L'Espluga de Francolí

Hi ha algunes coses que es poden fer a L'Espluga de Francolí en un dia gèlid de mitjans de novembre: la visita a l'antiga fàbrica d'aiguardent, Fassina Balanyà, i la visita a les Coves de l'Espluga, origen del riu Francolí.

La Fassina de Balanyà —fassina, en aquestes terres, vol dir destil·leria— ens transporta al món industrial de la Catalunya emprenedora del segle XIX i començaments del segle XX. La fàbrica va començar a funcionar a mitjans del XIX i va tancar portes a la dècada dels anys cinquanta. En tot el país, les fabriques eren, majoritàriament, de caire familiar, petita i mitjana indústria que va ser el motor de la revolució industrial; indústries que han anat desapareixent per la globalització, per les exigències del mercat i per l'avançament d'una tecnologia que no està a les mans dels petits empresaris.

En una terra que excel·lia pel conreu de vinyes i fabricació del vi, calia aprofitar-ne tots els components des del cep, passant pel raïm i acabant per la brisa (pell, pinyols i rapa) o residu que queda després d'esprémer el most que quan hagi fermentat es convertirà en vi.

A la pàgina web de la Fassina hi trobàreu un interessant treball de Florenci Romeu Costas en que us dóna tots els detalls històrics i del procés que segueix l'aiguardent.

La fabrica actual, transformada en Museu, permet fer un recorregut per tot el procés de producció i veure les eines i la maquinària que s'utilitzava: l'alambí, les botes. La visita comença amb un audiovosual que centra el tema i acaba davant una destil·lació en directe i un tast de diferents aiguardents afruitats, plàtan, canyella, llimona, poma verda, i l'aiguardent sec.
No molt lluny de la Fassina trobem les Coves, com la mateixa propaganda diu, "una porta al passat". La formació rocosa i la seva concavitat interior va servir d'aixopluc a l'home quan va iniciar el sedentarisme i va ser conscient que s'havia de protegir dels embats naturals, atmosfèrics i de la presència dels animals. A l'exterior, l'home començarà a conrear la terra aprofitant el pas del riu i dins la cova hi fermarà la seva llar i el pas al món dels morts.
S'hi han trobat restes de l'Home de Neandertal i de l'Homo Sapiens, de les seves eines i dels seus productes. Gràcies a això, ens adonem que venim de lluny, de molt lluny, tot i que el pas del temps signifiqui una ínfima molècula dins l'univers. Als inicis de l'època romana una part de la cova va quedar oculta per un despreniment i va caldre esperar segles per a poder saber de la seva existència. Avui, es recorre un tros, el més assequible al públic en general, tot i que, si es vol continuar l'aventura, n'hi la possibilitat amb un cas i un frontal.
Quan sortim ens adonem que les forces de la natura, avui en dia, continuen dominant per sobre de la nostra ciència i de les nostres previsions i control de les coses. No fa gaires dies, el riu Francolí es va desbordar, a omplir la llera i es va endur par davant cases, restaurants, arbres, passeigs i vides humanes.
L'estampa que n'ha quedat ens dóna idea de com de forta va anar la riuada: llot, arbres caiguts o arrencats, maons de les cases derruïdes per aquí i per allà. Veient la seva tranquil·litat de pas en aquest dijous, no te n'acabes de fer el càrrec.
Per sort, la Font Major està dempeus i encara raja.
No es pot marxar de L'Espluga sense fer una volta pels seus carrers, pujar al punt més alt del poble per imaginar-se el castell que hi havia i del que no en queda cap rastre, entrar a la pastisseria i proveir-se de carquinyolis i atalaiar el riu que forma la Conca de Barberà.
Un dia fred, sí, però amb el caliu de tot un poble que malda per tirar endavant i superar les catàstrofes.