Flora Alpina

Ha estat un goig "passejar-se" pels Alps. I, a part de les muntanyes, la neu i les glaceres, en aquest temps, cal parar esment en la flora. La fauna és més difícil, salvant unes poques vaques, uns pocs bens i algunes papallones, si més no, a simple vista.

Però les flors han tingut el seu protagonisme; algunes, semblants a la geografia catalana i pirinenca, d'altres específiques dels Alps i d'aquesta zona dels Alps.

Sí que cal remarcar que una cosa és els primers deis de juliol i l'altra els quinze dies que hi hem passat, o sigui, marxant-ne el 20 de juliol, a les portes del mes d'agost sense comptabilitzar cap pluja important. Això s'ha notat en 'herba que s'ha anat transformant de verda a marronosa, la neu que ha anat abandonant el cim de les muntanyes i les geleres que han anat retrocedint d'una manera escandalosa i les flors que s'han anat pansint. Si a això li sumen la diferent perspectiva entre la cara nord i la cara sud del vessant de les muntanyes, tenim una evolució del paisatge assedegat que reclama pluja tot i que els rius baixen amb força i les cascades cauen des d'alçades amb un gran desnivell i amb aigua abundant. No tens la sensació de sequera que es viu aquí. Així i tot, a l'entrada dels pobles i a les carreteres t'avisaven que estàvem en un període de "canícula", als Alps!

Deixo una mostra de les flors que he anat seguint per aquests camins, algunes conegudes, altres acabades de descobrir. Algunes amb poders remeiers, d'altres tòxiques; algunes amb colors cridaners i d'altres més "prudents", sense fer escarafalls de la seva bellesa. Totes belles per igual! 

Si seguiu d'esquerra a dreta, teniu uns petits exemples:

Àrnica montana,  Àster alpí, Serpoll, Dorònic, Simsibri austríac, Peucrist, Herba botera, Genciana cruciata, Lliri safranat, Anèmona, Orquídia, Vulnerària, Marcòlic vermell, Fiteuma, Matafoc, Centaura alpina, Betònica, Espunyidella, Cresta de gall, Herba de sant Pelegrí,  Paradella alpina, Tuixos.

Totes amb noms, algunes de ben curiosos. A més a més, segons les contrades se les coneix d'una manera o altra; val la pena entretenir-s'hi una mica i aprendre. Diferents són els noms i diferents les parles i totes s'enriqueixen mútuament.

 

Tenen raó quan diuen que les flors alegren el camí, camines amb un somriure i et meravelles de la seva vida senzilla, dels seus colors, molt vistosos el d'algunes i d'altres o tant, de les seves formes i de l'acolliment que ofereixen a les abelles i papallones. Diuen que és perillós que desapareguin les papallones i, sobretot, les abelles, perquè deixarem de tenir flors.

Quina alegria quan observes les prades i els marges dels camins, els pedregams i l'alta muntanya o la baixa muntanya, que cada hàbitat té la seva vida i tots són importants!

 

N'hi ha múltiples, de flors!

 

Quan aneu per les muntanyes i pels camins, mireu de no trepitjar-les gaire. No les colliu, no les arrenqueu!

Com deia Tagore; no arranquis les flors, que elles alegraran el teu camí.

 

Camineu amb goig observant tot el que veieu i penseu que si ho conserveu, el proper pas que fareu les continuareu tenint per companyia. Després dels freds de l'hivern, quan la neu marxi, o quan arribi la primavera, esperem que sigui una mica més plujosa,  tornaran a renéixer i les generacions futures en podran continuar gaudint.

 

No us sàpiga greu, no! El ram el podem portar dins dels ulls i al cor: quina felicitat més gran!

N'hi ha moltes de flors! I moltes de "santes!

I avui que és Sant Jaume, us poso l'Herba de Sant Jaume (Seneci jacobea). No l'he vista pas als Alps, però és una flor que destaca a ple estiu als prats humits pels seus nombrosos i vistosos capítols estrellats de color groc ataronjat. L’herba de Sant Jaume està àmpliament distribuïda per Europa, però a Catalunya és una planta de muntanya mitjana restringida a la meitat nord. 

 

Amb aquestes flors, espero que acabeu de passar un bon juliol!

                  Herba de Sant Jaume