Puigrubí: el gran desconegut

Tots tenim una família extensa si pensem en els nostres avantpassats. I més quan ens dediquem a anar fent (sí, "anar fent") l'arbre genealògic, per allò de saber d'on venim encara que no hàgim sabut mai on anem. Sempre, ja de ben petita, m'han interessat les històries de la família, per ser les més properes, potser perquè aviat se'm va acabar això de tenir molta família, o potser perquè potencien la imaginació.

Hi ha branques de la família que surten per tot arreu i hi ha moments que ja no saps què fer-ne ni on anar-los col·locant; hi ha branques més escadusseres, que no acabes de descobrir o que t'hi encalles en un lloc o en un "personatge" determinat.  Però, cada branca està composta d'individus; n'hi ha que surten a tots els llibres d'història d'un període determinat, com el meu tiet general carlí, hi ha les dones que són més ignorades pels documents i les històries. I n'hi ha que es resisteixen a ser descoberts!

Amb aquest ànsia de descobrir una mica un d'aquest personatges que haurien de sortir en algun dels llibres d'història del carlisme, però que s'amaga des de fa temps, m'he arribat fins a Torelló, un dia d'agost, amb calor i mal de peu. No pas per anar al registre i a l'arxiu del municipi, si no per trepitjar una mica la terra que va trepitjar ell, veure què en queda de la masia que representa que era casa seva (sempre amb les precaucions i prevencions oportunes per si m'he equivocat de lloc) i poder, així, copsar el seu esperit a través dels anys i algun segle.

Josep Puigrubí, presumiblement de Sant Feliu de Torelló, fou qui es casà amb la Caterina Savalls Massot (1812-?) de La Pera, germana més gran del general carlí famós, Francesc de Paula Savalls i Massot (1817-1885); amb rius de tinta que s'ha escrit d'ell i de les seves facècies, del seu caràcter, de les seves victòries i les seves derrotes.

Josep Puigrubí, figura que fou el segon comandant del 15è batalló de l'Armada Carlista i que lluità amb el seu cunyat Savalls. A casa, corria la brama que també fou coronel com el pare d'en Francesc, el Joan Savalls Badeia (1779-1838), que morí en una emboscada al lloc anomenat La Foradada de Sant Quirze de Besora tot i que va néixer al poble de La Pera, on tinc controlats els meus Savalls. 

En Joan Savalls era el besavi del meu besavi; la Caterina, la seva filla, era l'àvia del meu besavi; la Dolors, la  filla de la Caterina i el Josep Puigrubí era la mare del meu besavi. O sigui, el Josep era l'avi del meu besavi. O sigui, dit d'altre manera: el meu avantpassat directe de 5 generacions. I mira, em faria il·lusió trobar-lo! No és que el conegui poc, és que no el conec gens; i el que sé és a través de la partida de naixement de la seva filla!

Ja comencem per no estar segura del segon cognom; està corregit a sobre, el cognom, i no sé si diu Pontí o Camí o Coma. Coma no em desentona ja que tenien unes terres al costat del Mas Puigrubí de Torelló que se'n deia La Coma i que van heretar la meva mare i els seus germans i es van vendre quan ho van saber. Ara, si he endevinat el lloc, hi ha un polígon industrial. Pontí, perquè es veu bé la P (corregida a sobre amb el que sembla una C) i també es veu bé el que sembla una M  i una I. Però ni posant quests cognoms de darrere ni posant Puigrubí (que pot ser, al llarg dels temps, Puig-roví, Puig-Rubí, Puigruví,... i totes les variants) no apareix per enlloc. I això que era comandant i potser coronel! Jo diria que li deu agradar jugar al gat i la rata.

En la meva "excusioneta" he trobat el Serrat de Puig-robí i el pedronet de Puigroví, el mas de Puigrubí, el cartell indicador del Puigrobí, el safareig de Puig-roví, la font vella de Puig-roví i la font nova de Puig-roví. Tots gairebé al mateix lloc.

La masia, una senyora masia! Coberta d'arbres que no la deixen gaire a la vista, es veu molt ben endreçada o ocupada (jo que me la imaginava en runes!), la gespa ben treballada i un parell de gossos dins de molta patxoca. M'hi he fet una foto a la massissa tanca que fa de porta per immortalitzar el moment emotiu de trobar-la. I he arribat a la conclusió que, al llarg dels segles, la família ha anat perdent bous i esquelles. El mas Puigrubí, que es veu de bona família, fa temps que va ser comprat pels Puigdecanet tal com diu la informació que hi ha al pedronet, inaugurat el 1956, que hi ha dalt del puig. Recordo que Can Massot, de la família Massot de Darnius, lloc de naixement de la Joaquima Massot, la mare de la Caterina, ja no és dels Massot; fa uns quants anys es va vendre a l'avi, si no recordo malament, de la família que hi ha ara que n'han fet una casa rural on s´hi està molt bé. Can Savalls, a la Pera sí que encara és de l'hereu dels Savalls, el germà gran de la Caterina, en Pere. El descendent, que viu a Torí, hi va sovint però et rep a l'altra cantó de la tanca i ni una encaixada de mà. Els Fornaguera d'Arenys també van perdre el mas i, si no l'erro, hi ha un polígon industrial entre Arenys de Mar i Arenys de Munt.

No sé què trobaré quan comenci pels Comas també de Torelló, però dels que tinc un fil molt prim que em porta a Sant Feliu de Pallerols. O dels Bausà, primer mallorquins i després situats a Margalef i La Vilella Alta. O dels Rabassa sembla que de Santa Coloma de Farners. O dels Devesa, els Oliva, que no en sé gairebé res, o dels Taulé que n'acabo de trobar les petjades. La família de Noviercas, pel cantó de la mare del meu pare, si que l'he trobat una mica, però poc.

I tots van confluir a Badalona on soc jo. Visc en una casa, això sí, que és gran i del 1878, però res  a veure amb aquestes masies.

I tornem amb el Josep Puigrubí (Pontí, Camí, Coma). Sé que el 1840 en acabar la primera guerra carlina s'exilià a Frontonh, per sobre de Tolosa del Llenguadoc, on consta el naixement de la seva filla Dolors Puigrubí Savalls, la mare del meu besavi, en Joan Bausà Puigrubí, el que se'n va anar a Mèxic a fer fortuna i tingué allà la meva àvia, la Dolors Bausà Rabassa que es casà amb el Jaume Fornaguera Davesa o Devesa de Badalona i visqueren al carrer d'en Prim, a Badalona i tingueren la meva mare. (Buf! he arribat al final) I un bon final perquè després de la Núria Comas Fornaguera ja no hi ha ningú més. Tots marxaran amb mi d'aquest món.

Bé, com veieu, el pobre Josep Puigrubí, que Déu el tingui a la glòria, està perdut per aquesta xarxa de noms i cognoms. I, ja ho he dit, oi, que m'agradaria trobar-lo? No sé què va fer a les guerres carlines, segur que les va fer perquè es va haver d'exiliar; no sé qui era la família a Torelló i em cal fer una passejada pels arxius parroquials o municipals, perquè per Internet, res de res.

La ruta que volia fer avui no l'he pogut acabar. La calor i el peu m'han vençut, però em queda pendent la segona part: a partir del pont de Conanglell seguir per la riba del Ter per on devien passejar els Puigrubí, seguir fins el pont de la Coromina i pujar al pedronet de Montserrat i el Puig de les Tres Creus per arribar al Santuari de Rocaprevera i entrar a Torelló per l'església de Sant Feliu on devien ser batejats els Puigrubí, qui sap si com el Josep, potser cap al 1800, i deuen ser batejats encara els torellonencs i les torellonenques.

Us prometo que, si un dia el trobo, us ho dic! I si, per casualitat, algú llegeix l'escrit i té alguna notícia que pugui ajudar-me, li agrairia que es posés en contacte amb mi. Gràcies!