Sempre és bo celebrar coses i més quan la celebració es pot fer en un lloc magnífic de la Serra de Verdera, un lloc encimbellat a mitja costa de muntanya tenint als peus l'aigua blava del mar i els pobles blancs de la Mediterrània.
El dia lluminós ens ha dut al Monestir de Sant Pere de Rodes, fent primer una breu parada al Mas Ventós per a veure, des del seu mirador, l'extensió del golf de Roses i trobar-nos unes vaques pasturant plàcidament sense ningú que les molestés. La masia, en runes, situada en un indret privilegiat per a admirar i caminar per la Serra Verdera, havia pertangut al Monestir i avui, després de la restauració feta, és el magatzem del Parc Natural del Cap de Creus. El lloc ens recorda els antics aplecs que es celebraven a masies i ermites per les dates de Pasqua.
Carretera amunt, s'arriba al Monestir. Abans de la visita us recomanem que pugeu al Castell de Verdera per un camí rocós de forta pendent, acompanyats dels marges florits de bruc i d'arç blanc. L'esforç té recompensa quan arribeu dalt. La panoràmica s'allarga fins al poble de Llançà i el cap de Cervera, s'insinua el Cap de Creus darrere de Port de la Selva, es dominen els camins que pugen per la serra i es veuen els horts del poblet de Selva de Mar; als peus hi tenim el Monestir i darrere nostre la plana de l'Empordà; al nord, el massís del Montgrí i els Pirineus.
Poca cosa queda del castell: les muralles, les runes de la torre i l'absis de l'església.
Aquesta fortificació serví en els seus temps de defensa del Monestir, de talaia contra la pirateria i de mirador pels comtes d'Empúries. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Esteu-hi un temps admirant les parets enrunades, seieu a la roca davant l'absis de l'antiga església i canteu amb el cor al vent la sardana de l'Empordà: veureu i us sentireu una part important d'aquest país. La baixada l'heu de fer amb prudència. Si us el mireu des de baix, el castell, a contrallum, sembla ben bé un niu d'àligues!
De nou al monestir, feu-ne la visita, recorreu els seus patis i passadissos, entreu a l'església, l'element més important del monestir i obra cabdal del romànic català, entreu a la torre de defensa i al campanar i passegeu pel claustre; mireu enlaire, admireu les torres, sentiu-vos comtes d'Empúries; no parleu gaire, respecteu el silenci dels monjos benedictins que hi feren estada als segles XI i XII i intenteu guardar a la memòria totes les vostres sensacions.
Tota la zona és plena de llegendes, des de la cinglera del Salt de la Reina Mora, al costat del castell, fins a les relíquies portades de Roma, a la Flor del Panical, la construcció fundacional de la Venus Pirinaica o l'estada de Carlemany. Tot us transporta a d'altres temps.
Si no les heu llegit mai, en arribar a casa ho podeu fer.
Res més no cal dir del Monestir penjat, hi ha quantitat de bibliografia sobre el tema i cal llegir-la a poc a poc, assaborint cada racó i cada lletra.
De tornada al cotxe aneu girant el cap enrere allunyant-vos de les torres i de l'edifici sencer i penseu, sempre, que hi tornareu. Una darrera mirada es mereix l'església de Santa Magdalena del despoblat de Santa Creu de Rodes a la vessant de llevant de la muntanya de Verdera, que sempre ens dóna la benvinguda i ens diu l'últim adéu.
Hem parat a Vilajuïga a fer un bon dinar, que la Josepa que portem, Verdera també, bé s'ho mereix. Hem pres cava i cafè, ens hem sentit més aprop unes de les altres i hem tornat a casa nostra amb energies renovades.
Fins al proper Sant Josep! L'esperarem amb ànsia, amb l'ànsia de celebrar el sant o la santa, tant li fa, però, amb unes bones amistats, tot alçant la copa per desitjar salut i nous recorreguts per aquesta terra mil·lenària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada