![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4fQw1xajjHnoVOu-vncGx47Q1-iP4AbOd_5ezELXErc1634xtGAkso_B78GCK7nonCOFuIbfmr6oAfljDv5svA0scBvn995uobrUubkfzjxOWAqv8By-JUDDdkaozLcHAzQ4u7gZNN7g/s200/DSC03608.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2FdYFJ2YEGME8LIl9OUHrz3xbmBnhxM20oa_-TwWmFfUc5bkVnFIis3Y1_VApKRMgV5vg_OHvp4e7fnmjRnQqazT7cC3UoH5VALJBuX3cpxm99j5Uh_EMrUlwV6yGhc_I0HGxK7X-lyE/s200/DSC03705.JPG)
Sempre és bo celebrar coses i més quan la celebració es pot fer en un lloc magnífic de la Serra de Verdera, un lloc encimbellat a mitja costa de muntanya tenint als peus l'aigua blava del mar i els pobles blancs de la Mediterrània.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHda-kvzyOkzUXBIzIzUnoHdf3E21Sb0PM1YKdMpBk5b21bI91_Kic2Q4bWkQnMViaRLo7WqfjW0SiDco15E77c5W-G7udHiHi8jzoM_6bGeQPlwSc4WkZ4WvvM78zIq-jM4xlOKz6pA/s200/DSC03619.JPG)
El dia lluminós ens ha dut al
Monestir de Sant Pere de Rodes, fent primer una breu parada al Mas Ventós per a veure, des del seu mirador, l'extensió del golf de Roses i trobar-nos unes vaques pasturant plàcidament sense ningú que les molestés. La masia, en runes, situada en un indret privilegiat per a admirar i caminar per la Serra Verdera, havia pertangut al Monestir i avui, després de la restauració feta, és el magatzem del Parc Natural del Cap de Creus. El lloc ens recorda els antics aplecs que es celebraven a masies i ermites per les dates de Pasqua.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicXgfw9K4se3OcVoCrGTy8uFHB-hJU1VEV3uQsMwrC5O7uPgrouBNLVoj7eXHu_f8cTCPpibni1Ur9zEDqq9-XDMkzYqldCqwJzGrbtBHwBiPBivo3volzNowegjNU__GbWTZWP97ay8A/s200/DSC03644.JPG)
Carretera amunt, s'arriba al Monestir. Abans de la visita us recomanem que pugeu al
Castell de Verdera per un camí rocós de forta pendent, acompanyats dels marges florits de bruc i d'arç blanc. L'esforç té recompensa quan arribeu dalt. La panoràmica s'allarga fins al poble de Llançà i el cap de Cervera, s'insinua el Cap de Creus darrere de Port de la Selva, es dominen els camins que pugen per la serra i es veuen els horts del poblet de Selva de Mar; als peus hi tenim el Monestir i darrere nostre la plana de l'Empordà; al nord, el massís del Montgrí i els Pirineus.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzdXRQOrpAUOP_otJnA6e7Z7w2F7ZcvpbzUOQoMvXMJnd4q3lO_oLqIY-qEKC2nrFyOzEHCmEfncmhohQ8iep5pRjQv6G_t1Jkz-xjlkSRLQvCIv_AqvvJvtAxRqe6iBPGnWmocngIQnk/s200/DSC03634.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6zOj5IFVgoDsYqxPVD9w1PzbYYAAJLN564NaWjZqmzM62OeJCl43bfbM3BDZViuO1JOimBGdWvZ73i22UJxVR4SKIHtJqA66pUV0zQY8-7UYwk_Mp_wRF2VDItJKBbUDdclVEARRnFo8/s200/DSC03631.JPG)
Poca cosa queda del castell: les muralles, les runes de la torre i l'absis de l'església.
Aquesta fortificació serví en els seus temps de defensa del Monestir, de talaia contra la pirateria i de mirador pels comtes d'Empúries. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Esteu-hi un temps admirant les parets enrunades, seieu a la roca davant l'absis de l'antiga església i canteu amb el cor al vent la sardana de l'Empordà: veureu i us sentireu una part important d'aquest país. La baixada l'heu de fer amb prudència. Si us el mireu des de baix, el castell, a contrallum, sembla ben bé un niu d'àligues!
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWYl3-SHA9VI-yRojKLCzFaq_dYbyqUqxzjnoYi6k9CpstZBAeYTHB9vkRhUg7Dcf5F50nPW1SE_b5KQo4s2pI5gan5GHPZ6y22_HvZKkgydhKN4MuwWQSRB0FVPObUNUA9Z4gHftnJI/s200/DSC03654.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivkS_gpEskYKxThBgt3buwieQ4au2q0bFLr0d0yCPDWLbzEe6cKXaxZXOGsAF-gjrjcP009Cpdf8RHuzDGDgj-govOKB3qBHQGBANhof_wYCZkpucBlXBVCUwatzNvxENLJywDDId7b3E/s200/DSC03661.JPG)
De nou al monestir, feu-ne la visita, recorreu els seus patis i passadissos, entreu a l'església, l'element més important del monestir i obra cabdal del romànic català, entreu a la torre de defensa i al campanar i passegeu pel claustre; mireu enlaire, admireu les torres, sentiu-vos comtes d'Empúries; no parleu gaire, respecteu el silenci dels monjos benedictins que hi feren estada als segles XI i XII i intenteu guardar a la memòria totes les vostres sensacions.
Tota la zona és plena de llegendes, des de la cinglera del Salt de la Reina Mora, al costat del castell, fins a les relíquies portades de Roma, a la Flor del Panical, la construcció fundacional de la Venus Pirinaica o l'estada de Carlemany. Tot us transporta a d'altres temps.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCKD8yVIXu54xLkVbjeEp1QiLAtZ6T-RzGSHZZLay8ghJs74yKGYyLDWZE-J_R0Z_YCARCVy9mg_L6CzhfLsOLuzZB4Y6-wfqt57wUH_xhsLOeNBS4oeJdS6JuIyq7qI002ddHmEMFtu0/s200/DSC03677.JPG)
Si no les heu llegit mai, en arribar a casa ho podeu fer.
Res més no cal dir del Monestir penjat, hi ha quantitat de bibliografia sobre el tema i cal llegir-la a poc a poc, assaborint cada racó i cada lletra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyT3YTDQjFv4b0M_wOOILha-ddpBG266raUHGDwqeQbSbUQLj5syAjCsgvV4_WyCJcgbcgP85ig85PsLRT6lD_kNnK13zaod7wZufDGjxp2Rs0aJkhc4SApLuE9nDdUo0JSaSrlxvx4Gw/s200/DSC03711.JPG)
De tornada al cotxe aneu girant el cap enrere allunyant-vos de les torres i de l'edifici sencer i penseu, sempre, que hi tornareu. Una darrera mirada es mereix l'església de Santa Magdalena del despoblat de
Santa Creu de Rodes a la vessant de llevant de la muntanya de Verdera, que sempre ens dóna la benvinguda i ens diu l'últim adéu.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT-lZhbTe0Q8XXIuaftsRV2k5gdG-YVnlaT5m-ATA8fb1XHXc6YWIv7Wmsh2jcbgFlWnAsVQXd71LqHl6nwRann1mmVBJDltYMs5D-JzkBwttecpy3fYkXy1-6QRXklB5UDkJixekLbqQ/s200/DSC03706.JPG)
Hem parat a Vilajuïga a fer un bon dinar, que la Josepa que portem, Verdera també, bé s'ho mereix. Hem pres cava i cafè, ens hem sentit més aprop unes de les altres i hem tornat a casa nostra amb energies renovades.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyURqEgacu7AFmK86AiDOx59VU5v7Hf5etistknFLEZPcWfYkK4H368G_0DJJqqDHGheei-SttTZiui3k79XUJcG6i0kGYCdruv3rPi2u7YSSN3falu1uVyfSbFHmUJ4BUrhCx8Y6Wysk/s200/DSC03616.JPG)
Fins al proper Sant Josep! L'esperarem amb ànsia, amb l'ànsia de celebrar el sant o la santa, tant li fa, però, amb unes bones amistats, tot alçant la copa per desitjar salut i nous recorreguts per aquesta terra mil·lenària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada