24 agost 2025

Ja som a 24 del mes per excel·lència de vacances. Un mes que els i les jubilades ens prenem com un descans d'activitats i viatges i sortides. Un mes de calor. Una mes que, diuen, que la gent surt fora encara que amb això dels aparcaments de la meva zona no es nota gens ni mica. Un mes que, encara no he estès mai el perquè, tanquen botigues i empreses. Tothom fa gairebé les mateixes vacances; tothom fuig del lloc habitual de residència per trobar-se, ai las!, als mateixos llocs d'estiueig o als mateixos viatges: amb calor, amb preus més alts, amb vagues als transports públics (bàsicament avions), amb gent per tot arreu, amb "diversió "a la força, perquè toca... Entenc que qui té només l'agost per fer vacances ho gaudeixi d'aquestes maneres (jo també tenia l'agost per descansar i fer viatges). No en dono la culpa als treballadors i treballadores. Però, no hi podria haver una manera més racional i equitativa de fer les coses? Ja sé que és un mal moment per plantejar-ho. La climatologia mana i és molt difícil fer treballs, i segons quins, amb aquestes temperatures que aniran a més, a més a més. però, avui en dia, per segons quins treballs, hi ha oficines amb aires condicionats, hi ha teletreball, hi ha connexions amb el món sencer sense moure's de casa o de la segona residència (segons on sigui la segona residència, és clar!). Una altra cosa són els que treballen en la construcció o el camp o en activitats a l'aire lliure; aquests, haurien de parar, gairebé juliol i agost.

Penso en les activitats que jo faig tot i que soc una persona amb sort i estic jubilada. Però ja fa un temps que a l'agost, fora d'un cas extrem, no viatjo (ho deixo pels que no ho poden fer la resta d'any); no faig gairebé cap excursió per la muntanya (si més no, no les organitzo; fins i tot he arribat a pensar que això de caminar per la muntanya sigui alta o mitjana ho hauríem d'acabar el mes de maig per tornar-hi el mes d'octubre. O fer sortides nocturnes!).

Ara és l'hora de reposar tal com fan la immensa majoria de bèsties: dormir o estar al cau a 'hora del sol; com els gossos, vaja! I els que no poden triar les vacances, les farien amb menys gent. Així i tot, crec que cal una reorganització d'horaris de treball, d'esbarjo i de vacances. No pot ser que els espectacles, per exemple comencin a les 20h del vespre. Els que viuen a Barcelona no ho noten, però els que vivim "a comarques" i hem d'anar a Barcelona perquè al nostre poble o ciutat no es fa res, ens veiem obligats a arribar a casa passades les 23h amb una mica de sort. Oh, sí, ja sé que em direu que el metro va tota la nit. Però la gent no viu al costat del metro; jo mateixa en tinc per un quart d'hora ben bé per arribar a casa. I ja no us dic res dels que viuen a

pobles més allunyats on no arriba el metro, és clar. I no parlem dels pobles de muntanya! Jo crec, fa de mal dir-ho sense tenir cap compromís ni responsabilitat d'aquestes, que els horaris de treball s'haurien d'avançar. Sobretot les botigues! perquè la majoria no obren fins les 10h del matí i tanquen a les 21 del vespre? No es podria invertir?

Moltes vegades s'ha demanat que els centres educatius tinguin en compte l'horari laboral dels pares. No es podria demanar que l'horari laboral s'ajustés a uns horaris que permetessin la convivència entres els membres del nucli familiar, tant si hi ha nens com si no? Tots i totes més descansades, avis que podrien planificar el seu espai vital —que bé se'l mereixen— i tots plegats podrien gaudir de concerts, teatres, corals i activitats de lleure.

Però, res! estem a l'agost! Al 24, avui! Dia de cobrament per algunes i alguns, no pas per a tothom. Dia de passar calor i pensar en el setembre; la re-empresa de la feina, la planificació de caps de setmana esgotadors, l'inici de cursos i cursets, la planificació d'excursions, revisió de les visites mèdiques, el començament d'un nou curs de deu mesos amb alguns dies de vacances pel mig... Un dia més, una setmana més, un any més. "Qui dia passa any empeny!".

Sabeu, jo aquest any, no he sortit! He estat moltes estones davant el ventilador. He pintat, a la tarda, això sí, que tocava menys el sol. He avançat en temes de l'arbre genealògic, que al setembre vaig a València a conèixer un parent que he trobat al facebook i em fa molta il·lusió. He pujat al Port de Salau amb el CAOC per l'agermanament occitanocatalà i he visitat el mas Puigrubí de Torelló (per fora, eh!) perquè no trobo de cap de les maneres el segon comandant de l'Armada Carlina que es va casar amb la Caterina Savalls i que la partida de naixement de la seva filla em situa a Sant Feliu de Torelló.

També he celebrat Sant Llorenç al santuari de Terrades i ara celebraré el segle de vida sobre el paper i les fotos en blanc i negre del meu pare al Santuari de Montgrony. Que mentre visqui jo, viurà ell i no celebrarem pas el segon segle. Ah! i he escanejat unes quantes fotos antigues, que això és molt entretingut!

I, malgrat la meva permanent fasciïtis plantar, he anat a Gràcia a fer fotos als carrers engalanats.  Aquest any no tots, que el peu es queixava!

Un estiu que voldria canviar pel que fa al temps. No sé, ara he rebut una propaganda per anar a Groenlàndia el juliol del 2026. Potser m'ho miraré en ferm, encara que sigui l'estiu i no m'agradi viatjar en aquesta època. Però si toco i sento una mica de fred, ho donaré per bo.

Que tingueu un bon acabament de vacances els i les que les hàgiu fet. I no feu cap cas d'allò que s'ha posat de moda de "l'estrès post-vacacional". Jo també m'hi vaig trobar i també tenia estrès durant l'any!

Ara sí, trobo a faltar Cal Julià i Timoneda i Sant Jaume de Frontanyà; i Núria i el Pirineu i tants i tants llocs...!