La Vall d'Ustou

Fa bo, a l'estiu, perdre's per camins de muntanya i més si és pel Pirineu. Qualsevol part del Pirineu, ja sigui català, andorrà, aragonès, d'aquest cantó de la Hispània o del cantó d'Occitània.

Cada vegada sóc més aficionada a recórrer les valls occitanes. En part, perquè tot està ben senyalitzat i els camins cuidats. I si s'hi va en tenda es pot escollir un càmping municipal, en un poble petit i tranquil i per pocs euros passar-hi el sejour, amb les comoditats bàsiques assegurades.

La Vall d'Ustou reuneix totes aquestes condicions. Situada a la frontera convencional amb Catalunya, a l'altra vessant del Port de Salau, d'Esterri d'Àneu i de Tavascan. 

Pobles petits, encara habitats per pagesos i ramats, vegetació exuberant de totes les tonalitats de verd, un esclat de florida, una gent calmada i amant de la seva terra, uns camins que us pugen als ports i als llacs, i gent caminant amb la motxilla a l'esquena: parelles, famílies i gent sola que dóna gust! Un racó de món per passar-hi una setmana calorosa de juliol.

Per arribar-hi cal anar fins a Puigcerdà i passar a Bourgmadam. Continuar cap a Puimorens i seguir la carretera dels Colls en direcció a Saint Girons. Després de baixar el Coll d'Agnes, s'arriba a Aulus les Bains on cal desviar-se cap a Seix. Abans d'arribar-hi, una carreterona ens puja fins a Saint Lizier d'Ustou en pocs moments. No és lloc de molt turisme en el sentit clàssic de la paraula i això reconforta.

Hi ha el càmping amb botiga, alguna casa rural, un restaurant i piscina que depèn del càmping. Si es vol comprar també es pot anar fins a Seix, el poble una mica més gran que està a pocs quilòmetres. L'església senyoreja el poble de quatre cases i ens acompanya la creu occitana.

Hi ha senders i camins per a tots els gustos i possibilitats: aquells que ens ofereixen una passejada planera i aquells que ens encaminen a l'alta muntanya: Ossèsse, la cascada de Lastiers, l'estació d'esquí de Guzet, la vall de Feuillet, el castell de Trein d'Ustou, el Circ de Cagateille amb el pic de Certascan al fons, l'Estany de la Hillete, els petits llogarrets d'Aiail, Bidous i Stillom, la cascada d'Ars, el port de Pause i el llac d'Arreou..., els pobles de Massat, Salau, Sant Girons, Seix o el balneari d'Aulus les Bains.

Val la pena també fer una mica de cultura i arribar-se fins a Saint Lizier aprop de Saint Girons per visitar el Palau episcopal, la Catedral amb el seu claustre meritori i, sobretot, la Catedral Notre Dame de la Sède amb les pintures tant ben conservades. De tornada, una petita volta per visitar l'Abadia de Sant Llorenç de Combelongue fundada el 1138 pel Comte de Pallars i classificada de monument històric el 1992. El guia us parlarà en un francès trop, trop vite, sense gaire expressivitat i us deixarà fer una volta pels jardins que respiren pau.

La veritat és que ha estat un goig i un plaer endinsar-se en aquests boscos, trepitjar els prats curulls de flors, admirar els cims encara una mica nevats, trescar per les muntanyes i reposar al càmping on ningú aixecava la veu més del necessari. El Departament de l'Arièja té tresors naturals que cal conèixer i l'Alt Arièja, amb les muntanyes del país de Cousserans invita al relax i a la vida. De veritat, molt recomanable!