diumenge, 4 de juliol de 2021

Volta a Queralbs

Queralbs és molt més que l'estació del cremallera de Núria. A Queralbs hi podeu fer també bones excursions i passejades gaudint del verd, dels arbres, de l'aigua i dels camins. Us recomano la que vam fer amb els companys i companyes del grup dels dijous del CEC. Una caminada per on passareu per corriols arbrats i ombrejats, seguireu el curs de torrents que es transformen en rius, coneixereu l'explotació minera de la zona al segle XIX i arribareu a la zona de pasturatge. 

Comencem l'itinerari a l'aparcament del cremallera de Núria i seguim pels carrers costeruts del poble, passant per davant de l'església romànica,  la joia de la corona de Queralbs. Un corriol deixa enrere les últimes cases i davalla entre herbes ben crescudes direcció Vilamanya. Faltaria passar-hi un podall per desembrossar-lo una mica, però segur que després d'haver-hi passat els quinze de la colla, haurem aconseguit un efecte semblant. El camí arriba fins el pont romànic de Boscà que ens ajuda a travessar el riu Tosa que baixa amb força.

Ara ens cal remuntar per dins del bosc pel mateix corriol fet de pinassa de pi roig, observant l'herba fetgera ja sense flor i les maduixeres que encara no han tret el fruit. Al cap de poc, arribem a Vilamanya, quatre cases que són un perfecte mirador de les muntanyes del voltant: el Taga, el Bastiments, el Torreneules petit i el Torreneules gran, les Roques de Tot lo Món per on passa el camí  de les Pedrisses i el camí  dels Enginyers cap a Coma de Vaca i, a un extrem a l'esquerra, el cim del Puigmal. A l'altra vessant del davant nostre, els pobles del Serrat i Fustanyà.

És l'hora d'empastifar-nos de cremes, treure barrets i fer un traguet d'aigua i continuar la pista asfaltada per darrere de les cases.  Al tercer trencant a la dreta deixem l'asfalt i anem pujant en una lenta i calorosa pujada. Malgrat els arbres que ens acompanyen tota l'estona, la calor i el sol es deixen sentir i ens fa més lents els passos.

Una breu parada al trencant del camí dels miners per reprendre forces i ens arribem al forat de la roca de la mina Saragossa. Tota la zona de Queralbs és plena de mines. L'exploració minera va començar ja iniciats els anys 1800 i representà un avenç en el procés d'industrialització de Catalunya. L'explotació de la Mina Saragossa es va iniciar l'any 1894 i se n'extreia pirita arsenical o arsenopirita que també contenia or. Les boques es troben a la cota 1690, a la Vall d'Estremera, sobre el riu Tosa. Des de la mina baixa un aeri fins la vall, on els matxos tiraven les vagonetes, des de la mina Juana Amelia a la Farga de Queralbs i a Rialb. Les galeries s'endinsen uns 435 metres cap a l'interior de la muntanya.

Continuem la pista un tram més i arribem on s'eixample una mica més l'horitzó i comença el paratge de pastures o d'alta muntanya amb el rierol que baixa decidit pendent avall. Un pla herbei ens espera a tocar de la Font de l'Home Mort. L'aigua surt amb força del seu tub canalitzat, fresca i refrescant. Ens asseiem al seu voltant per fer un petit refrigeri que servirà de dinar a l'hora europea, amb el soroll de l'aigua i el verd dels prats. Val la pena uns moments de repòs, un confondre's amb la natura, un assaborir aquesta pau i aquesta tranquil·litat que en pocs llocs més aconseguirem. Un corriol ens indica que podríem seguir fins al pic d'Eina i Fontalba, una altra ens portaria cap a Planoles i encara un tercer ens portaria cap a una altra entrada de la mina Saragossa.

Cantimplores plenes i degudament descansats emprenem de nou el camí de tornada travessant el riuet per la passarel·la i desfent la pista fins la cruïlla del camí dels miners. Ens espera una baixada forta per un camí entapissat de pinassa, amb revolts constants, amb troncs secs i humits. A cada revolt que baixa es fa sentir més la humitat de l'aigua que ens espera al dessota; el bosc se’ns presenta com un misteri d'elfs i nans; el camí ens fa anar en filera i posant els ulls a terra esquivant tots els obstacles. Literalment, saltem un doll d'aigua que es converteix en riu que va a desembocar al torrent d'Estremera i el riu Tosa que podem travessar per una passarel·la que ens priva de mullar-nos. La vegetació ufanosa.

A l'altre costat del riu encetem el camí de les vagonetes per on passaven els matxos transportant el mineral. Un camí agradable que es va eixamplant i des d'on podem veure la pista de l'altra costat que hem seguit al matí entre arbres de diferents tons de verd. Ara, la xafogor i la humitat es fan notar, els tallats de roca són evidents i anem a desembocar a una pista que baixa de la casa dels Plans i que seguim planera. Passem l'indicador de la mina Pepita i el torrent dels Plans i arribem al camí del GR11 que ens portarà, tot passant per la senzilla ermita de Sant Sebastià cap a Queralbs.

Un cop passada l'ermita de Sant Sebastià, però, podem seguir recta la pista en direcció contrària al poble i arribar a la font del Coronel, que segons quins mapes en diuen la del General (deu dependre de la categoria que li vulguis donar a la font!), un pedrís i un tall d'aigua que en fan un lloc privilegiat per la gent de Queralbs i pels estiuejants que hi poden anar a berenar. Més enllà, seguint un corriol que es va estrenyent i passant dues passarel·les per sobre del riu Tosa, s'arriba a un cul de sac que forma l'Estret del Forn, un lloc ombrívol on les parets rocoses d'ambdós costats s'ajunten i  formen un estret travessat pel camí de l'aigua entre roques i troncs vells. Un paratge digne d'admirar que ens agafa quasi de sorpresa!

Desfem el camí i tornant per la font del Coronel (o del General pels mapes de l'Alpina que li donen més categoria militar) arribem de bell nou al poble que Queralbs després de descobrir un entorn que no coneixíem gaire, acostumats com estem a enlairar-nos cap a Núria.

Hem gaudit del dia i de la companyia i del plaer de recórrer camins per descobrir. Gràcies a tothom per seguir-me en aquesta aventura!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada