La Vilella Baixa: un itinerari per la pedra seca

La Vilella Baixa és un poble del Priorat, aquesta terra eixuta i seca que ens rep amb totes les olors de les herbes remeieres de la primavera acabada d'encetar. Una terra guanyada a la pedra pam a pam, esforç a esforç, revolt a revolt. 

Un conreu que resisteixi a la manca d'aigua i a l'orografia del terreny. En d'altres temps poblada de vinya, avui en dia, després de la fil·loxera que va fer estralls, en queda poca; alguns llocs assenyalats com Gratallops, Porrera, Cornudella, però l'olivera i les cooperatives d'oli s'han estès per tot. Una terra assolellada, un aire net, un sol que a les darreries de març ja es fa molt present.

Una comarca poc coneguda tot i que fa poc, el seu paisatge, consta a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i a la llista de Béns Culturals d'Interès Nacional pel seu patrimoni arquitectònic. 

Una terra per conèixer a poc a poc i sense presses, enmig de cellers vinícoles amb denominació d'origen i cooperatives d'oli. Una terra despoblada, amb unes comunicacions difícils que han fet que la gent n'anés marxant buscant el conreu més fàcil i el sòl més amable.

Uns pobles que malden per subsistir: La Figuera n'és molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal dalt d'una roca i Margalef dins un forat.

Cal fer-hi una estada, al Priorat travessat pel riu i la serralada del Montsant. Pujar fins  a Roca Corbatera i la Cogulla; visitar els seus pobles i la seva gent, La Morera, Torroja, Margalef, Porrera..., i encimbellar-se a Siurana gaudint de la llegenda de la reina mora.

Aquest dijous, però, hem estat més modestos, que no vol dir menys atrevits. Des de la Vilella Baixa, la Nova York del Montsant, hem travessat el pont romànic de dos arcs allà a l'aiguabarreig que formen el riu Montsant i el riu d'Escaladei i hem seguit per un camí pendent i a voltes empedrat fins a arribar al Pont de Cavaloca tot passant pel Toll de la Palanca.

Retornats al Coll de la Creu ens enfilem amunt una bona estona entre garrics, argelagues, romaní i farigola fins l'aljub enmig de camps d'oliveres en temps d'esporgar. Més enllà l'antic celler d'Elies tot ell fet amb el mètode constructiu de la pedra seca.

Continuem la pujada amarats de sol tenint sempre al davant el poble encimbellat de La Figuera a l'altra vesant de la vall. Unes breus parades ens permeten gaudir del paisatge, del dia lluminós i de la vegetació tant diferent de zones més humides. Les herbes desprenen tot el seu aroma, l'estepa blanca encara està florida i el bruc està en el seu màxim esplendor; l'esparreguera ufanosa i els pocs arbres donant-nos una mica d'ombra amb la seva capçada.

Aviat arribem a la barraca de les Creuetes, en un pla on comença l'itinerari de pedra seca, degudament senyalitzat, dels Montalts. Una volta circular per marges guanyats a la terra, una sèrie de cabanes que conformen un paisatge únic: aljubs per emmagatzemar aigua, ponts i  camins empedrats: una riquesa arquitectònica que deixa veure com devia ser la vida d'aquests pobles i de la gent llaurant la terra i desplaçant-se per un territori ingrat.

Les construccions de pedra seca són cabanes rurals fetes durant l'expansió del conreu de la vinya entre els segles XVII i XIX. Van ser bastides per agricultors que conreaven el camps i per pastors que pasturaven els ramats i servien d'aixopluc i de magatzem d'eines per a la feina. la seva característica principal és que no s'ha utilitzat ciment que uneixi les pedres. I encara aguanten dretes, la majoria d'elles, malgrat el pas dels anys, la climatologia i el traginar de les persones que avui en dia ja no hi veuen sentit en respectar la història i el patrimoni comú.

Un merescut descans a la barraca de Creuetes i una davallada molt interessant pel Grau dels Bous, mirant els rocs del camí, anant en compte de falcar els peus i parant-nos de tant en tant per mirar enlaire i observar la pedra calcària que ens envolta amb unes parets que cauen en picat cap a la vall.

Arribem a baix tot just on comença la vinya per donar una darrera ullada als espadats i veure davant nostre el poble de La Vilella que travessem fins als cotxes.

S'imposa una recés col·lectiu als afores de Gratallops per fer una cervesa, per a tenir les darreres converses amb els amics i per marxar cap a casa amb el plaer d'una sortida magnífica: els vocals s'han ben merescut l'aplaudiment general.