Enmig del brogit de les grans ciutats industrials, a tocar de l'aeroport del Prat, hi ha un lloc que convida a la calma i al silenci a no ser pels avions que s'enlairen o aterren ben aprop. Meravella adonar-se'n com les aus i els ocells que niuen al delta o els cavalls que hi pasturen, ni en fan cabal. Noten de seguit la presència humana, el comentari ni que sigui fet amb veu baixa, l'estridència d'uns colors llampants, però el soroll del motors dels avions que a nosaltres ens destorba sembla que està del tot assumit per les besties!
Els camins entre canyissars i matolls són agradables de seguir. De tant en tant, els miradors permeten allargar la vista més enllà de les possibilitats reals, les cases de guaita, amb la gent carregada de màquines i teleobjectius, estan silencioses escodrinyant qualsevol moviment de les aus sense ser vistos.
Podem observar grues, garses, ànecs com el xarxet o la polla d'aigua, el cullerot o el cabusset i l'agró roig. Ocells com les orenetes de ribera, el camesllargues o el corriol petit. En aquesta època de l'any hi hem vist la tortuga d'aigua prenent el sol, les papallones blanques i grogues dansant entre les flors i l'espiadimonis tot badant per la riba.
Les flors ja comencen a indicar la propera arribada de l'estiu: l'esbarzer en tot el seu esplendor, l'espernallac en les zones més obagues, l'herba blenera i la gavarrera.
També es poden trobar algunes eugues pastant a l'herba verda dels aiguamolls.
El riu, ara ja plàcid, que ha deixat ja les fonts i els camins de muntanya, arriba fins al mar en un to marronós mostra de les pluges que han anat caient aquests dies. De fet, avui fa un cel negre ,i cap al Tibidabo i el Vallès, s'endevina una pluja copiosa que no arriba a la costa.
Tot plegat un passeig tranquil, en un dia laborable, amb poca gent; tant sols amb els grups de joves d'un institut que estudien la flora i la fauna entre explicacions dels seus professors i les rialles des acomplexades dels que agraeixen un dia fora les aules.
Un lloc a tenir en compte tant a la primavera com a la tardor: per aprendre, per descansar, per caminar, per escoltar el cant dels ocells i, sobretot, per conèixer més el nostre entorn, tant lluny i tant pròxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada