Sant Llorenç al Santuari La Salut de Terrades

Per Sant Llorenç acostuma a fer calor, molta! De fet, al sant en qüestió el van fregir a la graella i diuen que, per això, cada any, fa una calor forta, de graellada, vaja! I aquest any no ha desmerescut dels altres, fins i tot jo diria que els ha superat una mica. 

Això no implica, però, que jo deixi de celebrar el Sant Llorenç. I vaig pensar que podia anar a un lloc una mica alt, amb bosc, tranquil, on pogués conèixer la contrada i estar una mica fresca. Ho he endevinat tot, menys l'últim punt, allò de la frescor; ni de dia, ni de nit.

El santuari de Terrades és un lloc tranquil i més en aquestes èpoques que la majoria de gent se'n va cap a la platja. Des de dalt hi ha unes magnífiques vistes que aquests dies estaven una xic enterbolides per la calitja. Així i tot, es mereix una visita i una estada. L'acollida del personal és molt agradable, l'entorn et permet fer alguna passejada i pujar fins l'ermita de Santa Magdalena, allà dalt de tot del cingle, cosa que havia fet però que ara ho he deixat per quant vingui una mica més de fresca. La solució ha estat moure's amb cotxe per aquests pobles que coneixia poc, això sí, amb les finestres ben obertes per a que corregués l'aire.

Ja el dia d'anar cap allà, val la pena una parada a Les Escaules i així que s'arriba, si més no en temps de calor, pujar fins al castell. Les Escaules és un poble petit i allargassat, on destaquen les restes arquitectòniques medievals. Està banyat pel riu La Muga i defensat pel seu castell en runes, enmig de boscos de pineda. Després de la pujada es pot seguir un tram de la Muga, arribar-se fins al pou de glaç, molt ben conservat i admirar el Salt de la Caula. Tot gairebé allà mateix.

Les Escaules forma part del municipi de Boadella d'Empordà amb un restaurant on val la pena fer un dinar, El Trull d'en Francesc de Boadella: bon menjar i ben servits!

El 10 d'agost ha tocat fer Festa Major  a Sant Llorenç de la Muga. Un poble que sempre m'ha agradat, envoltat de muntanyes, boscos de pins, alzines i roures. Un bon lloc per passar el Sant Llorenç en honor teu, papa. El nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, pels carrers estrets i les portes encara conservades de les muralles. Ben cuidat, regat per la Muga i amb una església amb un campanar que es veu de lluny. El nucli històric actual fou fortificat vers els segles XIV i XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular. Si en voleu saber més podeu consultar la Viquipèdia que us ho explica tot. Potser no diu que tenen uns lavabos públics netíssims, oberts i amb paper. Felicito del tot a l'ajuntament que pensa amb els passavolants o amb els de casa. No és normal trobar-ho en els nostres pobles. 

A Sant Llorenç avui és Festa Major. El sant patró que deia la Trinca. I com totes les Festes Majors, cal anar a ofici amb les autoritats al primer banc. Primer una passada de la cobla voltant l'església i després cap a dins tot plegats. El Canticorum d'entrada tocat pel contrabaix i el violí i cantat per la cobla, que aquí, deu fer de tot. Però aquesta vegada, sense capellà. Sí, sí, ho heu llegit bé: sense capellà! Perquè el capellà de la parròquia tenia tres misses a la mateixa hora i el mateix dia i vés a saber on ha anat, tot i que és festa major; però ha "oficiat" un diaca que ja ha avisat que les hòsties de la comunió estaven consagrades del dia abans pel capellà. O sigui, que es podia anar a combregar sense problemes de consciència. 

A la sortida, una gran taula parada a l'ombra de la plaça. Hi havia de tot: patates, olives, ganyips, seitons, formatge, fuet, galetes salades, escopinyes, pastetes salades... I podies demanar a la barra un biter sense gas o una copa de cava. Bé, no era qüestió de demanar, era qüestió d'agafar. Ens n'hem begut dues de copes de cava! Tu i jo, eh papa! Dues! I fins i tot ens hem fet un selfies, que diuen ara, que de fet, t'explico, perquè això segur que no ho vas enganxar marxant fa tants anys; un selfies és un autoretrat, no en pintura, si no en fotografia. Sí, home!, ara amb els aparetets aquests que en diuen mòbils, et pots fer fotos a tu mateix o tu mateixa. N'hi ha que se'n fan cada hora del dia. Els mòbils, ara, no s'abandonen mai es porten a la butxaca, a la mà o penjats amb un cordill "mono" al coll. 

Ai, si tornessis algun dia! Xalaries! Quantes coses que t'hauria d'ensenyar! A tu, que ni vas veure la televisió! Ni les plataformes de pel·lícules, tu que només vas veure la Bette Davis, o aquell guapot del bigoti, en Karl Gable o en Clif Mongomery o la Greta Garbo o en... Ni televisió, ni plataformes, ni ordinadors (que no vol dir ordinari), ni mòbils: Alguns cotxes, sí que els vas veure. Que tota la teva il·lusió era poder tenir algun dia un sidecar per portar la família, en lloc d'aquella moto que no hi cabiem els quatre: tu conduint, jo al davant teu, la mama agafant-te per la cintura i en Jaume al mig de vosaltres dos. Aquella moto, papa, que...

Però tornem a Sant Llorenç de la Muga. Vam tardar una mica en servir-nos el vermut; fins que la senyora alcaldessa no va fer el primer gest, tothom s'ho mirava sense fer el primer pas. Els pobres de la cobla anar tocant sardanes, que ningú els feia massa cas. Veuràs, un vermut pagat per l'Ajuntament no és cosa de menysprear-lo! Si que s'ha arribat a fer una petita rotllana de gent gran que han puntejat com saben fer la gent gran. I en acabar, els músics han anat de seguit cap a la taula que si s'esperen més no els toca res!

Ha estat una festa senzilla, de poble, de les de sempre, familiar i assequible a tothom.

I jo he pujat cap a Terrades a dinar. I m'he fet servir la tercera copa de cava del dia. Tercera i última, és clar! Però bé s'havia de celebrar bé això del sant torrat a la graella. 

Després de descansar, que amb aquest sol que estavella no es pot sortir, hem anat a Biure i al pantà de Boadella, a la presa on he anat algunes vegades des de Darnius quan he estat a Can Massot, els que es van emparentar amb els Savalls.

T'he dit que he trobat el fil dels Comas? Venim de Sant Feliu de Pallerols! Ja m'ha costat, ja! Veus, soc una mica de tot arreu, qui sap si de més enllà. Però, de moment, tinc controlats els fils d'Arenys amb els Fornaguera, Torelló amb el Puigrubí que encara no he trobat el famós comandant que acompanyava en Savalls; de La Pera amb els Savalls, de Darnius amb els Massot; de Mallorca (no en sé les dates) i de Margalef i La Vilella amb els Bausà (fins i tot la perllongació a València); de Santa Coloma de Farners amb els Rabassa. De Tiana amb els Taulé. I em falten els Devesa i els Oliva i...

Ja veus, quina saga! Ah! també tinc la família de Noviercas en terres sorianes.

Com pots veure, papa, no som res ni ningú; de fet som una mica tots. Potser el dia que jo marxi, ja no els recordarà pas ningú més.

I acabem la celebració. El dia de marxar, encara he pujat al Santuari de la Mare de Déu del Mont, que m'agrada pujar allà dalt i veure tota l'extensió de terra catalana; des del Puigsacalm al fons al Bassegoda aquí al davant, i per darrere del Mossèn Cinto el Canigó, avui tot mig cobert de calitja. Aquesta vegada he pogut entrar al bar que d'altres dies que havia pujat ja era tard i estava tancat i he vist la cambra on el Verdaguer es va inspirar i va començar a escriure el Canigó. Potser hi hauríem de fer una excursió del Caminant amb Lletres, però amb cotxe fins dalt, segur!

Abans d'arribar-hi cal fer una parada fotogràfica al Santuari en runes de Sant Llorenç de Sous. Magnífic! Pel nom ni me'n recordava això que hi he parat varies vegades. Ara buscaré les fotos d'altres anys. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa. Una ermita fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. El monestir de Sant Llorenç de Sous perllongà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú. La supressió de la comunitat monàstica i l'existència posterior d'aquesta església ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Llorenç de Sous a l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont. 

A Sant Llorenç de Sous celebraven la festa avui, dia 11 d'agost —Com és si el sant era ahir? És que ahir el capellà va tenir feina en un altre indret i la van passar a avui— em diu un home atabalat que té per encàrrec anar parant els cotxes que pugen i baixen per anar-los informant i que no se'ls en vagi la parròquia! No sé pas on devia ser el capellà ahir!

Ja veus, doncs, de Sant Llorenç a Sant Llorenç; de la quasi plana a dalt de tot d'una muntanya on sembla que quasi toques el cel. No en va aquest paisatge va inspirar a Jacint Verdaguer!

I baixant del cim hem dinat a Beuda, en un lloc també tranquil, petit, on destaca la seva església. I hem visitat el monestir del Sant Sepulcre de Palera que ni havia sentit anomenar això que el priorat benedictí va ser consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifré l'any 1085, amb l'assistència dels també bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna i que l'any 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa, a Occitània, fins a mitjan segle XVI. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgències com les que s'obtenien per visitar Terra Santa. La introducció de la devoció de Sant Domènec, que tenia dedicat ja un altar a l'església en el segle XVI, feu que fos conegut com a Sant Domènec de Palera. 

Si se'n saben de coses anant pel món!

Hem anat de l'Empordà a la Garrotxa, de la plana a la muntanya, de Sant Llorenç de la Muga a Sant Llorenç de Sous, d'un santuari dalt del Mont al santuari de la Salut de Terrades. I hem celebrat Sant Llorenç un altre any. Un Sant Llorenç com tants i tants anys sense tu, però sempre amb tu present. I amb calor a tot arreu, com és d'esperar per aquestes dates.

I diuen que l'any vinent, per aquestes dates, hi haurà un eclipsi de sol en alguns punts del sud de Catalunya. Ens ho haurem de mirar això, eh, noi! És clar que si és gaire al sud, la calor està més que assegurada! Ens ho pensarem!

I des d'un altre Sant Llorenç (Monestir Sant Llorenç prop de Bagà) un concert vermut dedicat. 

Un petó molt fort, papa!