Geòrgia

Tenen la desitjada independència de fa relativament poc temps però, estan molt il·lusionats per redreçar el país. Tenen feina, sí. Tenen ganes de fer-ho. I, segurament, ho faran si no els ve a sobre alguna altra invasió o ocupació dels països veïns; estan al mig del pas, entre el mar Caspi i el mar Negre, a redos del Caucas, entre Turquia i Rússia, els seus antagonistes, al costat d'Armènia i l'Azerbaidjan.

País de contrastos, amb pobles que encara porten la marca soviètica, amb una població d'un forta religiositat que defensa el cristianisme com a element de la seva identitat. 

Planes verdes i muntanyes nevades que s'alcen com una barrera majestàtica.

La capital, Tbilisi o Tiflis pels turcs, vol apropar-se a Europa amb alguns edificis històrics, els que han pogut conservar, i amb d'altres d'arquitectura nova que miren cap a la modernitat.

Geòrgia està en els monestirs amb frescos que van recuperant després de la destrossa que els va fer la Rússia comunista volen eradicar tot vestigi "capitalista"; Geòrgia està en el seu alfabet, fet de grafia rodona i incomprensible per als demés, amb alguna certa semblança al grec antic; Geòrgia està en el camp; en el pa i el vi fabricats artesanalment; i en la història.

La Catedral de Svetitskhoveli, " un pilar vital", es va construir al segle XI i es va convertir en el bressol del cristianisme a Geòrgia. El vestit sagrat de Jesucrist guardat aquí fa de la catedral un dels llocs més importants del país. Les inscripcions i les pintures en donen fe i els monjos ortodoxes de l'entrada us beneeixen entre conversa i conversa del mòbil. Al poble, un mercat artesanal de productes del país fa les delícies dels que estimem el dolç.
A prop, el poble de Gori, ciutat natal de Stalin. Podem veure-hi la seva casa, on el pare feia de sabater i el vagó de tren des d'on dirigia el món.
Més endavant la ciutat de Uplistsikhe, famosa per ser un punt clau de la Ruta de la Seda i la seva posició estratègica; situada en un alt marge rocós del riu Mtkvari, podem passejar per les coves construïdes des del segle II aC fins a la Baixa Edat Mitjana.
Punt i a part mereix un apartat la ciutat de Gudari, amb unes de les millors pistes d'esquí del país. Mantell blanc sobre les muntanyes que l'envolten. Travessem el pas de Jvari i arribem als peus del Kazbegui (5.047m) per admirar el cercle de muntanyes, ja en una part del Caucas. La tortuosa carretera, plena de camions que travessen la serralada entre Rússia i Geòrgia, ens porta fins al poble de Kazbegui i pugem amb jeeps 4X4 per una pista enfangada fins a arribar al turó que domina el poble, amb l'Església de la Trinitat de Guergueti (2.170m), lloc de silenci, pregària i recolliment. El panorama és magnífic.
la regió de Kajeti, a la part més oriental de Geòrgia, gairebé a la frontera amb Azerbaidjan, és coneguda per ser el bressol del vi georgià. David Gareji és un dels llocs més característics per la seva arquitectura històrica, els jaciments arqueològics prehistòrics i els rics camps paleontològics. Desenes de monestirs cova decorats amb frescos bé valen una caminada per un corriol que fa frontera amb l'Azerbaidjan de tal manera que poses un peu en un país i un peu en l'altre. Fem nit a Sighnaghi, la Ciutat de l'Amor, i contemplem una vista de la serralada del Caucas que no ens cansem de mirar i fotografiar.
D'altres monestirs en ruta també valen una visita: el Monestir de Bodbe, el Monestir de Gremi, la Catedral d'Alaverdi, el monestir i acadèmia d'Ikalto i la ciutat de Telavi. on fem la degustació del vi georgià.
Per acabar, la capital, Tblissi. Una passejada de dia o de nit. Els carrers del barri antic, l'Església de Metekni, erigida sobre un penya-segat amb vistes al riu Mtkvari, on s'hi pot pujar amb cotxe o amb funicular; els famosos banys de sofre; la fortalesa de Nakirala, simbol de la defensa de la ciutat.

Els cafès i les petites galeries, el pont modern sobre el riu, l'Òpera i teatre de ballet, la Catedral de Sioni i la Basílica d'Anchiskhati, són d'altres llocs interessants d'una ciutat que malda per ser la capital d'un país que vol recuperar el seu passat projectant-se cap al futur.