Bonner: el poble de la Sibil·la de Berga

Bonner és un poble medieval i el poble que inicia el nostre recorregut per pobles perduts de Catalunya. Bonner és un despoblat en el terme municipal de Gósol, a 1.320 m d'altura. Es troba sobre uns cingles entre Peguera i el Molí de Güell i actualment està abandonat i en ruïnes. Hi destaca l'església de Santa Eulàlia de Bonner, d’una sola nau coberta amb volta de mig punt i encapçalada, a llevant, per un absis semicircular ja molt malmès; inclosa en la ruta del Camí dels bons homes, depèn de la parròquia d'Espà. Tota l’edificació es va enderrocar perquè va ser sobrealçada d'una manera desproporcionada.  

Del poble de Bonner se’n tenen referències des de l’any 1029 quan en un document, el comte Ermengol II d’Urgell, va citar l’església de Santa Eulàlia com un dels límits d’una possessió. L’any 1309, es documenta el castell de Bonner com una de les possessions que Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, va vendre al rei Jaume II.

El camí que hi porta té el seu encant. Des del descampat que es troba passat el poble de Feners, i on es pot deixar el cotxe, hem seguit la pista en davallada fins el Molí d'en Güell: un lloc ombrejat, un molí derruït, un soroll d'aigua que raja, i el riu Aigua de Valls. En general, els molins han deixat de fer, també, la funció que tenien antigament: l'energia potencial de l'aigua permetia moldre el gra i generar electricitat. Ara, les grans companyies se n'ocupen. No hem deixat de veure, però la canalització feta de pedra que ens hem anat trobant mentre baixàvem i hem deduït que potser era la que se n'encarregava de transportar l'aigua i la llum fins a Feners. Situat al peu de la riera de l'aigua de Valls, fou construït a finals del segle XVII o principis del XVIII, propietat de la veïna masia de la Collada; en aquesta època també es construí el pont d'un sol ull que facilitava el pas cap al nucli de Bonner i Peguera. El molí fou molt actiu durant tot el segle XIX i fins a principis del XX quan es modernitzà, arribant a funcionar com una autèntica farinera. Restà actiu fins després de la guerra civil (1936- 1939).

Continuem seguint el GR107.1 que coincideix amb un dels trams del Camí dels Bons Homes, i anem remuntant la Collada La Feixelà que ens porta fins el Coll de Castellar. El paisatge esdevé grandiós, tenim el Pedraforca al darrere mostrant-nos una de les seves cares poc conegudes, una estesa de boscos al davant i al fons de tot mirant a la dreta la Serra de Busa treu una mica el cap. Si seguíssim el GR aniríem per una banda fins a Peguera i per l'altra baixaríem fins el pantà de la Llosa del Cavall, a tocar de Sant Llorenç de Morunys.

Nosaltres arribem fins al nostre objectiu: el poble de Bonner del que destaca una gran masia del 1770, l'església de Santa Eulàlia ben escapçada i alguna altra edificació quasi del tot desapareguda i amagada entre vegetació. Darrere l'església un pou ben conservat.

Sibil·la de Berga, o de Saga fou filla dels senyors de Berga, Arnau de Saga i Guillema de Berga, i una de les amants de Jaume I amb el que demanà l'anul·lació del seu matrimoni amb Arnau de Cabrera, però que el Papat no li concedí. Una història d'amors i desamors reials amb les possessions dels Cabrera i el petit nucli de Bonner pel mig.

El poble té un entorn digne de repòs, perdut entre muntanyes i sobre d'una cinglera; per sota el pont Cabradís. Compte, hi manca alguna barana!

"El poble abandonat ha estat potser quasi sempre, i ho és avui amb tota certesa, una característica del medi rural: representa l'escenari dels que no han sobreviscut" (John Berger, Pig earth). "Però, mentre hi hagi algú que el recordi, ni res, ni ningú no acaba de ser mort del tot. Tampoc els pobles". (Els pobles perduts. Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, Ed. Sidillà)

La vida hi era difícil, les comoditats absents, els camins tortuosos i el temps lent. Molts pobles no han sobreviscut a l’anomenat  progrés. A molts llocs, quan hi ha arribat la carretera, la llum, l'aigua corrent o alguna altra comoditat, ja no hi havia gent. La vida de pagès no és fàcil: temps de pluja i tronades, assecades i plagues, ramats perduts i boscos en baix rendiment; una lluita permanent  per sobreviure, malalties sense que arribi el metge, quilòmetres per arribar a estudi amb vent, amb pluja i amb neu. Famílies més nuclears, això sí. I quatre Ave Maria pels qui han marxat abans d'hora. Ara ens ho mirem amb la nostra òptica del segle XXI, temps de teletreball quan retornem als pobles, i tornem a casa frustrats de les poques condicions, sense internet, sense whatsapp, sense hospitals a la cantonada.

Sempre que arribem a un poble, deixat o no de la Mare de Déu, ens preguntem: com ho feien, de què vivien, com vivien..., i com morien? Avui, homes i dones del XXI, hem estat uns moments a Bonner i ens hem preguntat el mateix; no sé si els que hi hem arribat caminant, hi haguéssim viscut.

La tornada l'hem fet pel camí de les Fraus, un corriol ombrejat i humit, passant troncs caiguts saltant per sobre o arrossegant-nos per sota: un bon exercici gimnàstic! El camí verd i relaxant, amb petites baixades i pujades i una concentrada atenció als troncs, arrels, pedres i tanques de filat. 

Fraus: "el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) sí que arreplega els significats de frau que ens interessen: "espai que hi ha entre dos arbres o dues plantes, o entre dues fileres de plantes, en un camp o en un hort" i "congost". A aquestes dues accepcions, el DCVB afegeix una tercera: "fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals". I ben bé, semblava que el camí passava per una cinglera arbrada sense ser-ne massa conscients. La humitat de les pedres ens feia relliscar de tant en tant, els troncs i les branques ens feien tenir cura del cap i dels peus, però el caminet ha estat agradable i fàcil de seguir. 

Hem desembocat en uns prats florits i hem saludat els escoltes que desmuntaven el campament. Hem dinat a prop dels cotxes, que les nuvolades ens feien pensar en una tamborinada; després, res de res.

Saldes ens ha ofert el repòs d'un cafè i una sobretaula d'amistat. Ens retrobarem al pròxim llogarret que puguem anar.