Concerts Participatius

Ara que ja acabem els assajos del concert participatiu del juliol d'enguany, vull donar gràcies a l'organització, als companys cantaires, al pianista i al director per l'oportunitat de cantar amb un conjunt de veus que bé es mereixen un fort aplaudiment.

Els concerts participatius  organitzats per l'Associació Messies Participatiu són un goig i un plaer per a qualsevol cantaire. Et donen l'oportunitat de cantar amb més de tres-centes veus alhora unes peces que no estan a l'abast de les corals amateurs d'aquelles de pedra picada. I l'aprenentatge de poder gaudir de la direcció de directors de gran vàlua, de casa i de fora.

Un esforç que val la pena. Un seguit d'assajos, tampoc gaires si comparem amb una coral "normal", on compartim dificultats, anhels, objectius i, sobretot, il·lusions. Amb molt de desig de fer-ho bé i que no es noti la diferència amb els cors professionals. I crec que cada vegada ho hem aconseguit. No és tant el desig de cantar en un Auditori, és el desig de cantar per plaer, d'entendre musicalment allò que es canta, de cantar en un conjunt de veus il·lusionades i sentir-s'hi fent pinya i de seguir el mestratge dels diferents directors que ens han dirigit. Als Messies participatius i als concerts d'estiu. I en podria anomenar molts de directors amb qui he après a cantar, a escoltar música, a expressar sentiments... Recordo especialment l'Edmon Colomer, el Trevor Pinnock, en Josep Vila, el
Cristopher Spering, Harry Christophers, Fabio Biondi, Paul McCarthy..., preparadors com l'Elisenda Carrasco, l'Alfred Cañamero o l'Esteve Nabona, grans cors, de casa i de fora, i solistes de nom. I els pianistes que assaig darrere assaig, ens fan brivar. Tots entregats a la música.

Alguns participatius organitzats per la FCEC en les Jornades Internacionals dels juliols o en la Festa de la Música al juny. Altres organitzats per corals que s'hi comprometen com la coral Canticela que va organitzar la Passió segons Sant Joan a la Sagrada Família durant uns anys.  Uns quants concerts del Messies de Haendel, una vintena per part meva, i alguns participatius "d'estiu" quan els organitzava la Caixa. 

El que en podríem dir participatius, col·laboradors i compromesos amb la situació del país com els que hem fet i farem per tot Catalunya amb la Coral Poble que Canta.

La nova experiència del Cor Canta, amb els que vam iniciar el projecte de l'Auditori i vaig col·laborar en La Nit de Sant Joan amb un grup d'actors i actrius que hi van posar tota la seva esplèndida i emocionada manera de fer com a Col·lectiu amb problemàtica mental de Gràcia.

I, sobretot, l'Associació Messies Participatiu que hem refet el projecte del Messies de Haendel un cop la Caixa se'n va donar de menys de nosaltres (i ha volgut ser forana a casa nostra).

Hem desbordat totes les expectatives. Una Junta entregada i motivadora i un conjunt de gent amb qui es pot arribar lluny.  I no només concerts, també xerrades amb en Joan Vives o el mateix Jordi Casas, sortides musicals al Vendrell o la, de moment, reservada a Camprodon seguint les petjades dels músics catalans, o tallers d'educació i tècnica vocal..., i tantes altres iniciatives de cultura musical que tant es troba a faltar en aquest país. Ho estem fent i ho continuarem fent.

El 2020 no vam poder oferir el Messies presencial, però el vam fer "en línia"!, i el vam portar a residències de gent gran. Aquest any hi ha la intenció de tornar-lo a fer i crec que ens en podem sortir. És un goig i un plaer cantar així!

Fet aquest repàs que jo necessitava, us parlo del concert d'aquest estiu el Glòria de Vivaldi i el Te Deum de Charpentier, ajornat des de fa un any. Un conjunt de veus i músics amb mascareta, que hem passat pels tests d'antígens i els metres de distància i per l'esforç de cantar amb la boca "tancada", sota la batuta de Jordi Casas, un excel·lent músic i pedagog.

Antonio Lucio Vivaldi, un venecià que va acabar a Viena, reconegut com a violinista i com un dels principals compositors del barroc. Sacerdot i pèl-roig que va compondre unes 777 obres, però conegut, bàsicament per la sèrie de "Les quatre estacions", si més no pel públic general de casa nostra. Podeu seguir l'excel·lent xerrada que ens va fer Jordi Casas dies abans del concert quan estigui disponible al youtube de l'associació. Us ho recomano. Un retrat del compositor i el seu temps, la relació amb l'Ospedale della Pietà i la composició del Glòria que hem cantat amb tant de gust.

Marc-Antoine Charpentier, compositor francès del barroc i simpatitzant de la música italiana. Substituí Lully a la Comédie Française, va compondre música per al teatre de Molière amb influència italiana. Ben oblidat fins al 1953 quan es descobrí el seu Te Deum que s'ha fet famós com a sintonia per a l’Eurovisió. Crec que molts dels que l'escolten no deuen saber qui és el seu compositor. Igualment podeu recuperar la interessant xerrada que ens en va fer en Joan Vives per descobrir un compositor desconegut

En definitiva, dues obres oblidades durant temps de dos compositors que no veieren la glòria en vida, és el que ens ha portat a l'Auditori i el que ha fet que vibréssim amb la seva música.

A partir d'aquí, estem preparats i preparades per a oferir-vos-en més. Tothom està convidat als propers concerts! Fins ben aviat!