Per molts anys, mama! T'has adonat que en faries noranta-cinc, aquest any? Ja saps que et continuo felicitant l'aniversari. Som al 13 del 3 del 23! I no és dimarts!
Aquest any, mama, no sé massa què dir. N'ha passat ja una dotzena, d'ençà que, tal dia com demà 14, vas marxar; uns anys que s'han anat desfullant pètal a pètal, a poc a poc, i malgrat tot, massa de pressa.
Hem tingut les nostres converses; perquè sí, mama, les hem tingudes encara que a molts els sobti. A les nits estrellades, als gorgs de Timoneda i de Sant Jaume, vivint Nadal a Montserrat, pujant muntanyes i pedalant amb la bici donant voltes per la fàbrica en dies laborables, cantant i somiant, passejant per Barcelona i escoltant música a l'Auditori. I uns somriures plens de complicitat, unes mirades cap a algun punt llunyà, una espera de no se sap ben bé què. I una esperança posada en el demà.
I cada dia és un record. I cada setmana et tinc present. Fins a completar un any rere un altre.
Encara som aquí. Encara hi ha necessitat de parlar tot mirant a la llunyania. Encara.
I en sento feliç per tot el viscut; i em sento trista quan penso en el passat i m'emociono pensant en el futur. Perquè, saps?, ja tens una filla molt gran i vella.
Bé, no pateixis, continuarem parlant i vivint! Fins que la dona de dol em vingui a buscar.
Fins demà! Un petó!
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada