?

Sembla que el mes convidi a la disbauxa, a sortir al carrer, a cridar i beure. Tot això ja està bé, ja, però penso que és un bon moment per aprofitar per aprendre coses, també; sobretot els que treballen i durant l'any no ho poden fer. Hi ha cursos d'estiu fora de les escoles d'estiu per a mestres o de les universitats d'estiu per a militants?

Ara que estic els estius a casa, trobo a faltar alguna cosa d'aquestes i això que no sóc de les que s'avorreixi amb el munt de coses que tinc per fer: emblanquinar el pati, arreglar coses de casa, netejar a fons, tocar piano, dibuixar i pintar, endreçar fotos, escriure, fer voltes amb la bici, anar a museus, llegir, o, simplement, avorrir-me una mica, que també se n'ha de saber.

I no parlem de la televisió, més concretament de "la nostra". Tot el matí amb les mateixes notícies; programes que sembla que tothom hagi de riure per riure, per què a l'estiu "toca" riure. Programes frescos i desimbolts, en diuen, "desenfadats". I no en podrien fer de pedagògics: classes curtes d'idiomes, documentals que es puguin veure i aprendre, pel·lícules a hores potables, concerts (que, per cert, no fan mai), obres de teatre...? Fins i tot aquells programes d'actualitat amb els tertulians que a l'estiu es podria mirar més gent. No sé, però aquest tipus de programes els devem veure els jubilats o els malalts que podem estar algun dia a casa. I sense necessitat de tanta cuina, que sembla que a l'estiu només puguem cuinar i menjar.

No sé, jo seguiria una mica la vida dita "normal" com a una oportunitat pels que es queden a casa.

Sí que hi ha ofertes als museus, als pobles, que aprofiten les festes per ensenyar la seva vida i costums, festivals, gara-gara..., però de tot plegat te n'acostumes a assabentar després de fet.

Bé, passarem un altre estiu. Ens encomanarem tots plegats als déus per a que sigui l'últim en moltes coses i l'agost vinent, tornarem a pensar que qui dia passa any empeny; continuarem fent ois pels incendis, pels accidents de cotxe i pels ofegats a les platges, continuarem dient que com aquesta calor d'avui no n'havíem patit mai, continuarem defensant la natura amb els aires condicionats i els vols a llocs remots per al nostre plaer i gaudi. I quan arribi el fred, direm que com aquest hivern, cap.

Res, només unes mínimes reflexions sobre el tema. No m'allargo més que fa calor i jo tinc mandra.

Que tingueu un bon acabament d'agost. Els que sou fora, aprofiteu bé el temps d'esbarjo i els que sou a casa aprofiteu també les hores per aprendre alguna cosa més cada dia: per ser més savis, més atents, més educats, més comprensius amb els altres i amb nosaltres mateixos. I actuem amb lògica, que no cal que ens ho diguin des d'altes instàncies, que tots som capaços de pensar per nosaltres mateixos i actuar amb sentit comú encara que sigui el menys comú dels sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada