diumenge, 7 de febrer de 2021

Arcadi Oliveres

Hola, Arcadi.
 
No m'agradaria que aquest escrit fos un adéu per sempre. De fet, poc ho sabem què se'n fa de cadascú de nosaltres. Com diu la cançó, és un adéu per un instant, un instant que reviu, un record que perdura, una vida, la de qui marxa, que continua viva mentre hi ha vida i hi ha record i memòria. Ens pertanyem tots. Cada itinerari vital forma part dels altres. 
Quan s'arriba a aquests moments en plena consciència repassem mentalment el temps passat com si el volguéssim aturar i ens posem a buscar llocs, anècdotes, vivències, amistats. 
Jo també ho he fet i he trobat unes quantes fotografies, uns quants records i, sobretot, la sensació que una part de mi mateixa forma part de tot el fet viscut. 
Possiblement no ens tornarem a retrobar, però mentre visquem cadascun dels que hem compartit moments o pensaments o objectius amb tu, continuarem vius, viuràs en nosaltres.
Has tingut la sort de saber el que volies, de seguir un itinerari coherent entre els desitjos i les creences, de lluitar sempre per una utopia. Que trista la vida sense una utopia! Has tingut la sort de fer-ho, i de saber-ho fer, i d'estar acompanyat en aquesta lluita per molta gent, per moltes amistats i per la mateixa família, pares, germans, dona, fills i néts. M'ha agradat ser una d'entre tantes.
Ens vam conèixer a Pax Christi, l'entitat precursora de la no-violència i la lluita per la pau. En fa uns quants d'anys, d'això! De mica en mica vam anar seguint cadascú la nostra vida, però sempre més ens hem recordat i apreciat i estimat. Abans, ja t'havies interessat per mi i pels que ens van agafar abans que comencés la Marxa de la Llibertat. Una enganxada de cartells que embrutaven les parets de Badalona amb un escrit del Xirinacs i les quatre barres. Davant la comissaria de policia de Badalona, vas conèixer la meva mare; ella sempre et va apreciar molt i a tu et va fer gràcia allò de Comas Fornaguera. Després van venir les Rutes de Pax, amb la teva germana que jo coneixia de la facultat i amb la que sempre ens hem continuat veient, coincidin en qüestions de feina, sortides i trobades. 
Vam organitzar la Ruta per Andalusia, tu i jo a Ronda, a l'oficina administrativa, amb la Janine i el teu fill gran, rosset que era! I les reunions amb Pax internacional a Anvers o anades a Suïssa amb l'Isabelona, amb la que fins i tot vam arribar al Cap Nord!
Després encara ens vam retrobar quan et vaig demanar una conferència pels EAP; no vas voler cobrar res, però et vam fer una panera que vas agrair.
L'última vegada que ens vam trobar va ser a Gallifa, el 2018, jo amb el Poble que Canta i tu xerrant, que sempre t'ha agradat xerrar. Vam pujar junts, a poc a poc, fins l'església i vam seure al pedrís.
M'agradaria retrobar-te una altra vegada i pujar tranquil·lament xerrant i seure al pedrís recordant i vivint coses noves, que no tot ha de ser viure d'un record, sinó que cal anar construint més vida. Mirar el cel i prendre el sol. 
Però, arribats fins aquí, t'haig de donar les gràcies: per la teva amistat, per la teva lluita, per la defensa d'uns valors que no has oblidat mai, perquè ens has ensenyat a ser persones de bé, sense emmascaraments, senzilles, obertes, fidels a la no-violència i a la pau com a utopies a aconseguir per al nostre país.
Paro. Hi ha situacions que et deixen sense paraules i, de fet, jo no en tinc gaires.
Fa poc t'han fet aquesta entrevista al Diari Ara. M'agradarà recordar-la. Ja saps que avui en dia les paraules corren, tothom pot accedir als mitjans i a la vida dels altres, no com abans, que vivíem mig en clandestinitat. Així i tot, tinc la sensació, que llavors sortíem i lluitàvem i encaràvem les coses pensant per nosaltres sols, no com ara que els que governen pensen per tothom.
Gràcies, Arcadi, perquè m'has ajudat a viure i a trobar un sentit a la vida. No ho dubtis, ens tornarem a retrobar!
No és un adéu per sempre,
és sols adéu per un instant,
el cercle refarem
i, fins potser, serà més gran! 
La llei que ens agermana 
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari