He quedat una mica esparverada de l'estat del boix a la zona propera a
Vidrà. I no perquè sigui la zona, sino perquè sembla que arreu de
Catalunya podem trobar-hi el mateix: boixos menjats i secs per una larva
que fa la seva feina, per una plaga de l'eruga defoliadora que està
entrant amb força a tot el territori. La Cydalima perspectalis és una espècie invasora d'origen asiàtic que pot arrasar zones senceres d'aquest arbust tan conegut a les nostres muntanyes.
A la sortida d'aquest agost n'hem vist algunes d'erugues penjant d'un fil dels arbustos, com si fossin teranyines, les fulles seques i arbustos completament pelats. En surt una papallona blanca que els meus amics em deien que havien vist cap al capvespre i que semblava com si nevés una mica pel camí. No sé quin remei hi deu haver ni si s'ha buscat o s'ha trobat, però quan penses en com poden quedar totes les plantes et poses les mans al cap.
Talment com molts pins estan quedant secs a efectes de la processionària que els afecta i que ha deixat boscos sencers en un estat crònic d'extinció com els boscos aprop de la Seu d'Urgell.
Tant debò s'hi trobi remei aviat!
Algunes curiositats sobre la llengua en relació a la paraula BOIX:
«una
de les accepcions de boix és mà de morter, objecte
que se sol fer de boix. Una expressió brutal, usada pertot, és
anomenar mà de morter el membre viril: doncs sens dubte ve
d’ací d’una banda el verb boixar i d’altra banda el nom
del boix [=nen] eivissenc, com sigui que és comú reparar
especialment en el penis de la criatura…».
"A Menorca, un boix és el cilindre de fusta que serveix per arrasar les mesures de gra dels cereals i a Eivissa, en canvi, un boix és un ocell aquàtic però també un nen petit...
A Menorca mateix, antigament, el boix era el cilindre on s'enrotllaven aquells anuncis municipals que es passaven d'un lloc a un altre i per aixo n'ha quedat la dita passar es boix en el sentit de 'murmurar' i 'explicar coses de casa en casa'. A la vegada, a Maó i a Ciutadella, anomenen boix una baldufa grossa. I encara, eixerit com és, el mot designa més coses: el localitzem com una eina plana de fusta de l'ofici dels espardenyers que els serveix per picar les soles i en el dels sabaters que utilitzen un boix per aplanar les costures, o és la maceta dels cistellaires que els ajuda a polir els regruixos dels coves i també el mànec de fusta que allisa la pasta per fer galetes."
Romi Porredon, Associació d'Amics de Sant Magí
"Actualment les roses i les tulipes viatgen amb avió amb temperatura i
humitat controlades per sensors electrònics, però ja pocs saben que
l'heura simbolitza amistat, les roses blanques sigil, el boix
determinació malgrat el sofriment i les margarides xicotetes "ho
pensaré"
Juan V. Botella Del Bloc: Espores, la veu del botànic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada