L'altra dia parlava jo del sentit de tenir un bloc. I avui he llegit un article que ha sortit a l'ARA sobre els bloggers, el que jo en dic blocaires, que no sé que està millor dit, ara que utilitzem tantes paraules i expressions en anglès que et fan ballar el cap. Ves si no és més senzill fer-ho en català si ets un català; i més per allò de no perdre l'idioma, que després diuen que som pocs catalanoparlants. Ni a castellanoparlants arribem!, que si introdueixes paraules en anglès vol dir que estas a la page!
Parla l'article dels bloggers de viatges de luxe. O sigui, hi ha gent que fa viatges de luxe en super hotels, en països exòtics o no tant i els posen al seu bloc, amb recomanacions de viatge, amb orientacions i amb indicacions de sortides, hotels i gastronomia. N'hi ha que ho han començat per "hobby" i n'hi ha que la feina els hi ha encaminat. Fan el viatge, a Singapur, Bangkok, Bali o Indonèsia, s'allotgen als millors hotels i en proven les excel·lències, spa inclòs, i escriuen al bloc les seves opinions. Fins i tot n'hi ha un que troba al·lucinant viatjar amb motxilla!
Resulta que tenen milers de lectors i de fans, que ls grans cadenes insereixen anuncis al seu bloc i que, amb el que guanyen, aconsegueixen seguir viatjant. Algú es queixa que no dóna beneficis però que et permet viatjar sense despeses!
Se m'acut que, d'entrada, deus tenir un capital inicial per a començar un viatge d'aquesta mena; o potser no.
És, com si diguéssim, que anessis a una casa rural de luxe, semblant al Cal Paller de Padrinàs, Vall de Lavansa. Penjada en un espadat que fa molt aventurer, amb un camí asfaltat només per a ells quan els altres encara no teníem carretera i la gent del poble encara no tenia aigua corrent, amb uns espais de relax amb fanalets i màrfegues blanques, amb cavalls rondant per allà —les vaques no, que les pugen cap a Sangonelles per a que no se senti tant la ferum—, amb hamaques per gronxar-s'hi i admirar la posta de sol —que, d'altra banda, és la mateixa que jo veia des de Cal Julià— i amb vistes a tota la vall.
I pel sol fet d'esmentar-ho, els del Cal Paller (que també són la casa bona de Padrinàs i alcalde de la vall), et donessin quelcom per publicar el seu anunci al bloc i que cada vegada que tenen uns estadants a la casa gràcies al bloc, t'entrés una petita comissió a les arques del tresor personal que et permetés anar-hi a passar el cap de setmana sense fer-hi cap despesa, o sigui, estada pagada.
No sé en realitat si això funciona així, tal com ho dic. Més que res, ès que jo he fet alguna entrada de bloc de les que s'ha aprofitat gent: els viatges d'Sri Lanka que estan penjats a la pàgina web de la persona que els organitza, algun altra viatge que he passat a l'agència de viatges corresponent amb la que anat per si volia aprofitar-ho, a nivell més local les sortides del CEC del dijous i encara el Rotllo de Montgat fent propaganda del municipi, el seu Ajuntament i la seva necessitat de conservar-ho. I en cap d'aquestes situacions la gent "afectada" m'ha proposat res, ja no diem a nivell econòmic ni d'altra tipus; no he viatjat a Sri Lanka ni a cap d'altra país amb les despeses pagades, no m'han donant el carnet de sòcia del CEC gratuït, no he estat cap cap de setmana a Cal Paller (comptant que els acabo de fer propaganda!) ni he menjat llagostins o gambes o sípia sense haver-ho de comprar.
Sí, sí, hi ha una altra utilitat del bloc de la que no en sóc prou conscient: fer negoci.
De fet, no ha estat mai la meva intenció perquè, entre d'altres coses, no considero que jo escrigui tan bé ni sigui tan genial, però, és que no he tingut ni l'oportunitat de considerar-ho o dir que no. No se m'han acumulat pas les ofertes i això que hi ha gent que m'alaba a cor que vols!
Què es deu haver de fer? Tenir algun amic o amiga periodista, ser militant d'algun partit amb gràcia —perquè no de tots, és clar!— posar un escrit al facebook cada dia (de fet, quan els penjo al facebook el nombre de lectors puja considerablement), fer alguna cosa genial que no faci ningú més —que ja en queda poques i crec que arribo tard— o connectar amb empreses publicitàries, agències de viatges, entitats culturals —ai, aquestes no que no tenen prou pressupost ni subvencions!— i "saber" vendre el producte?
Si algú em llegeix aquest escrit i se li acut alguna idea, pagaré al comptat i ofereixo un 10% dels beneficis; en tot cas, en podem parlar!
M'avinc a dialogar i cercar un acord.
En benefici de tothom; també en el meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada