La jubilació

La Núria mira al voltant; tothom està expectant. Sembla que és hora de xerrar: ella! que s'ha guanyat a pols la fama de silenciosa, callada, de persona de poc soroll, a voltes malhumorada, estranya, rara, amb un punt d'artista que li agrada dir a algú...

Torna a fer una repassada a la gent que la mira i recorda.

Recorda els temps de treball i d'estudi tot fent de cangur per les nits; les classes de català a Santa Coloma allà pels anys setanta; la monitora de menjador d'una escola en una torre; la secretària de l'AMPA d'una escola de La Trinitat, .... i les reeducacions a Sagrada Família i a l'Artur Martorell. I, sobretot, el Grup de reeducació de Badalona, amb la Fabiola primer i a casa després: a l'Anton Romeu i al carrer d'en Prim.

Recorda els inicis encetats els anys vuitanta a l'EAP.

Mirant a la porta, encara veu aquell noi de la moto que acabava de fer la mili i que a totes va enlluernar. Aquelles vuit persones amb les seves trajectòries dispars estaven disposades a ser coparticipants de l'educació, a fer projectes amb il·lusió, a anar itinerant per les escoles, cotxe amunt, cotxe avall fent col·lecta de bitllets...

Recorda els anys passats: tants mestres coneguts, les reunions, les coordinadores d'educació especial, les fopis i post-fopis, els estudis, les entitats i institucions, les coordinacions amb diferents serveis: el que equival al llenguatge fet sigles (CSMIJ, CDIAP, CREDA, CRP, UEC, HDA, SAE, ELIC, ILEC, IME, USEE...)

Recorda molta gent de la que ha après i per la que és el que és: inspectors, equips directius, mestres i professors, centres d'educació especial, instituts i escoles, departament i persones de serveis territorials, famílies, nens i joves.

Recorda els companys, tots els que han passat: psicopedagogues, practicums, treballadores socials, substituts, logopedes.... amb els que ha compartit moltes hores en la tasca educativa del dia a dia.

I recorda també: escarabats i canvis de local.

Be, no vol cansar al personal, això ha de ser una cosa ràpida: segurament la gent té més ganes que ella de xerrar.

I en aquests moments, també pensa en l'educació i en la pedagogia; ella, que com a pedagoga ha perdut una mica la identitat. Això de treballar en un EAP et fa ser molt polivalent: des de formadora a administrativa d'informes; des de "portadora de recursos" (entre cometes) a signant de beques; des de col·laboradora dels centres i les famílies a pintora i carrega-caixes; ai, senyor! On para la pedagogia !!...

Malgrat tot, està satisfeta: ha après de totes les situacions i de tothom i espera que la gent que continua i la que vindrà (amb interrogants, si és que en vénen més...) pugui dir el mateix en la seva fase final.

I ara, és un moment especial, molt especial. Fa temps que hi pensa i que, tot i esperar-ho, li fa una mica de basarda, perquè el record també se'n va cap als que ja no hi són: cap al company que li agradava volar i la mare que va marxar: persones que li agradaria veure assegudes aquí al davant. Ha après tant de tots!

Mireu, la vida és un continuu aprenentatge, les feines són canviants, els temps milloren, o potser no tant, la professionalitat es va exercint i formant però el que queda al final, són les persones, és la relació de col·laboració i amistat amb tècnics, direccions, famílies, infants i companys.

I la vida passa, com un sospir. I ara, ha arribat fins aquí per tirar endavant: no li agrada aquell comentari que es fa: "ara encetaràs una nova etapa"; ella pensa que no hi ha talls, que tot el bagatge acumulat continua el seu camí,...

Però que fa??, la gent la continua mirant.... a veure si ha transformat els pensaments en paraules??

I es diu a si mateixa: noia, has de començar i acabar!!

Només et queda per dir

 

• Bé, me'n vaig, ja era hora, oi??!! Gràcies a tots i a totes per ser aquí, per acompanyar-me tots aquests anys.
• Perdoneu tots i totes, per aquelles coses meves que us hagin molestat
• No. no!!!. No m'abraceu, ni m'aplaudiu; tant sols brindeu amb mi.
• A reveure, per sempre!!! I molta sort!!!