Estany d'Ivars i "Desglaç"

Aquest mes, una passejada per l'Estany d'Ivars i Vila-sana, ara que és temps de desglaç. Aquesta vegada amb la Maria Mercè Marçal i el seu recull de poemes "Desglaç". Ha estat una passejada agradable, tranquil·la, amb l'acaronament del cant dels ocells que saltaven de branca en branca dels arbres que comencen a brotar, amb el bany dels ànecs i les gavines per les aigües blaves de l'estany recuperat el 2005.

L'Estany d'Ivars i Vila-sana, ha estat una de les principals zones humides del Principat fins a la seva dessecació l'any 1951. Fins llavors era niu d'ocells, s'hi podia pescar l'anguila, fer passejades al voltant a peu i amb barca i lloc de reunió i de celebracions dels habitants de la zona. L'any 1951, sota la "Ley de desecación y saneamiento de lagunas, marismas y terrenos pantanosos de 1918", va propiciar la dessecació per reconvertir l'espai en terreny de cultiu. Així i tot, els terrenys mai foren gaire aptes per a l'agricultura a causa de la concentració de sals i la dificultat de drenatge i el 2004 es va fer la darrera collita. Del 2005 al 2008, l'aigua va omplint l'estany i comencen a arribar les aus. A partir del 2013, l'estany ha esdevingut un lloc de gran interès ecològic i paisatgístic que, amb les seves 126 hectàrees, dona cabuda a ocells aquàtics en les seves migracions com: ànecs, cigonyes, cabussons emplomallats, martinets, corbs marins, agrons, xarxets, arpelles, xots... 

Es pot donar la volta a tot l'estany i observar les aus des dels miradors i aguaits, sempre amb el respecte i el silenci que es mereixen els pobladors de l'aigua. Un recorregut de 5 km que hem fet sense presses, amb el goig de conèixer tot un món, desconegut per a la majoria de nosaltres. Homes i dones de muntanyes i cims, també és un plaer baixar a la plana, intentar confondre's amb el paisatge, gaudir de la calma i anar repensant els poemes de la Maria Mercè Marçal.

Uns poemes que no són fàcils d'entendre, que requereixen unes quantes lectures, que transporten al dolor de la mort, però, també, a l'esperança de la mare bressolant  l'infant. Un desglaç com la fi del temps, el final del camí de l'aigua gelada, però també el començament d'un riu de vida; d'una aigua estancada formant un estany ple del bullici dels ocells que hi neden o de les cigonyes criant als seus petits; un estany generador de vida.

Al voltant de l'estany, el canal auxiliar d'Urgell, corrent cap als camps secs i assedegats per donar també vida. I nosaltres enmig d'aquesta natura tan diferent de la neu dels cims de les muntanyes i que val la pena conèixer i conservar.

"Néixer de tu, amor, néixer de tu

cap al món cada dia de nou!

I de nit reposar dins la nit

arrapada a la mort, com un ham

enfondit a la gola del peix..."