"extraescolars", siguin activitats infantils, juvenils o de gent més "madura". És un terme que no m'agrada gaire; jo en diria "activitats de formació permanent". 
Sembla que aquestes activitats només es puguin fer fora de l'escola i en horaris no lectius, o sigui, a partir de les cinc de la tarda. A les persones que ja hem acabat l'escola, ens fa sentir uns escolars extres o que fem activitats que no són considerades com una formació, sinó com un afegitó per entretenir-nos, o entretenir als infants en aquestes hores que els pares no saben què fer-ne d'ells.
Tanmateix, crec que, en tots els casos, es tracta d'una veritable formació: de coneixements, d'habilitats i de valors. És una part essencial (ara que aquest terme és moda) de la formació com a persona. I n'hi ha un munt de coses a fer: xerrades, conferències, cursos..., de qualsevol tema. Tallers de música, corals i orfeons, aules de dibuix i pintura, ioga, fotografia, treballs manuals, Packard i brodat, llana, ganxet o puntes de coixí; dansa, castellers o sardanistes. Per a tots i totes les edats.
Ah!, però, som activitats extraescolars! I com a tals, no tenim dret a exercir. I, en aquests temps d'anar de bòlit amb permisos horaris, tancaments i obertures i tancaments, fases i franges, hem estat clausurats cada vegada que les dades de la Covid se'ns escapen una mica de la mà; com si el virus es passegés més en locals fora
dels estrictament destinats a l'educació. Tant si els horaris són a partir de les cinc de la tarda com si són al matí, que és la franja horària que ocupem els més madurs!
Sap greu constatar que encara som en aquells temps que es donava valor a segons quines assignatures. D'algunes d'elles se'n deien "Les tres Maries": dibuix, música i labors. Ara, el terme de tres Maries ja no se sent, crec que perquè ningú ho deu relacionar amb la Maria Magdalena, Maria de Cleofàs i Maria Salomé, les tres dones que van acompanyar a la Verge Maria al sepulcre de Jesús de Natzaret. 
Suposo que es consideraven "Maries" per la poca importància que se'ls donava com a formació, talment les dones dels temps evangèlics i no tan evangèlics.
Però ara que estem en temps "més avançats", que donem valor a la formació humanística i comprensiva més que memorística, veiem que, en alguns camps, les coses no han canviat gaire.
Ens vam quedar confinats tots al mes de març, cosa que a mi em va semblar bé. Però a partir de setembre s'han anat fent distincions en funció de no sé ben bé què. Essencial i no essencial; professionals i no professionals; esmorzars, dinars o sopars amb franges horàries sense criteri clar pels bars i restaurants; teletreball i desplaçaments en transport públic sense augmentar-ne la freqüència de pas; educació i ensenyament reglat i educació diguem-ne "mariana".
Si volem una educació integral de la persona, ara que moltes feines les poden fer i les fan uns robots que substitueixen els treballadors i treballadores, haurem de potenciar una formació en valors i en creixement personal. Haurem de poder fer dibuix i pintura, música i dansa, i fer excursionisme sense necessitat de ser tots uns professionals. I haurem de contemplar que no hi ha edat per l'aprenentatge, ni que passada una joventut sigui pas quelcom extra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada