Clot del llop
Pendent suau del Clot del Llop.
Fosca verdor del blat, espès i alt,
ordi subtil, que el vent de mar pentina,
una filera grisa d'olivers...
Ran de l'espona d'un bancal, floreixen,
amb hàbit de quaresma, tot de malves
i ravenisses blanques:
una alenada incerta d'alegria.
Als marges, paret seca de l'oblit.
En una feixa, que retalla l'ombra,
hi ha una verdor esquitxada de roselles.
Sota un cel blau de primavera,
l'udol glaçat, en el record:
vaga temença d'una nit d'hivern,
esquerpa solitud del Clot del Llop
Jordi Pàmias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada