Vall de Cerneres

La vall de Cerneres, és una petita vall força desconeguda a cavall de l'Alt Urgell i el Berguedà. Quan la remunteu tindreu sempre a l'esquerra la serralada del Cadí, també desconeguda als vostres ulls des d'aquesta òptica força menys fotografiada. Així i tot i, malgrat l'aridesa del paisatge, és una vall agradable, suau, que us porta a les cruïlles de camins d'alta muntanya.

L'itinerari que hem seguit surt del Pont de Cerneres, en un revolt pronunciat de la carretera que porta de Gósol, al Berguedà, cap a Josa del Cadí, ja a l'Alt Urgell. Com totes les valls i la majoria d'indrets de Catalunya, té també la seva història. Conten que era un llogarret tranquil i perdut pels camins que ja devien seguir els càtars que travessaren aquestes muntanyes en el seu èxode cap a noves terres on escapar de la Inquisició de Sant Domènec i de la destrucció de Simó de Montfort, en les lluites que mantingué l'església contra els Bons Homes. Ja llavors, la noblesa catalana i els seus senyors, ja sigui per interessos propis de conservar terres i poder davant la cúria episcopal, sigui per simpatia sigui per fe, foren grans protectors dels càtars i seguidors de la doctrina càtara. Un dels més coneguts fou Ramon de Josa. La família de Castellbò, Arnau i Ermessenda, mantenia bons contactes amb el senyor de Josa, de manera que la doctrina herètica entrà també a les sales del seu castell.

Un altre fet important el trobem uns segles més tard, quan Cerneres fou ocupat per un escamot de maquis per refugiar-se de la Guàrdia Civil i del règim franquista. Tanmateix, els tricornis els van descobrir i van decidir destruir el veïnat amb foc de morter. Diguem-ne que s'ho van carregar tot i no van deixar gaires pedres al seu lloc. Avui, podem ser-ne conscients quan veiem la cantonada d'una casa que encara aguanta i poca cosa més. Els lladrucs dels gossos ens diuen que no està del tot deshabitat i en altres ocasions, hem pogut trobar-hi un ramat o un petit hort cuidat.

La pista des del pont va pujant suaument, passa per sobre les o millor la runa i continua enlairant-se entre mates de boix i corriols que han anat marcant les cabres. El dia és assolellat i calorós i cal que ens prenguem la pujada a bon pas, lentament però sense defallir. A mesura que anem prenent alçada sembla que corri més aire, l'horitzó s'eixampla i podem endevinar la cresta final del sempre present Pedraforca a la nostra dreta. Ens cal descansar buscant l'ombra, quasi, quasi abraçar-nos als boixos i xarrupar aigua sovint.

Passem la barraca de Bover i anem seguint el fil d'aigua que baixa de la capçalera de la vall, aigua que desapareix abans d'arribar al pont tot i l'amplada del que hauria de ser un riu. La vegetació es fa més alpina i podem caminar sobre l'herba dels prats fins a arribar al Coll de les Bassotes, lloc de descansar i jeure. Desanima una mica trobar cotxes aquí dalt que han vingut per la pista de Saldes. Veiem també gent que baixa del Cadí; un encreuament de camins que ens portaria cap al Pas dels Gosolans i d'allí travessaríem cap a la Vall del Baridà o aniríem cap al Refugi del Prat d'Aguiló. Nosaltres, avui, però, tenim marcada una altra ruta.

Agafem la pista que ens porta cap al Collell tot continuant resseguint el rocam del Pedraforca i sense deixar el Cadí, un vessant més suau ple de mates que s'aixequen sobre pocs pams del terra. Davallem una mica seguint els indicadors de la Font dels Terrers i agafem el corriol que careneja per sobre la vall de Cerneres; al fons ens queda la suada de la pista per la qual hem pujat. Ara, més tranquils, podem admirar la grandiositat senzilla del paisatge i les flors que ens acompanyen pels marges.

En un petit revolt i sortint d'una roca, trobem la Font de la Roca amb un bon doll d'aigua que ens refresca i ens fa passar la set. La font va ser arranjada pels Amics de la Caminada Popular de Gósol, així com tot el camí que anem fent. La Caminada Popular de Gósol celebra enguany la 33a caminada. Ha recuperat i arreglat camins i fonts i crec que és una de les més arrelades i esperades cada any. El 2021, però, i per culpa de la situació que tots sabem, s'ha organitzat com una "Caminada al teu aire". Accedint a la seva web et pots descarregar el mapa de l'itinerari proposat i fer-la quan es pugui, això sí, abans del 19 de setembre. Apa, animeu-vos, puix que encara hi ha temps de tornar a trescar per aquests camins.

Tot caminant tenim sempre al davant nostre el Cadinell, aquesta muntanya acabada en punxa, germana petita del Cadí i que és present des de Josa i des de Cornellana.

Fem un descens en picat per un bosc de troncs i arrels terrestres i arribem al paratge de la Font de Terrers; un lloc d'esbarjo i de dinar de graelles per a la gent de Gósol i del qui passa. Uns bons dolls d'aigua permeten beure i remullar-se els peus. I quatre pins de copa ampla ens fan l'ombra que busquem per dinar. Cada un dels tres grups que anem sota un arbre, que hi ha lloc per a tots; dos dels grups a prop, l'altre grup s'ha amagat més per fer la festa en pau, segurament!

Un cop reposats, ens disposem a fer l'últim tram de l'excursió. Deixem la pista de cotxes que ens portaria a la carretera per anar a Gósol; deixem una pista que puja i segueix la Ruta de la Mallerenga, fem una mica de gimnàs sortejant els fils elèctrics de les vaques i agafem, al fons del clot, un torrent que baixa dret i decidit i va formant salts d'aigua i algun petit gorg d'aquells de mullar-se els peus. Saltem rocs, ens agafem a les branques per lliscar millor, rebusquem les fites que ens assenyalen el corriol a estones perdedor; fins i tot les papallones s'entretenen amb nosaltres. Tot plegat una mica d'aventura i emoció; xalem com uns jovenets!

Passat el pedruscall, desaparegut el torrent que a la part baixa ja no porta gens d'aigua, arribem al pla de Cerneres amb la casa derruïda al davant, el retorn del lladruc dels gossos i el Cadinell que ens indica la direcció a prendre. Continua la xafogor,  però ara anem de baixada per la pista fins a arribar als cotxes que hem deixat al pont.

Hem arribat satisfets i feliços; hem passat calor i aventures; hem conegut més un indret que desconeixíem alguns i ara toca retornar a la civilització, lluny dels càtars i dels maquis.