08 de març 2023

Ruta de la Capona

 Una sortida matinal per relaxar-se, per  caminar tot badant, per escoltar el vent i sentir l'aire fred a la cara, per pensar en com han canviat els temps i, en com els agricultors i ramaders han anat llaurant el paisatge.

Cal anar fins el Pla de Santa Maria i a uns 2 km en direcció al Pont d'Armentera, cal agafar una carreterona senyalitzada a la dreta com a "Ruta de la pedra seca". Després de 2.km més, s'arriba a l'aparcament entre pins on comença la ruta. Un panell us indica algunes barraques. Només cal seguir les senyalitzacions per una pista planera i ampla.
Una ruta agradable entre construccions de pedra seca: barraques, cossiols i cisternes i una ermita força ensorrada. Una ruta per caminar pausadament, gaudint de l'orografia suau de la zona del Pla de Santa Maria, en un dia núvol i fred que no s'ha eixorivit fins al migdia. 

Un bé de Déu de barraques! Moltes de conservades i algunes ensorrades; un itinerari ben senyalitzat per conèixer una part important d'història del nostre país, el camp, la vinya. Aquestes construccions disperses pel territori i amb una presència marcada en algunes comarques, sobretot de secà, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals. Els murs de pedra seca formen bancals i feixes de protecció allà on predomina el vent i han servit per delimitar els camps. 

Al voltant d'uns 10 km planers, càmera fotogràfica en mà, podem veure unes 18 edificacions d'aquest tipus testimonis d'una època passada. Un veritable art de pedra sobre pedra amb un encaix perfecte, enmig de camps o dins del bosc, barraques grans i més petites, fins i tot els cossiols, pensats per emmagatzemar aigua, amb arcades fetes de pedra seca sota terra i plens d'aigua; un dipòsit sensacional! 

Murs de separació dels camps, arbres que comencen a florir... tot s'ajunta en un paisatge agradable. Val la pena arribar-se fins l'ermita de Sant Pere de Gaià, sense sostre, amb parets ennegrides pel temps i amb unes voltes que fan pensar que fou una gran edificació. Des d'aquí, a través dels arbres, es pot contemplar el monestir de Santes Creus al davant. De retorn, una pedra marca el límit entre tres termes de la
zona; per un costat  el Pont d'Armentera, per l'altra el Pla de Santa Maria i finalment, el d'Aiguamúrcia.

Una visita ben interessant. Per repetir! Segur que tant hivern com primavera com tardor poden ser bons moments per acostar-s'hi. I, a més a més, podeu aprofitar per fer una bona calçotada o una xatonada en algun restaurant de la zona i acabar la passejada arribant-vos a Santes Creus.

ITINERARI: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-capona-127201223

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada